Els anys 20, del somni americà al cop d’estat fallit de Hitler
Recordats com una època de disbauxa, els anys 20 també van ser el moment fundacional del feixisme
BarcelonaLa dècada dels anys 20 del segle passat va ser coneguda com la dels feliços o bojos anys 20, un sobrenom que remet una època d’alegria que encara es recorda avui. Però l’etiqueta és com una poma d’aquelles perfectes per fora que quan la mossegues resulta que té un cuc al cor. Perquè no tot va ser felicitat suprema durant aquella dècada, que amagava les llavors de la tragèdia que només una dècada després sumiria al món en el conflicte més devastador de la seva història.
Els feliços anys 20 van rebre aquest sobrenom per l’espectacular creixement econòmic dels Estats Units, on les innovacions tècniques van començar a generar uns rendiments per a les empreses que es traduïen en enormes beneficis i altíssimes xifres d’ocupació. Però també es podria pensar que van ser feliços pel passat recent que quedava enrere (la Primera Guerra Mundial) i el futur que vindria (la Segona Guerra Mundial). Tot i això, com se sol dir popularment, la felicitat va per barris, i no tothom va gaudir d’aquesta prosperitat.
Per als EUA va ser, certament, una època espectacular. Semblava que l’ american dream havia arribat a totes les classes socials i que el futur era el d’una prosperitat sense límits. En només 8 anys, entre el 1921 i el 1929, el producte interior brut per càpita va passar de 4.500 $ anuals a gairebé 6.000 $. L’índex Dow Jones, que havia iniciat l’any 1921 amb un valor d’un 65% del que tenia el 1919, s’havia revaloritzat el 1929, just a les portes del gran crac de la Borsa de Nova York, un 400%. El gran problema dels nord-americans semblava que eren les tensions socials derivades del ressorgiment, el 1915, del Ku Klux Klan, que els primers mesos del 1920 va tenir un espectacular creixement de simpatitzants. Es calcula que el 1925 hi havia un mínim de dos milions d’afiliats a l’organització racista, cosa que la va convertir en un autèntic factor polític, com va demostrar a la gran manifestació d’aquell any a Washington D.C., on va reunir més de cinquanta mil seguidors. Tanmateix, aquell acte va ser el punt màxim dels supremacistes blancs. El creixement de l’economia i la ferma oposició de l’establishment presidencial van provocar una constant baixada de la seva importància, fins que començaments dels anys 30 el Klan havia passat a ser un moviment residual.
L’altre gran exponent de la bogeria dels anys 20 va ser França, on aquesta dècada es coneix com els anys bojos ( les années folles ). París es va transformar, especialment Montmartre, en un centre de les avantguardes artístiques, com ara el surrealisme, però també en una ciutat completament oberta als espectacles més lliberals. El Folies Bergère i el Moulin Rouge continuaven sent els centres de la passió per viure dels parisencs, però tota la Ciutat de la Llum es va veure inundada pels music halls importats de Nord-amèrica.
El malson d’Espanya
L’altra cara de la moneda eren el països com Espanya, per la qual la dècada dels anys 20 va ser un autèntic malson: la derrota d’Annual (1921), amb gairebé 15.000 morts, va cobrir de sang tot el territori nord-africà i va portat el dol a milers i milers de famílies espanyoles. La guerra d’Àfrica, interminable, entrava en una nova dimensió i no es reduiria fins a l’acció conjunta franco-espanyola d’Alhucemas (1925). El Vietnam espanyol continuaria consumint forces, finances i incomptables vides durant tota la dècada dels anys 20.
El primer estat feixista
Però on realment s’amagava el cuc del desastrós futur era, sens dubte, a Itàlia i Alemanya. Els Tractats de Pau que van posar fi a la Primera Guerra Mundial no havien satisfet les aspiracions territorials italianes. El descontentament general es va traduir en l’ocupació de la ciutat croata de Fiume (avui Rijeka) per part dels grups protofeixistes dels Arditi sota el lideratge de Gabriele D’Annunzio. Però seria la figura de Benito Mussolini la decisiva per l’abandonament del règim parlamentari. El 30 d’octubre del 1922 uns 30.000 camises negres del Partit Feixista van desfilar pels carrers de Roma i el rei Víctor Manuel III entregava el poder a Mussolini. D’aquesta manera naixia el primer estat feixista d’Europa.
Per la seva banda, Alemanya, convertida en la República de Weimar, havia de fer front a una situació de quasi guerra civil. Una vegada reprimit el moviment espartaquista de Rosa Luxemburg (1918-1919), les pèrdues territorials i la situació econòmica derivades dels tractats de pau de París van provocar el sorgiment de grups ultranacionalistes que van culminar en l’intent, el 1923, de fer caure la República per part d’un grup de paramilitars comandats per un aleshores desconegut Adolf Hitler. Reprimit sense gaires problemes per les forces de l’ordre, el moviment del NSDAP, el partit nazi, optaria llavors per la via democràtica per prendre el poder. El 1933 Hitler es convertia en canceller en un context marcat per la Gran Depressió que va posar fi de manera tràgica i sobtada als aparentment enlluernadors i bojos anys 20.
