L’alcaldessa de París mira cap a les presidencials de França
Les ambicions d’Anne Hidalgo són cada cop més visibles i podria ser la principal rival de Macron
ParísDurant l’última campanya municipal, Anne Hidalgo va assegurar que no seria candidata a les eleccions presidencials del 2022. L’alcaldessa de París no tenia pensat competir llavors contra Emmanuel Macron ni Marine Le Pen de cara a les presidencials franceses de l’any vinent. Però en els últims mesos s’ha mostrat menys categòrica. Des del novembre concedeix més entrevistes als mitjans de comunicació, i els més sagaços posen en relleu que si sovint s’adreçava als “parisencs”, ara ja no és estrany sentir-la parlar dels “francesos”.
Tant és així que alguns ja donen per fet que hauria canviat d’idea, tot i que Hidalgo no ha confirmat res públicament. A aquest cop de cap hi hauria contribuït la seva victòria a les eleccions municipals del juny -quan va ser reelegida alcaldessa de la capital francesa-, i l’absència d’un candidat amb opcions reals per representar l’esquerra socialdemòcrata després de l’esmicolada en les eleccions presidencials del 2017. Aquell any el Partit Socialista -del qual Hidalgo és membre, tot i que hi manté les distàncies pel seu interès- va obtenir els pitjors resultats de la seva història amb el candidat Benoît Hamon. Des de llavors, i amb un anodí Olivier Faure com a primer secretari, la formació del puny i la rosa està mústia.
Venerada per la meitat dels parisencs i menyspreada per l’altra, Hidalgo és una de les personalitats de l’esquerra francesa més ben valorada pels francesos, juntament amb Martine Aubry, l’alcaldessa de Lilla. Segons l’última enquesta de l’institut d’estudis d’opinió Ifop, el 48% de les persones enquestades tenen una bona opinió d’ella, per davant de l’expresident François Hollande, Ségolène Royal i Jean-Luc Mélenchon, entre d’altres. A escala internacional, Hidalgo tampoc és una desconeguda: la revista Time l’ha inclòs en la seva llista de les 100 personalitats més influents al món de l’any passat, amb una ressenya especial de l’exvicepresident dels Estats Units Al Gore. A notar que és l’única francesa que hi apareix.
Si bé un any abans de les municipals poca gent apostava per la reelecció d’Hidalgo -només es parlava del fiasco de la posada en marxa del nou sistema del servei de bicicletes públiques de París-, la gestió del primer confinament a la capital francesa i les repetides crítiques al govern presidit per Macron van ajudar a invertir la tendència. A més, la seva política mediambiental -agressiva contra els automòbils, prioritzant vianants i bicicletes- va donar a la victòria d’Hidalgo una imatge d’alcaldessa electa ecologista. De fet, l’espectre polític francès permetria posicionar Hidalgo entre Macron -considerat de centre- i Mélenchon, a l’extrema esquerra. Yannick Jadot, eurodiputat d’Europa Ecologia-Els Verds, també podria competir per aquesta plaça, però alguns sembla que ja tenen clar qui tindrà més possibilitats. “Per ocupar l’espai entre Macron i Mélenchon, només dues candidatures poden congregar sobre una base social i ecologista i incorporar una part dels electors de Macron, Hidalgo i Jadot, però l’Anne és més coneguda”, analitzava l’exministre socialista François Lamy.
Les seves tropes ja preparen un pla de batalla. Le Parisien i l’agència France-Presse asseguren que el seu equip posarà en marxa aviat una plataforma, anomenada Idees en Comú, a través de la qual es podria presentar a l’elecció. Una mica a l’estil de Macron el 2017 amb En Marxa, que va passar a ser el partit La República en Marxa.
Dards cap a Hidalgo
Des de l’executiu també s’ho ensumen. És per això que en les últimes setmanes han llançat més d’un dard dirigit contra Hidalgo. Fins a tres ministres han respost a l’alcaldessa, molt crítica contra l’acció governamental, principalment pel que fa a l’estratègia de vacunació. El que ha parlat més clar ha sigut el ministre d’Economia, Bruno Le Maire, desmentint les acusacions de l’alcaldessa quan havia assegurat que París no havia rebut encara cap finançament en el marc del pla de recuperació econòmica. “Les ambicions presidencials de la senyora Hidalgo no l’autoritzen a mentir als francesos”, va etzibar Le Maire. Segons el primer adjunt de l’Ajuntament de París, Emmanuel Grégoire, aquests atacs en grup no són fruit de l’atzar, sinó que estan ben calculats. De fet, alguns diputats de la majoria presidencial reconeixen que Hidalgo és la més sòlida i experimentada i que pot reunir electors de diverses sensibilitats. A més, és una dona.
La cursa a l’Elisi, doncs, ja ha començat, tot i que no serà fins després dels comicis regionals del març -que podrien ajornar-se al juny per la crisi sanitària- que els candidats ja declarats i els pressentits es dilucidaran.
