AstraZeneca torna a incomplir el lliurament de vacunes a la UE per al segon trimestre

LondresPlou sobre mullat i amenaça tempesta. AstraZeneca tornarà a incomplir l'acord amb la UE sobre el subministrament de vacunes contra el covid-19. Segons avança l'agència Reuters aquest dimarts al vespre citant una font comunitària, durant el segon trimestre d'aquest any 2021 la farmacèutica anglosueca té previst lliurar "menys de 90 milions de dosis" de la vacuna d'Oxford, molt lluny dels 180 milions compromesos per a aquest període.

Durant el primer trimestre, AstraZeneca havia d'aportar als països de la Unió 90 milions de dosis, però finalment només podrà entregar-ne 40. En total, doncs, a final de juny la UE disposarà d'un màxim de 130 milions de dosis de la vacuna d'Oxford, quan suposadament n'haurien d'haver arribat 300.

Quan es va conèixer el primer incompliment d'AstraZeneca, a finals de gener, les primeres xifres que facilitava la companyia eren, només, de 31 milions. Després de diferents reunions amb la companyia, i de la pressió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, AstraZeneca va assegurar que en lliuraria 9 milions més.

Però la dràstica reducció de la producció de la vacuna que havia de suposar un punt d'inflexió en la lluita contra la pandèmia, almenys a Europa, com s'està demostrant al Regne Unit, que ja ha immunitzat amb un primera dosi gairebe 18 milions de persones, pot fer pràcticament impossible l'objectiu que s'havia fixat Brussel·les d'arribar a l'estiu amb el 70% de la població europea adulta vacunada, una fita que ja era molt més que optimista fins i tot en el millor dels escenaris possible.

De retruc, el nou entrebanc afegirà encara molta més pressió a l'Agència Europea de Medicaments, que fa sis dies va rebre la petició d'autorització de la vacuna de Johnson&Johnson/Jansen, que amb una sola dosi, i amb unes condicions de transport i conservació molt menys complexes que les vacunes de Pfizer/BioNTech i Moderna, també és vista com l'altre gran punt d'inflexió en la lluita contra el covid.

En declaracions a Reuters, un representant de la companyia anglosueca ha assegurat aquesta tarda: "Com que treballem increïblement per augmentar la productivitat de la nostra cadena de subministrament de la Unió Europea, i fem tot el possible per fer ús de la nostra cadena de subministrament global, esperem que els nostres lliuraments es puguin acostar al que marca el contracte de compra anticipada". En cap cas, però, no ha fet comentaris sobre xifres concretes.

Fonts de la Comissió Europea també han rebutjar parlar de xifres específiques.

Altres alternatives

El nou incompliment d'AstraZeneca pot fer augmentar la tensió entre la Comissió Europea i la companyia fins a extrems insuportables, després que la primera topada se salvés amb el compromís de l'empresa de fer el possible per augmentar la producció a les plantes d'Europa i a la resta de plantes amb què ha tancat acords de col·laboració arreu del món.

A més, pot tornar a posar damunt de la taula la necessitar d'utilitzar la producció de les instal·lacions del Regne Unit, un episodi que va disparar la tensió entre Londres i Brussel·les quan la Comissió Europea va imposar controls a les exportacions de vacunes des del territori dels 27 a un país tercer, i va arribar a amenaçar, de forma molt maldestra, amb establir una frontera entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord per controlar el possible tràfic de vials.

Sigui com sigui, el contracte entre AstraZeneca i la Comissió que es va fer públic el 29 de gener, encara que censurat, explicitava que la companyia es comprometia a fer servir les plantes del Regne Unit per abastir la Unió Europea en cas de necessitat. Aquest era un dels contraarguments de la Unió davant els problemes de baix rendiment de les plantes de Bèlgica i Alemanya. Hores abans de la publicació, però, a través d'una entrevista amb cinc diaris europeus, l'empresa argumentava que la seva obligació era fer "el millor esforç raonable" per assegurar que no s'incomplia l'acord.

Passi el que passi en les pròximes hores, i quan la Unió Europea només ha vacunat, de moment, 27 milions de persones, la relació entre AstraZeneca i la Comissió Europea ja es pot considerar un fracàs polític i comercial sense pal·liatius. Un fracàs envoltat també del secretisme amb què es van signar els contractes, que ha aixecat no poques crítiques directes a la presidenta Von der Leyen, i que pot tenir greus conseqüències a mitjà termini per a la cohesió interna del bloc.

Més encara quan hi ha un país membre, Hongria, que al marge del contracte mancomunat a través de la Comissió, n'ha signat un altre amb Rússia per abastir-se de la Sputnik V, una vacuna que ja s'està fent servir, amb èxit, tant a Àfrica com a diferents països d'Amèrica del Sud. La guerra de les vacunes viu un altre episodi.