Xavier Prats, sobre el xoc aeri a Washington: "Tot apunta que es tracta d'un error humà del pilot de l'helicòpter"
Catedràtic d'enginyeria aeroespacial de la UPC
BarcelonaEl xoc aeri a Washington entre un avió comercial, amb 60 passatgers i quatre tripulants, i un helicòpter militar obre unes quantes incògnites. A l'ARA en parlem amb Xavier Prats, catedràtic d'enginyeria aeroespacial de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Vistes les imatges del xoc, què creu que pot haver passat?
— El xoc s'ha produït quan l'avió estava alineat ja per aterrar, en l'aproximació final cap a la pista, i l'helicòpter se li ha creuat. Com passa en moltes operacions en què es vola a baixa altura, especialment operacions militars, l'helicòpter volava en visual, és a dir, que era el pilot de l'helicòpter qui havia de veure què hi ha a fora i evitar col·lisions. Tot apunta, doncs, que es tractaria d'un error humà del pilot per no haver vist o evitat el xoc.
El control aeri no hi tenia cap paper, aquí?
— Quan es vola en visual, la funció del controlador és ajudar, donar pistes. Ell ho veu tot i pot preguntar a l'helicòpter si té contacte visual amb un avió, informar-lo del tipus d'aparell, de l'altura a la qual vola... Però no és per això que passa un accident. Tota la responsabilitat és del pilot, que ha de veure i evitar el xoc.
Segons la gravació de la ràdio difosa per la CNN, el control va fer dos advertiments, però no van servir.
— Una hipòtesi bastant viable és que, tenint en compte que hi havia altres avions operant a la zona, el pilot de l'helicòpter es confongués d'avió i que estigués pendent de mantenir la separació visual d'un aparell que no era.
Diria que han fallat els sistemes de seguretat aèria?
— Si permets que un helicòpter voli a prop de l'aeroport en visual, aquí no hi ha sistema que valgui. Pot semblar molt estrany, però aquest tipus de vol és molt més habitual del que sembla. Els helicòpters del SEM o dels Mossos també volen així.
Però és habitual que un helicòpter militar voli en una zona d'aterratge de vols comercials?
— Teòricament, cadascú hauria de tenir el seu espai, hi ha zones militars i civils diferenciades. Cal tenir en compte que l'aeroport Ronald Reagan, que és dins la ciutat de Washington i a prop del riu Potomac, és molt particular. En un cantó del riu hi ha tot el passeig del Capitoli i la Casa Blanca i a l'altre el Pentàgon. Els avions volen seguint el curs del riu i no en línia recta per evitar sobrevolar aquests llocs i separar el trànsit civil del militar. Està tot molt pautat.
Recorda algun precedent de xoc aeri semblant?
— La majoria d'accidents d'avió solen ser en les fases d'aterratge i d'enlairament, que és quan es vola més a prop de terra, hi ha més concentració d'avions i hi ha una més càrrega de treball per als pilots. Però les col·lisions a l'aire són molt estranyes. Hi ha el cas del 2002 al llac de Constança, però va ser molt diferent: van xocar dos avions i l'errada va ser del controlador.
Quina serà la clau per saber exactament què ha passat?
— Com en tots aquests accidents, l'estudi de les caixes negres ens dona molta informació. Però desconec si l'helicòpter en portava. Si és així, sentirem tot el que podrien haver dit els pilots, però si no hi ha caixa negra serà difícil aclarir què ha passat. L'única cosa que tindríem seria l'àudio de la comunicació entre el controlador i el pilot.
Hi ha la possibilitat que el xoc hagi estat intencionat?
— En l'accident de Germanwings del 2015 ningú s'ho plantejava i, per tant, mai es pot descartar, però com qualsevol altra hipòtesi.