Internacional28/05/2019

Austràlia nomena un aborigen com a ministre per primer cop 118 anys després de la independència

Ken Wyatt, que té ascendents europeus, es farà càrrec de la cartera d'Afers Indígenes

Marta Rodríguez
i Marta Rodríguez

BarcelonaHan passat 118 anys des de la independència d'Austràlia i fins ara tots els governs han estat formats per membres de la majoria caucàsica, la majoria descendents dels colonitzadors britànics que van arribar a l'illa a finals del segle XVIII. El conservador Scott Morrison ha nomenat per primer cop un ministre aborigen que assumeix la cartera d'Afers Indígenes. Ken Wyatt, nascut el 1952 i descendent també d'anglesos, irlandesos i indis, ja va fer història en ser el primer aborigen a recollir l'acta de diputat al Parlament de Canberra el 2010 i entrar a l'executiu fa dos anys com a viceministre.

El de Wyatt és dels pocs canvis que ha fet Morrison en el seu nou executiu després d'haver guanyat contra pronòstic les eleccions fa una setmana i aconseguís el tercer mandat consecutiu. La premsa local detalla que la mare del nou ministre, arrencades de les seves famílies aborígens

Cargando
No hay anuncios

Tot i que col·lectius d'indígenes han rebut amb satisfacció el nomenament de Wyatt com una manera de donar poder als més de 700.000 aborígens que sobreviuen a Austràlia, el país encara té una gran assignatura pendent amb aquest 3,3% de la població. El col·lectiu aborigen pateix el racisme institucional de fa anys que els condemna a patir els pitjors índexs de desenvolupament i benestar. Segons dades oficials, els indígenes australians tenen una taxa d'atur 4,2 vegades més alta que la dels descendents dels colonitzadors, una probabilitat més elevada de patir discapacitats, més mortalitat i menys esperança de vida.

Un govern es va comprometre fa anys a convocar un referèndum per modificar un punt en la Constitució per fer constar el reconeixement a l'herència cultural dels pobles primigenis, que poblaven l'illa abans que els vaixells dels conqueridors britànics desembarquessin el 1788 i posteriorment portessin milers de ciutadans britànics, presoners i convictes, que van fer-se amb el territori i els recursos de l'immens país. No obstant això, de moment no hi ha ni data ni pregunta i una comissió parlamentària treballa amb els col·lectius de defensa dels aborígens.