Les aventures xineses del Quixot

PequínMiguel de Cervantes no va poder imaginar les aventures i desventures que hauria de superar el Quixot a la Xina. La gran muralla de la llengua va ser una batalla tan difícil com la que l'enginyós cavaller va lliurar contra els molins de vent. No va ser, de fet, fins al 1922 que el Quixot, i amb ell el seu autor, van arribar al gegant asiàtic. I, com si fos l'argument d'una novel·la d'aventures, cal remarcar que el responsable de la publicació de la primera versió xinesa del Quixot, l'escriptor Lin Shu, no sabia espanyol, ni cap altra llengua estrangera i ni tan sols havia llegit el llibre. En va fer una versió d'allò que Chen Jialing, un amic seu que sí que s'havia llegit l'obra en anglès, li havia explicat anys enrere. No era, doncs, una traducció. Era una readaptació, a la xinesa, del llibre.

Lin Shu va titular aquesta reconstrucció de la novel·la, escrita en mandarí, Història del cavaller encantat o Moxia zhuan. Ara, gairebé un segle després, el Quixot recorre el camí contrari i torna a casa. La primera versió en mandarí de la novel·la ha estat traduïda al castellà per la sinòloga Alicia Relinque i s'ha publicat en una edició bilingüe que també inclou el text original de Lin Shu.

Reinterpretació del personatge

Evidentment, hi havia diferències entre l'obra principal i la versió que va escriure l'autor el 1922. El Quixot que van llegir els xinesos, per exemple, era més professor que cavaller errant. La relació entre el Quixot i Sancho es converteix en la de mestre i deixeble probablement perquè tradueix de l'anglès el terme master com a mestre i no com a amo. Hi ha personatges que desapareixen, el capellà es converteix en metge i Déu tampoc hi és present. La traductora del text Alicia Relinque diu en declaracions a l'ARA que a moltes parts del llibre es pot rastrejar l'original, però Lin crea un personatge més digne i “perd una mica de l'estil grotesc i de la bogeria”. Es presenten les accions del personatge amb “un halo de reverència cap al passat, i això a la Xina s'aprecia molt”. I aquest respecte a les tradicions entronca amb la cultura confuciana.

Ni Cervantes, ni el seu personatge eren coneguts a la Xina de principis del segle XX. Només l'elit que podia viatjar a l'estranger i conèixer idiomes tenia accés a la cultura occidental. Precisament Lin Shu tenia la missió de donar a conèixer les obres estrangeres perquè poguessin influir en la literatura xinesa, i amb el mateix sistema oral va traduir més d'un centenar de novel·les.

Èxit editorial

El llibre va generar polèmica i va ser criticat per estar escrit en xinès clàssic en un moment de profundes transformacions en què els intel·lectuals apostaven per renovar el llenguatge. Però la polèmica el va beneficiar: Alicia Relinque afirma que el llibre, “segons les cròniques de l’època, es va vendre moltíssim i va ser reeditat dues vegades en els 12 anys posteriors, una dada important per a un país en què no hi havia gaires diners”. Amb aquesta publicació, “la figura del Quixot va esclatar i en la dècada dels anys 30 van aparèixer les primeres traduccions amb el seu títol original”. El personatge ja era reconegut.

Prova de l'èxit és que, segons l'hispanista Zhao Zhenjiang, des de llavors s'han publicat unes 80 traduccions de la novel·la al mandarí. Zhao destaca la influència de l'obra en escriptors com Lu Xun i assegura que “va despertar un esperit quixotesc, d'atrevir-se a fer les coses que se sabia que eren impossibles”. A l'època de la publicació, afegeix, “la Xina es trobava en un període encara semifeudal i semicolonial, i es necessitava aquest esperit revolucionari”. La literatura xinesa, en canvi, ha trigat molt més a ser traduïda a l'espanyol: els primers títols de narrativa no van aparèixer fins als anys 80.

Cervantes, en el pròleg de la segona part del seu llibre, fa broma amb acceptar la invitació de l’"emperador de la Xina” per ser rector d'un col·legi on s'ensenyés la llengua castellana i es llegís la història del Quixot. En realitat era un visionari i, encara que s'ha trigat uns segles, al final els llibres han apropat dues cultures aparentment tan diferents.