Assassinat a trets el president d'Haití, Jovenel Moïse
Un grup d'homes armats han assaltat la seva residència privada en les primeres hores de la matinada d'aquest dimecres
BarcelonaHores fosques -encara més- a Haití. El president del país, Jovenel Moïse, ha estat assassinat a trets aquest dimecres, poc després de la mitjanit, hora local (les sis del matí a Catalunya), per un grup d'homes armats que han assaltat la seva residència privada, al barri de Pétion-ville de la capital del país, Port-au-Prince. La notícia l'ha donat en un comunicat el primer ministre, Claude Joseph, ha fet una crida a la calma i ha declarat que la policia i l'exèrcit es desplegaran per mantenir l'ordre. En una intervenció televisada, ha afirmat que havia decretat l'estat d'emergència. D'altra banda, en una entrevista a The New York Times ha assegurat que té el control del país, circumstància, però, a hores d'ara difícil de comprovar, ja que l'assassinat de Moïse pot atiar una inestabilitat que fins ara ja era molt gran. D'acord amb alguns testimonis, els assaltants serien tres i parlarien en anglès i espanyol. En l'atac també ha estat ferida de bala la primera dama, Martine Moïse, que està hospitalitzada.
Sorgit de fora les oligarquies tradicionals i fill d'un comerciant i d'una costurera, Moïse, un empresari de 53 anys, va ser elegit el 2016 en unes eleccions amb una baixa participació i marcades per la violència endèmica que fa dècades que pateix el país, el més pobre del continent americà i on hi viuen 11'2 milions de persones. Les eleccions van ser suspeses arran de les denúncies de frau, es van repetir un any més tard i Moïse va acabar assumint el càrrec. L'oposició reclamava que els comicis se celebressin transcorreguts cinc anys des de les primeres, mentre que el president reclamava encara dotze mesos més de mandat. Moïse tampoc va organitzar les legislatives que s'haurien d'haver celebrat el 2019 i des d'aleshores ha continuat al poder sense pràcticament cap control parlamentari. Amb el rebuig del Parlament, Moïse ha governat a cop de decret durant tot el mandat.
Però el magnicidi agreuja encara més la profunda crisi política que ofega Haití, amb una història recent marcada per la violència. Durant el mandat de Moïse la situació ha empitjorat, amb denúncies de corrupció i una creixent inseguretat que ha patit la població per part de bandes armades, algunes de les quals estan lligades al sistema de partits. Des de fa un any, tot un seguit de manifestacions continuades han acusat el president d'inacció. La inestabilitat s'ha agreujat amb l'escàndol de Petrocaribe, un programa per importar petroli barat des de Veneçuela que havia de permetre alliberar recursos per a fons socials però que han acabat a les butxaques de membres de la classe política.
Ana Ayuso, investigadora del Cidob, recorda el context de crisi social i política del país caribeny. "Després del terratrèmol del 2010, la comunitat internacional hi va enviar molts diners, però en un país sense base institucional tot va quedar en mans d'oligarques i no es va millorar la governança. És un país en crisi política continuada", diu. Ayuso, de fet, recorda que "només el president Michel Martelli (2011-2017) va aconseguir acabar el seu mandat. És una situació totalment inestable, ja que és un país on les forces de seguretat no poden controlar el territori. Per això s'ha convertit en una base per a les xarxes de narcotràfic i de tràfic d'armes".
150 assassinats el mes de juny
L'assassinat del mandatari no deixa de sorprendre tot i que en certa mesura podia ser fins i tot previsible. Moïse, de fet, ja havia denunciat un complot per assassinar-lo i els atacs contra polítics han sigut freqüents. En les darreres setmanes, a més, s'havia accentuat encara més la inseguretat. Més de vuit mil dones i criatures han hagut de fugir de casa seva, a la capital, per refugiar-se en poliesportius davant les amenaces de bandes armades que cremen habitatges i saquegen les comunitats més pobres, sobretot en els barris que havien protagonitzat més protestes contra el president. Des del 2018 hi ha hagut 12 massacres, i segons l'ONU les bandes armades ja controlen el 60% del territori. I entre l'1 i el 30 de juny, a la zona metropolitana de Port-au-Prince, més de 150 persones van ser assassinades i més de 200 segrestades, segons un informe del Centre d'Anàlisis i Investigació en Drets Humans (CARDH).
Bruno Maes, representant d'Unicef a Haití, va alertar fa uns dies de "la increïble acceleració de la violència" que amenaça amb esdevenir una "veritable guerra de guerrilles". Molts acusen les bandes d'intentar impulsar el suport a determinats candidats de cara a les eleccions, tot i la incertesa sobre la data. Les bandes també han atacat comissaries de policia i han assaltat negocis.
A tot això, i tornant al terreny polític, va ser aquest mateix dilluns quan Moïse havia designat un nou primer ministre, Ariel Henri, un cirurgià de 71 anys que haurà de substituir Claude Joseph. Henri, de fet, encara no havia ni jurat el càrrec. L'objectiu que se li demanava era formar un govern de consens que integrés a diferents sectors de la vida política del país i organitzar eleccions al setembre, rebutjades per l'oposició. Però ara el panorama i el futur polític és encara més incert i fosc.
