I ara què? Els escenaris després de l'atac de l'Iran a Israel
Els moviments cada cop més agressius de Tel-Aviv fan témer una represàlia arriscada contra Teheran
El CaireL’atac llançat aquest dimarts per l’Iran contra Israel en resposta a les agressions militars a Gaza i el Líban i a l’assassinat de líders de grups aliats al Pròxim Orient ha accelerat l’espiral de violència a la regió i amenaça de desencadenar una guerra més àmplia. Els moviments, sobretot de Tel-Aviv, són cada vegada més agressius, la qual cosa fa témer ara una acció de represàlia arriscada que pugui dificultar contenir després la situació. L’escalada actual, a més, arriba en un moment en què l’estat jueu també té fronts oberts al Iemen, Síria i l’Iraq.
El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va declarar després de l’atac de l’Iran que Teheran “ho pagarà”. El principal dubte és com. El gabinet de seguretat del país va reunir-se el mateix dimarts per adreçar la crisi, però mitjans locals afirmen que no es va acordar cap pla. Tot i això, en les últimes setmanes s’ha filtrat, a manera d’amenaça, que, si finalment l’Iran actuava, Israel es plantejava fer assassinats selectius al país i atacar instal·lacions petrolieres o sistemes de defensa, sigui de forma directa o amb una operació clandestina.
Fonts israelianes també han assegurat que si es produeixen més atacs de l’Iran, fins i tot com a represàlia a un nou cop d’Israel, el país contempla atacar instal·lacions nuclears iranianes. Però una acció d’aquestes característiques es considera menys probable a curt termini perquè requeriria una major implicació dels Estats Units. En aquesta línia, tot apunta que la resposta d’Israel a l’atac de dimarts no ha estat immediata sobretot per la necessitat de discutir-ho amb Washington, que ha admès públicament les consultes amb les autoritats israelianes i que ha pressionat repetidament per accions limitades que deixin marge per rebaixar la tensió.
El precedent de l'abril
A l’abril, després que l’Iran ataqués Israel en represàlia a un atac israelià contra un complex diplomàtic iranià a Síria, Tel-Aviv va optar per respondre-hi de forma continguda i va colpejar un sistema de defensa antiaèria iranià. Ara, però, l’escenari és molt diferent i està per veure fins a quin punt els Estats Units podran condicionar la conducta de Tel-Aviv, que, després de devastar Gaza, ha estès la guerra al Líban, ha degradat molt les capacitats del principal aliat de l’Iran a la regió, Hezbollah, i ha col·locat a Teheran a la defensiva.
L’Iran, al seu torn, va donar la seva represàlia per finalitzada dimarts, però, com és habitual, les autoritats del país han avançat que si Israel respon tornaran a actuar. En el seu cas, atacs com el de dimarts permeten analitzar les debilitats dels sistemes de defensa d’Israel de cara a futures accions. I, d'altra banda, l’agència d’intel·ligència interior israeliana, el Shin Bet, va declarar també dilluns que han detectat “un augment significatiu” dels esforços iranians per reclutar ciutadans israelians amb l’objectiu de dur a terme assassinats d’alts càrrecs al país.
L’escalada entre Israel i l’Iran també podria agreujar la situació en altres fronts de la regió, accelerant una tendència que fa setmanes que es gesta. Al Líban, l’exèrcit israelià ha iniciat aquesta setmana, enmig d’agressius bombardejos, operacions terrestres que el situen cara a cara amb Hezbollah i que dimecres ja havien deixat almenys vuit soldats morts. Els atacs d’Israel, al seu torn, han matat i ferit milers de persones i n’han desplaçat més d’un milió.
Israel també està intensificant els bombardejos a Síria, fins i tot a la capital, Damasc, on hi ha matat diversos civils en els últims dies, i contra línies de subministrament de Hezbollah i sistemes de defensa de l’exèrcit regular, aliat del grup libanès. A l’Iraq, milícies aliades amb l’Iran i Hezbollah estan realitzant diversos atacs diaris contra Israel amb míssils i drons, per ara poc eficaços, i han amenaçat de reprendre els atacs contra posicions dels Estats Units al país, on han demostrat ser més efectius en el passat. Des del Iemen, els houthis continuen pertorbant el trànsit marítim pel mar Roig, on dimarts van atacar dos petroliers, i segueixen llançant esporàdicament míssils i drons a Israel, que diumenge va bombardejar el país i va matar quatre persones després d’un atac contra Tel-Aviv. Paral·lelament, Israel no ha deixat d’atacar i actuar a Gaza, on duu a terme bombardejos diaris, i arreu de la Cisjordània ocupada.
En aquest context, els Estats Units han deixat de nou els esforços diplomàtics en segon pla i han tornat a prioritzar ara la via militar d’Israel, que depèn completament de Washington per mantenir l’actual senda bèl·lica i per, potencialment, fer front a un nou atac iranià. En aquest sentit, els Estats Units compten actualment amb uns 40.000 soldats al Pròxim Orient, un portaavions que inclou diversos destructors, una unitat de reacció ràpida dels marines, un submarí amb míssils i diversos esquadrons d’avions de combat. A més, en els darrers dies el Pentàgon ha anunciat l’enviament d’un segon portaavions i de milers de soldats addicionals.