Armènia demana a Rússia que actuï a Nagorno-Karabakh davant un augment de les tensions

Rússia acusa l'Azerbaidjan de violar l'alto el foc firmat a finals del 2020

Un home camina davant d'una casa destruïda a Stepanakert, la principal ciutat de la regió de Nagorno-Karabakh
3 min

BarcelonaEl govern d’Armènia ha instat aquest dissabte Rússia a actuar per estabilitzar la situació a la regió de Nagorno-Karabakh, després d’acusar l’Azerbaidjan d’haver “envaït” l’àrea controlada per les tropes russes de manteniment de la pau, una acusació amb la qual Moscou ha coincidit. L’exèrcit d’aquesta república autoproclamada, formalment a territori armeni, va assegurar que han mort tres soldats, i Rússia ha afirmat que les forces àzeris han fet atacs amb drons. Poques hores després que Armènia demanés la intervenció de Rússia, el president de Nagorno-Karabakh, Arayik Harutyunyan, ha decretat la llei marcial, que restringeix llibertats i moviments.

El ministeri d’Exteriors d’Armènia ha dit en un comunicat que el contingent rus hauria de “prendre mesures concretes i visibles per resoldre la situació i evitar noves baixes i hostilitats”. El govern de la regió pro-russa va afirmar que les tropes àzeris havien dut a terme “accions agressives amb l’ús d’armes de foc de diversos calibres" i que havien "intentat avançar en la direcció oest de l’àrea sota responsabilitat de les forces russes de pacificació”. Per la seva banda, el ministeri de Defensa rus ha alertat que l’Azerbaidjan ha violat l’alto el foc vigent des de finals del 2020 “a l'entrar a la zona de responsabilitat del contingent de pau rus i crear un punt d’observació”.

El ministeri de Defensa de l’Azerbaidjan ho ha negat i ha assegurat que “té sota control la situació operativa”. Alhora, ha acusat “membres del destacament armat il·legal armeni” –fent referència a l’exèrcit de Nagorno-Karabakh– d’intentar “cometre provocacions” contra les forces àzeris “aprofitant les condicions climàtiques de boira i visibilitat limitada”.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha informat que el president rus, Vladímir Putin, va parlar dijous i divendres amb el primer ministre armeni, Nikol Paixinian, per abordar la situació a Nagorno-Karabakh, un dels denominats conflictes congelats de l’espai postsoviètic. A conseqüència de la guerra de la tardor del 2020, Armènia va perdre el control sobre parts d’aquest territori que controlava des de la dècada dels 90. Segons el document d’alto el foc firmat entre Armènia i l’Azerbaidjan amb la mediació de Rússia, les tropes de les dues parts s’havien d'aturar a les posicions que ocupaven en el moment de la firma.

Soldats d'Ossètia del Sud, a Ucraïna

Aquest dissabte, un altre conflicte congelat també ha entrat en escena. Soldats de la regió pro-russa d'Ossètia del Sud, a Geòrgia, es dirigeixen cap a Ucraïna per donar suport a les tropes russes, segons ha informat Anatoli Bibílov, president de l'autoproclamada república. Segons l'agència oficial russa RIA Novosti, aquests soldats s'uniran al front del Donbass, a l'est d'Ucraïna. "Entenen perfectament que van a defensar Rússia i que també van a defensar Ossètia. Perquè si el feixisme no és aixafat a les fronteres llunyanes, demà es manifestarà de nou aquí en relació amb la nostra pàtria", ha dit Bibílov a través de Telegram.

La situació a Ossètia del Sud és similar a la de les repúbliques autoproclamades de Donetsk i Lugansk, a Ucraïna. El 2008, Geòrgia va engegar una operació militar en aquesta regió i també a la d'Abkhàzia per intentar recuperar-ne el control. Rússia va sortir en defensa d'aquests territoris; en pocs dies va expulsar les tropes georgianes i després en va reconèixer la independència, un gest majoritàriament rebutjat per la comunitat internacional. Només Rússia i països afins com Veneçuela, Nicaragua i Síria consideren que Ossètia del Sud i Abkhàzia són estats independents.

stats