'Soc català', la sèrie audiovisual del 'Guardian' per entendre la identitat catalana
El diari ha entrevistat cinc catalans -coneguts i anònims- per conèixer la seva visió del procés
BarcelonaDes del dilluns 9 d'octubre i fins a finals de setmana, el 'Guardian' s'ha proposat conèixer amb més detall els anhels i preocupacions dels catalans. Tant dels unionistes, com dels independentistes, com dels que se situen al mig.
Les entrevistes, filmades les últimes setmanes a Catalunya, porten per títol 'I am Catalan' [Soc català] i volen oferir un espai a persones anònimes i conegudes perquè puguin expressar la seva visió sobre el Procés i parlin de la seva identitat. De moment, el rotatiu britànic ha entrevistat 5 persones: l'il·lustrador Chamo San (que es defineix com a "independentista, no nacionalista"), la cineasta Isabel Coixet (no independentista), Anna Coll (regidora de la CUP a Esplugues), Àlex Ramos (membre de Societat Civil Catalana) i Isabel Muñoz (que no pren partit, però defensa el dret a decidir).
"La identitat catalana és més que un vot 'sí' o 'no'", escriu el 'Guardian'. "Mentre la regió nord-oriental espanyola es prepara per a la possible declaració d'independència, molts dels 7 milions de catalans es mostren preocupats que els mitjans tradicionals no representin la seva veu", explica el diari. Els 5 testimonis, com recorda el mateix diari al final de cada vídeo, només representen part de la població catalana però responen a l'objectiu del 'Guardian' de "preguntar a una gran varietat de persones sobre la seva identitat i què significa la independència per a ells".
9 d'octubre: Chamo San
"Per a mi, ser català és un concepte propi que associo a la meva identitat i la meva llengua. Això va molt més enllà. Ja no és una cosa d'identitat, sinó de ruptura amb un sistema", explica el primer entrevistat pel 'Guardian', el barceloní Chamo San. L'il·lustrador assegura al vídeo: "No vull la independència per la independència; per a mi la independència és un mitjà, no un fi. És un mitjà per trencar amb un estat que és l'herència del franquisme, i que segueix com fa 50 anys". "Òbviament hi ha molta altra gent a l'Estat que rebutgen el mateix, que entenen el que està passant a Catalunya, però també ho entenen a la seva manera, segons la informació que els arriba. I la informació que arriba, fins i tot dels mitjans més crítics amb el govern, arriba de manera molt esbiaixada i manipulada", explica l'artista, que conclou: "Aquest sentiment de soledat i de rebuig només fa que reafirmar-nos en la nostra posició de voler trencar aquesta relació".
10 d'octubre: Isabel Coixet
La directora de cinema Isabel Coixet és la primera cara coneguda entrevistada a la sèrie del 'Guardian'. "Estem entre l'espasa i la paret. Estem en contra del partit al poder al govern espanyol, el Partit Popular, i també estem en contra de la gent del govern català", diu Coixet. "És molt difícil quan dos partits corruptes volen pretendre que l'altre és més corrupte... És com tenir dues persones sordes i mudes, que a més s'odien". "Per a mi, tots dos són el mateix", conclou la cineasta. "No puc ser independentista", explica Coixet; "No és una qüestió d'orgull o d'identitat, és només una qüestió purament pràctica: què és el millor per als nostres fills? I quan em faig a mi mateixa aquesta pregunta no veig com la independència m'ajudarà a viure en una societat millor". Coixet explica també que "a Catalunya hi ha famílies trencades, hi ha persones que no es parlen i banderes arreu sempre". També afegeix: "Espero de veritat que no sigui massa tard".
11 d'octubre: Anna Coll
L'Anna Coll és coordinadora comarcal de la CUP i regidora per aquest partit a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat. Coll, que va participar activament a la organització del referèndum ("per garantir el dret de la població [...] els del 'sí' i els del 'no'", explica), opina que la ruptura és l'única opció per millorar les condicions de vida de tots els catalans. La regidora afirma al 'Guardian' que "la independència sense les classes populars és impossible, i que una vida millor per a les classes populars sense la independència també és impossible" i defineix el procés sobiranista com "un projecte que no va de burgesies, no va de 'catalanets', sinó que va de construir una societat entre tots". "Tots els drets socials s'han aconseguit sempre mitjançant l'actuació popular i segurament desobeint les lleis que hi havia en aquell moment, i és així com s'ha avançat com a societat", diu la cupaire.
12 d'octubre: Àlex Ramos
Vicepresident de Societat Civil Catalana (SCC), Àlex Ramos opina al vídeo del 'Guardian' que el govern català ignora la part de la societat que se sent catalana i espanyola. "Hem sigut silenciats durant molt de temps", assegura. Ramos també considera que "l'independentisme [una gran part] és fruit de la propaganda i de la publicitat política" i critica els lemes independentistes "Espanya ens roba" i "Volem votar", i les mobilitzacions sobiranistes, que considera pròpies "dels nacionalismes de masses". El dirigent de SCC considera que "l'independentisme és un sentiment que s'ha de respectar". "Però ens l'han volgut imposar a tots", es queixa. Ramos defineix l'independentisme con un procés nascut des del poder i des del govern de la Generalitat, i nega que es tracti "d'una revolució dels oprimits i dels pobres".
13 d'octubre: Isabel Muñoz
L'últim testimoni que recull el 'Guardian' és el d'Isabel Muñoz Mitjana, que pensa que utilitzar la por per influir en la presa de decisions de les persones és incorrecte i diu que només vol que la gent parlin entre ells. "Amenaçant no s'arribarà mai a cap acord, a res amb què tothom estigui conforme, perquè sempre hi haurà un guanyador i un vençut", opina Muñoz. A l'entrevista la dona explica que va dubtar si devia o no votar l'1 d'octubre, però que davant la negativa del govern central a la celebració del referèndum va reaccionar amb una certa rebel·lia per poder opinar. "M'ha fet mal que al·leguessin la llei com a justificació de no voler-me deixar parlar", diu Muñoz, que es pregunta "¿Què va primer, la persona o la llei?". L'entrevistada acaba la conversa explicant que, per a ella, la independència no serà una victòria, ni tampoc una derrota un 'no' a la secessió. "Estic disposada a acceptar el resultat que sigui, però que el deixin fer [el referèndum], que deixin parlar", conclou.