Brussel·les colla AstraZeneca pels 29 milions de dosis amagades

Brussel·lesS'estén la por a una altra onada de coronavirus i a Europa falten vacunes i, sobretot, capacitat per produir-ne més. Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea es reuneixen aquest dijous de manera virtual amb aquest problema sense resoldre i tots els conflictes que se'n deriven. El primer, la guerra amb AstraZeneca que aquest dimecres ha viscut un encès últim capítol amb la descoberta de 29 milions de dosis de la seva vacuna en una fàbrica italiana llestes per enviar, al mateix temps que la farmacèutica assegura no poder entregar ni la meitat de les unitats compromeses a la UE el primer trimestre. AstraZeneca ha assegurat després, però, que la meitat dels 29 milions són per a la Unió.

Brussel·les està sota la màxima pressió en una cursa per immunitzar la ciutadania que va per llarg en comparació amb el que s'està fent al Regne Unit i els Estats Units. Per això la Comissió ha decidit passar de les paraules als fets i endurir el mecanisme de control d'exportacions de vacunes per poder vetar la sortida de dosis produïdes a Europa cap a altres països que o bé vagin més avançats en la immunització o bé es neguin a exportar vacunes a la Unió. La Comissió es va dotar d'aquest mecanisme de control d'exportacions a finals del febrer, quan va tenir el primer enfrontament amb la companyia que fabrica la vacuna d'Oxford. Des d'aleshores ha donat el vistiplau als enviaments de dosis produïdes en territori europeu i ha recollit una informació que empitjora el sentiment de greuge. S'han autoritzat 380 sol·licituds d'exportació a 33 països, i només una ha sigut vetada. Des del febrer s'han enviat 10,9 milions de dosis al Regne Unit, 6,6 milions al Canadà, 5,4 milions al Japó i fins a un total de 35 milions de dosis a països com Singapur i Austràlia.

30 milions de dosis amagades a Itàlia

I mentre la UE ha anat exportant totes aquestes dosis, sobretot al Regne Unit, no n'hi ha arribat ni una des de les illes britàniques, on AstraZeneca té bona part de la producció. Brussel·les va posar en marxa el mecanisme de control precisament perquè sospitava que la farmacèutica estava prioritzant les entregues al govern britànic, i justament aquest dimecres el diari italià La Stampa ha revelat que AstraZeneca té 29 milions de dosis a la planta de Catalent Biologics, a la ciutat d'Anagni, al sud de Roma. Les dosis localitzades per les autoritats italianes després d'una investigació iniciada per la Comissió duplica les rebudes fins ara d'AstraZeneca a la UE.

Fonts europees expliquen que feia temps que sospitaven que AstraZeneca estava amagant part de la seva capacitat real de producció a Europa: "Els números no quadraven", diuen. Brussel·les va alertar els estats membres i el govern italià va impulsar la investigació a la planta que ha permès localitzar aquesta trentena de milions de dosis. Les mateixes fonts, però, no confirmen que tinguessin la sospita que les dosis anaven destinades al Regne Unit i, de fet, tant el govern britànic com l'empresa ho han desmentit.

AstraZeneca ha assegurat a la Comissió que 16 milions de les dosis són per a la UE i 13 milions per a Covax, la iniciativa de l'OMS per fer arribar vacunes als països més pobres. La investigació a Itàlia continua i, segons les mateixes fonts, els 16 milions de dosis trobades per a la UE demostren que l'empresa estava sent "poc transparent" sobre la seva capacitat de producció, perquè mentre deien que no podien entregar més de 30 milions el primer trimestre n'acabaran entregant 35 milions (els 16 milions trobats a Itàlia a més dels 19 milions ja entregats). Brussel·les sospita que les vacunes trobades es van produir en una planta dels Països Baixos que encara no ha sigut autoritzada per l'EMA i per tant no podia entregar dosis a la UE però sí al Regne Unit. És l'empresa qui ha de demanar autorització a l'EMA per les seves plantes i, fins ara, la companyia no havia sol·licitat el permís per a aquesta planta dels Països Baixos.

Brussel·les i Londres s'acosten

Mentre s'esclaria tot aquest embolic, la Comissió Europea presentava el reforç del mecanisme per bloquejar exportacions en un moment en què el Regne Unit també té problemes per aconseguir les segones dosis d'AstraZeneca que necessita per immunitzar completament els britànics. Fins ara, la UE només podia bloquejar exportacions de farmacèutiques que incomplien el contracte, però la intenció és dotar-se d'aquests nous criteris per poder tancar l'aixeta. A més, s'aixeca l'exempció del control a les exportacions de fins a 17 països, com Suïssa, Noruega o Sèrbia.

I sembla que la pressió comença a sorgir efecte. Al vespre, Londres i Brussel·les han emès un comunicat conjunt en què asseguren que cal "cooperar" i tenir en compte les seves "interdependències" per "augmentar la distribució de vacunes a tots els ciutadans". El moviment de l'executiu comunitari anava més dirigit a provocar el diàleg que no a vetar exportacions a la pràctica -Brussel·les no es cansa de repetir que fins ara només ha bloquejat un enviament dels 381 sol·licitats-. "Tenir el garrot hauria de ser suficient, no fer-lo servir", deia una font diplomàtica en al·lusió a la intenció de la Unió de crear el mecanisme més com una eina de pressió.

Les reticències de les capitals

No és només Londres qui té por de les implicacions d'aquest mecanisme. Segons fonts diplomàtiques, diversos governs europeus han mostrat dubtes i reserves en conèixer el text, no només per l'accent proteccionista que rebutgen per naturalesa els països més liberals com els nòrdics, sinó també pels problemes de producció global que pot generar una iniciativa com aquesta i han demanat ser extremadament "curosos". Alerten que la cadena de producció de vacunes és global (ingredients i materials s'importen i s'exporten entre països d'arreu del món) i, per tant, si un eventual veto de la UE provoqués represàlies se'n podria ressentir la producció mundial de dosis. Els líders ho discutiran aquest dimecres, però no s'espera que donin suport a la proposta de la Comissió encara. "Necessitem més temps per discutir-ho", diu una alta font europea.