Aquests són els 5 motius pels quals t’hauria d'interessar la cimera de la biodiversitat de Colòmbia

COP29, COP16... Les cimeres de l'ONU contra el canvi climàtic tot just comencen a sonar-nos una mica. Sabem que se celebren cada any i que allà desenes de mandataris mundials prenen decisions que ens semblen molt llunyanes. Però resulta que no són les úniques reunions d'alt nivell on els governs debaten el futur del planeta. A les cimeres climàtiques anuals s'hi sumen les cimeres sobre biodiversitat de l'ONU, que se celebren cada dos anys i ja porten 16 edicions. De vegades, els acords i pactes ens poden semblar abstractes, però tenen un impacte directe en el futur del nostre planeta i a les nostres vides. Per entendre la importància de la cimera mundial de la biodiversitat que comença aquest dilluns a Colòmbia, destaquem els cinc motius pels quals cal estar atent a la COP 16:

El 30x30: l’acord més important per als ecosistemes

Conservar el 30% de la superfície terrestre i marina i restaurar el 30% dels ecosistemes degradats, tot de cara al 2030. Aquest va ser el gran acord que es va aprovar fa dos anys en l'última cimera d'aquest tipus, la COP15, que es va celebrar al Canadà (tot i que el país amfitrió era la Xina, però encara estava semitancada per covid). L'acord implica crear àrees protegides arreu del món, posant especial atenció a les que tenen una importància particular per a les funcions dels ecosistemes. 

És el que s’anomena Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal, que inclou també altres objectius a complir per d'aquí a sis anys: acabar amb l’extinció de les espècies amenaçades, reduir almenys a la meitat la introducció d’espècies invasores i rebaixar a la meitat el risc dels pesticides perillosos.

Què ha de fer la COP16 aquest any?

La COP 16 buscarà avançar en la implementació d'aquest nou marc aprovat fa dos anys. Els 196 països que van firmar el pacte hauran de presentar actualitzacions en els seus plans d’acció i estratègies sobre la biodiversitat del seu territori. També es revisarà com s’està implementant el nou acord: de moment, només 29 països han presentat els seus plans d’estratègia per aplicar el 30x30, cosa que representa només un 14% del total d'estats implicats. Caldrà veure si les perspectives són bones per aconseguir l'agenda marcada per al 2030, ja que no són acords vinculants i moltes vegades els països no compleixen els pactes en matèria climàtica.

Com ens afectarà a nosaltres?

El govern espanyol ha reconegut una important pèrdua de biodiversitat al país i ha tirat endavant un pla estratègic en consonància amb el pacte Kunming-Montreal. Els objectius volen aconseguir millorar la situació d'un terç de les espècies i hàbitats, conservar els pol·linitzadors i erradicar les espècies exòtiques invasores, problemes que amenacen els ecosistemes de l'estat espanyol.  

Catalunya no és diferent i, de fet, estudis com el del Departament d'Acció Climàtica, el PIPOL, denuncien el declivi dels insectes pol·linitzadors a Catalunya, claus per a la biodiversitat del territori. Cimeres com la de la COP 16 ens interpel·len directament per fer front a un gran repte, tant a escala nacional com a escala mundial: la pèrdua de la flora i la fauna i les conseqüències catastròfiques que això pot comportar.

A escala global, la vida salvatge s'ha reduït un 69% en els últims 50 anys i hi ha un milió d'espècies animals i vegetals en perill d'extinció.

Què té a veure això amb l'emergència climàtica?

Després de la COP16, que acabarà l'1 de novembre, serà el torn de la COP29, la cimera anual contra la crisi climàtica que aquest any reuneix tots els països de l'ONU a Azerbaidjan de l'11 al 22 de novembre. Des de Greenpeace reclamen als governs del món que "alineïn les seves postures a les dues cimeres" per tal de crear polítiques estables "que tinguin en compte les dues crisis alhora en el llarg termini". Uns ecosistemes degradats no poden ser resilients a l'emergència climàtica que ja estem patint i que s'agreujarà en el futur. Les dues crisis estan molt vinculades. A tall d'exemple, Greenpeace alerta que només entre 2015 i 2020 han desaparegut 10 milions d'hectàrees de bosc, que a més de ser tresors de biodiversitat eren i són cabdals per absorbir CO₂ de l'atmosfera.

Per què s’ha escollit Colòmbia?

Colòmbia va ser escollida com a seu de la COP 16 després que Turquia retirés la seva candidatura en vista dels terratrèmols de febrer del 2023. El país és el tercer territori del planeta amb una diversitat més rica, després només del Brasil i Indonèsia, i destaca pel seu important passat indígena. La convenció serà a la ciutat de Cali, a Valle del Cauca, i posa el focus en un país d’Amèrica Llatina, una regió que compta amb prop del 40% de la biodiversitat de la Terra i que es troba greument amenaçada pel canvi climàtic.