Un any després, la catàstrofe humanitària a Gaza és de proporcions bíbliques
El 96% de la població està en risc de desnutrició i la població no té on refugiar-se, amb dos terços dels edificis residencials destruïts o danyats
El CaireEl càstig col·lectiu infligit per l’exèrcit israelià sobre la franja de Gaza ha arribat a una escala mai vista. Les bombes van començar a caure el mateix 7 d’octubre –hores després que Hamàs llancés el seu atac sobre comunitats properes a la Franja, que va matar 1.200 persones i va acabar amb 300 segrestats– i no han deixat de fer-ho des de llavors. Dia i nit. Israel disposa de míssils i bombes amb prou potència per travessar edificis, ja que estan pensats per intentar penetrar en la xarxa de túnels que Hamàs té al subsol. Per això el grau de devastació és brutal, amb barris sencers esborrats i una població que ja no té on refugiar-se.
Les xifres de la devastació no deixen lloc per al dubte: avui la vida a Gaza és un infern. I no només pel nombre de morts, que ja s’eleven per sobre dels 41.600, sinó per la situació de catàstrofe humanitària en la qual viuen els supervivents. Els 2,2 milions de palestins que viuen en aquesta presó a cel obert s’han convertit gairebé tots en desplaçats interns, en un espai que té unes dimensions similars a la comarca del Maresme. El 96% de la població està en risc de desnutrició, perquè, tal com han denunciat governs com el d’Egipte, Israel està fent servir la fam com a arma de guerra. L’ajuda humanitària entra amb comptagotes a causa del bloqueig que manté Israel. Els bombardejos han destrossat la infraestructura sanitària, i les malalties que estaven erradicades, com la pòlio, han tornat a brotar. I els atacs militars reiterats sobre escoles i hospitals han deixat un sistema de salut col·lapsat i incapaç de fer front a la magnitud del desastre.