Autogestió ciutadana contra el coronavirus en la Nicaragua d’Ortega

MartorellCada dia el milió i mig d’estudiants de Nicaragua van a classe. També l’administració pública funciona gairebé com a l’antiga normalitat, la d’abans del coronavirus, i s’organitzen actes multitudinaris. El govern de Daniel Ortega expressa una preocupació molt baixa pels efectes de la pandèmia en el petit país centreamericà i això que, amb les escasses dades i explicacions oficials que hi ha, presenta una de les taxes de mortalitat més elevades del món. Des del 20 de març s’han confirmat oficialment 16 contagis i cinc morts, tots de casos exportats de l’estranger perquè s’insisteix que no hi ha transmissió comunitària, una argument que fins i tot qüestiona l’executiu de Cuba, dels pocs socis que li queden al dictador Ortega. Els números oficials estan del tot “subregistrats”, adverteix Leonel Argüello, epidemiòleg membre del Comitè Científic Multidisciplinari, que no s’atreveix a donar un balanç exacte per “no alimentar elucubracions”. L’Observatori Ciutadà del Covid-19 xifra el balanç en uns 800 positius i 140 morts i alerta que la població no té prou consciència del risc. Sense proves diagnòstiques és impossible determinar els positius però Argüello subratlla que hi ha una xifra més elevada que l’habitual de pneumònies agudes, amb símptomes compatibles amb el covid-19.

La xifra de contagis i morts porta dies estancada i les explicacions del número dos del ministeri de Sanitat, Carlos Sáez, són tan confoses i titubejants que, com apunta l’epidemiòleg Argüello, fa complicat seguir-les perquè no s’especifiquen criteris. En tot cas, l’expert sí que és categòric a l’assenyalar, com una denúncia, “la negació absoluta” que el règim orteguista està fent de l’epidèmia que a Amèrica ja s’ha cobrat la vida de 100.000 persones.

“Saps que estem en una situació diferent perquè la gent ha aconseguit mascaretes i les porta pel carrer”, explica gràficament des de Managua una dona que vol ser anomenada Elena. Les campanyes governamentals de prevenció i higiene són escasses, continua aquesta nicaragüenca, que afirma que la població busca informació en canals no oficials i “sobretot en el boca-orella”. Fins aquest mes el ministeri no havia recomanat a la població mantenir la distància física i les brigades municipals desinfecten carrers però alhora s’han permès romeries i festes, en contra del criteri de l’Organització Panamericana de la Salut, la branca regional de l’OMS, que ha criticat la falta de reacció i “escassa prevenció”.

A Eva Molina Chow, membre del Col·lectiu de Dones de Matagalpa, l’esclat de la pandèmia l’ha enganxat a Barcelona i no pot tornar al seu país, malgrat que Nicaragua no ha tancat en cap moment les fronteres i anima la ciutadania a no quedar-se a casa i fer turisme domèstic. “Volen fer creure que no hi ha coronavirus”, diu l’activista. A falta de guies oficials, ONGs, entitats veïnals, feministes i associacions dissidents fan recaptes i distribució de sabó o desinfectant i aprofiten per fer pedagogia sobre el valor de mantenir les mans netes i l’ús de mascaretes.

Més de 540 metges nicaragüencs han signat una carta en què exigeixen transparència informativa sobre la infecció al govern i denuncien la falta de mitjans. Argüello exposa que el personal sanitari treballa sense protecció adequada ni protocols oficials i assegura que la majoria dels hospitals es troben gairebé al màxim de la capacitat, una situació que pot empitjorar si, com preveuen els models matemàtics dels professionals sanitaris, la corba de transmissió del covid-19 encara està pujant.

Repressió contra sanitaris

El perquè de l’ocultació de l’epidèmia o l’intent de minimitzar-la per part de la parella presidencial, Ortega i la seva vicepresidenta i esposa, Rosario Murillo, és un misteri però l’epidèmia arriba amb un règim que ha demostrat en nombroses ocasions els seus mètodes dictatorials. Fa dos anys de l’esclat de les revoltes populars que van posar contra les cordes el govern dels vells sandinistes, que van respondre amb l’ús i abús de la força i la persecució contra tot moviment crític.

L’epidemiòleg Argüello i altres professionals denuncien que els “enemics” del règim són ara el personal sanitari, que són perseguits i amenaçats d’acomiadaments si protesten. L’activista Molina Chow confirma que la repressió també se centra en els ciutadans que presenten símptomes i relata com familiars seus han de passar la quarantena a casa gairebé en secret perquè “la policia els diu que no diguin res”. La Comissió Interamericana de Drets Humans ja ha exigit, fins i tot, dispensar un “tracte respectuós” a malalts i sanitaris.