Àsia

Les ampolles 'màgiques' que els sud-coreans envien d'amagat a Corea del Nord

Activistes llancen al mar recipients amb ajuda des de Corea del Sud perquè el corrent els dugui fins als veïns del nord

Ciutadans sud-coreans miren a cap a Corea del Nord des d'una tanca a la frontera entre els dos països, el passat 21 de desembre

PequínL'ONG Keun Saem ha anunciat a través de la seva pàgina de Facebook que reprèn públicament una activitat que feia més de deu anys que realitzava: llançar al mar ampolles de plàstic omplertes amb arròs perquè la marea les transporti des de les costes de Corea del Sud fins a les platges de Corea del Nord.

L'anunci pot semblar rocambolesc, però qualsevol ajuda, per petita que sigui, és bona per pal·liar la fam i altres necessitats a l’hermètic règim nord-coreà.

Darrere de Keun Saem hi ha l'activista Park Jung-oh, de 56 anys, que va aconseguir fugir de Corea del Nord fa vint-i-sis anys. El seu pare, un presumpte espia, va desertar i tota la família va haver de fugir per evitar les represàlies. Park coneix les dures condicions de vida que hi ha al nord i, juntament amb la seva dona, va crear el 2015 aquesta ONG per enviar ajuda amb el mètode rudimentari dels envasos de plàstic.

Són de dos litres i van plens d'arròs. També hi introdueixen dispositius de memòria USB que contenen vídeos amb informació, cançons de K-pop i versions digitals de la Bíblia. Durant els anys de la pandèmia, en què el règim de Pyongyang va tancar les fronteres, també es van enviar mascaretes i medicaments. La informació dels darrers anys mostra que els nord-coreans tenen accés a ordinadors o mòbils i poden connectar-hi els USB. De vegades també hi colen algun bitllet de dòlar nord-americà perquè els que el trobin el puguin canviar al mercat negre.

Les ampolles les llancen des de l'illa de Seokmodo, al mar de l'Oest, i han d'arribar flotant al nord, a la província de Hwanghae. Segons els estudis del flux de corrents que han realitzat, triguen unes quatre hores a arribar a la destinació.

Política i solidaritat

Però l'ajuda humanitària es va creuar amb la política. L'anunci públic a Facebook que es reprenen els enviaments amb la publicació d'una fotografia que mostra contenidors d'ampolles amb tapa vermella és degut a una prohibició de fa quatre anys.

El juny del 2020 el govern sud-coreà, amb el progressista Moon Jae-in com a president, va impulsar una llei que prohibia l'enviament de tríptics o material “anti-Corea del Nord” des de les zones frontereres. L'objectiu era protegir la població perquè Corea del Nord, per boca de la poderosa germana de Kim Jong-un, havia advertit als activistes i havia volat l'emblemàtica oficina d'enllaç intercoreà de Kaesong. La llei va ser molt controvertida, perquè els activistes s'arriscaven a tres anys de presó si la incomplien. Finalment, amb una nova presidència, la del conservador Yoon Suk-yeol, el decret era reformat el setembre del 2023.

Però fins aquest abril passat Park Jung-oh no ha gosat publicitar els enviaments, que s'havien continuat fent en secret. L'activista ha assegurat als mitjans que s'ha sentit perseguit per intentar ajudar els nord-coreans.

A la pàgina de Facebook de l'ONG hi ha publicat el missatge següent: “Ara que Kuen Saem no és assetjada pel govern sud-coreà, espera veure més llançaments dirigits a Corea del Nord...” També deixa les dades perquè la gent faci donacions per comprar arròs i altres materials.

La prohibició també ha comportat problemes amb els veïns de l'illa, que temen represàlies nord-coreanes. Ara el llançament d'ampolles s’ha fet sota la vigilància de la policia per evitar conflictes.

El repte d'escapar-se de Corea del Nord

A Corea del Sud hi ha una xarxa d'ajuda als desertors nord-coreans. Molts col·laboren per ajudar els altres a sortir del país, encara que sigui amb petites donacions o algun tipus de suport. L'activista Park Sang-hak va guanyar a principis de maig un recurs davant el Tribunal Suprem pel llançament de globus amb tríptics i medicines perquè volin fins a l'altra banda de la frontera. Park Sang-hak és germà de Park Jung-oh.

Desertar de Corea del Nord és difícil: els que ho intenten posen en perill la seva vida perquè, si són descoberts, acaben condemnats a mort o en camps de treball. Tot i això, hi ha un degoteig constant de persones que s'arrisquen a travessar la frontera amb la Xina. Un cop allà, han d'evitar ser detinguts perquè Pequín els retorna al seu país. Normalment, comencen un llarg camí fins a poder arribar a Corea del Sud. La ruta pot incloure passar pel Vietnam, Laos i Tailàndia, des d'on finalment són deportats directament a Corea del Sud perquè el país no té vincles ni afinitat amb el règim de Pyongyang.

Park Sang-hak ha declarat a la BBC que alguns desertors han contactat amb ell per expressar-li l'agraïment perquè van trobar ampolles que els van ajudar a sobreviure. Així, Park té constància que l’ajuda arriba.

stats