Guerra oberta entre AstraZeneca i la Unió Europea

Brussel·lesL'enfrontament entre la Unió Europea i la farmacèutica AstraZenca ja és una guerra oberta al públic. Ja no es tracta només del compliment d'un contracte que és secret, sinó que la tensió ha escalat fins al punt de convertir en un embolic la tercera reunió prevista per a aquest dimecres a les 18.30 hores per intentar aclarir per què el laboratori no pot repartir les dosis acordades. El dia ha arrencat a Brussel·les amb la Comissió Europea afirmant que AstraZeneca es negava a assistir a la reunió i, tot seguit, ha arribat el desmentiment de la companyia.

La reunió se celebrarà, però l'ambient és més que tens. Segons fonts europees, la companyia havia cancel·lat l'assistència el dia abans al·legant que no tenia més informació a donar, però finalment aquest mateix matí han anunciat que hi enviarien només una de les persones convocades. Un correu entre la companyia i la directora general de Salut de la Comissió, Sandra Gallina, publicat per la cadena alemanya ZDF revela que AstraZeneca sí que va anul·lar la cita.

Però aquest embolic és només la superfície del problema de fons: AstraZeneca va avisar la setmana passada la UE que entregaria només una quarta part (segons fonts comunitàries) de les dosis compromeses el primer trimestre. Brussel·les reclama explicacions i les obtingudes fins ara no són satisfactòries. En una entrevista concedida a diversos mitjans, el director executiu de la companyia, Pascal Soriot, assegurava dimarts que si no arriben a entregar les dosis és perquè dues de les quatre plantes que a Europa han de produir la seva vacuna estan demostrant "un baix rendiment" i que, com que el Regne Unit va signar el contracte tres mesos abans, sí que rebran totes les dosis encarregades.

"Rebutgem la lògica de servir en funció de l'ordre d'arribada. Això potser funciona a la carnisseria del barri, però no en els contractes. No hi ha cap clàusula de prioritat en l'acord signat", ha etzibat la comissària de Salut, Stella Kyriakides. La Comissió reitera que aquestes explicacions no li serveixen perquè la UE va acordar finançar la vacuna d'Oxford/AstraZeneca amb 336 milions d'euros (no tots s'han pagat encara) perquè hi hagués un nombre determinat de dosis (de tres xifres segons fonts comunitàries) disponibles tan aviat com la vacuna fos autoritzada. La UE, diu, assumia el risc de perdre els diners invertits si la vacuna no rebia autorització, però la companyia es comprometia a preparar-se per tenir la capacitat de producció acordada. A més, en l'acord (que continua fora de la llum pública) Brussel·les assegura que es comptava tant amb les plantes del Regne Unit com amb les dues que hi ha a Europa (Alemanya i Bèlgica), per tant, exigeix que si les plantes europees no han arribat a la capacitat de producció esperada es facin arribar les dosis des del Regne Unit. "No hi ha cap jerarquia entre les plantes", ha dit la comissària.

Justament, la Comissió sospita que mentre la farmacèutica assegura que no pot complir les entregues pactades ha venut dosis a altres països i, per això, ha demanat a les autoritats belgues cooperació per saber si s'han exportat o no vacunes. Per això vol fixar un sistema de transparència que obligui les farmacèutiques a notificar d'avançat si pensen exportar dosis i on. No es tracta de bloquejar les exportacions, sinó de poder disposar de la informació, recalquen. L'opacitat en tot aquest embolic és clau perquè només un dels contractes, el de CureVac, és públic. La Comissió Europea assegura que són les companyies les que han exigit estrictes clàusules de confidencialitat que implicaven no fer públics els acords. Però ara Brussel·les considera que, amb l'entrevista de Soriot, AstraZeneca es va saltar l'acord i li exigeix que publiqui el contracte sencer perquè el públic pugui comprovar quin dels dos bàndols diu la veritat.

Tot i això, la Comissió té clares les seves intencions: vol resoldre la disputa al més aviat possible i rebre les vacunes acordades. La pugna legal és secundària si s'aconsegueix que arribin unes dosis amb què la UE comptava en primer terme. "La decepció és immensa perquè AstraZeneca havia de ser la primera a tenir l'autorització i poder produir les vacunes de manera massiva, després vam tenir sort que Pfizer i Moderna tinguessin abans l'autorització, però és inacceptable que el calendari de distribució quedi reduït només a una fracció", han lamentat fonts europees.

A més, la vacuna d'AstraZeneca encara no ha rebut l'autorització de l'Agència Europea del Medicament (EMA). La reunió en què els experts d'aquesta agència europea han de decidir si li donen llum verda està prevista per a aquest divendres. Dimarts, però, la directora de l'EMA, Emer Cooke, va obrir la porta a la possibilitat que l'autorització no sigui completa, sinó que es permeti només aplicar la vacuna d'Oxford a menors de 65 anys, perquè falten dades sobre el seu impacte i eficàcia en les persones grans, justament un dels grups de risc que haurien de ser vacunats primer.