Angela Merkel: "No em penedeixo de res"

BarcelonaNi les polítiques d’austeritat, ni haver convertit Alemanya en dependent del gas rus, ni haver obert les portes als refugiats durant la crisi de 2015. Angela Merkel no es penedeix de res del que va fer mentre va ser cancellera, tot i que ara se la critiqui des de l’esquerra i des de la dreta. És una persona en pau amb si mateixa i satisfeta de la vida que ha tingut. “No em penedeixo de res. He tingut una vida política molt rica, però ara estic molt contenta de no ser-hi”, ha dit entre rialles a la presentació de les seves memòries (Libertad, RBA) a Barcelona.

La visita de Merkel a la capital catalana ha despertat una expectació màxima. Semblava que ningú es volgués perdre un esdeveniment que va començar ben bé vint minuts tard a l’Auditori RBA. Ja des de primera hora i a primera fila hi havia Jordi Pujol, que va estar una bona estona sol, almenys fins que no han arribat els també expresidents Artur Mas i José Montilla. També hi havia l’alcalde Jaume Collboni, almenys tres membres del govern Illa (Ramon Espadaler, Jaume Duch i Albert Dalmau), una nodrida representació de Junts (Jaume Giró, Albert Batet, Agustí Colomines), Joan Ridao (ERC), David Cid (Comuns) i cares conegudes com l’historiador Borja de Riquer o el publicista Lluís Bassat. Merkel ha estat rebuda amb aplaudiments, com una autèntica estrella, i sense massa prolegòmens s'ha sotmès a l’entrevista de la periodista María Paz López.

L’excancellera ha recordat la seva infantesa i ha sorprès l’auditori amb una confessió de la seva vida a l’RDA: “Jo vaig estudiar física per no entrar en conflicte amb l’Estat, perquè dos i dos sempre seran quatre”. Més tard ha revelat que si hagués viscut a l’Alemanya occidental hauria volgut ser mestra, perquè el que li agradava era la gent. Ha admès que durant la dictadura no es va enfrontar al règim, com sí que feien altres, “perquè no creia que l’RDA es pogués reformar”, i es va dedicar a tenir el seu propi espai de llibertat per ser el màxim de feliç. Però tot va canviar el 1989 amb la caiguda del mur. Llavors es va fer de la CDU mentre el seu cap entrava a l’SPD. “Mai el vaig veure com un enemic. M’encanta que hi hagi diferents partits i m’agrada treballar i arribar a acords amb tothom. Ara hi ha gent que diu que vaig cedir massa”, va dir amb un somriure. Vet aquí la seva divisa política.

Quan se li pregunta per la seva decisió d’obrir les portes als refugiats ella respon amb una altra pregunta: “Què havia de fer si Orban els tractava tan malament, posar canons d’aigua a la frontera?”, demostrant una sensibilitat que avui es troba molt a faltar, per exemple, amb personatges com Donald Trump o Vladímir Putin.

El gos de Putin

Sobre Rússia reconeix que va apostar pel gas rus perquè era barat i ajudava a fer competitiva la indústria alemanya, però creu que va ser la decisió correcta en aquell moment perquè, a més, ella era partidària de tenir acords econòmics amb Moscou. Sobre Putin recorda la coneguda anècdota de la vegada que el president rus va fer passejar el seu gos enorme per davant d’ella quan sabia que li feien por. La setmana passada Putin va negar que sabés que Merkel tenia aversió als gossos, però l’excancellera no se’l creu. “Un any abans els meus assessors li van fer saber per una altra trobada, i Putin no va portar cap gos. Però al final em va regalar un gos enorme de peluix. I em va dir: «aquest no mossega». Així que no em crec que se n’oblidés”.