Els bàltics es blinden a l'arribada de ciutadans russos

BarcelonaEstònia ha decidit prohibir l'entrada al país als ciutadans russos. El ministeri d'Afers Exteriors d'Estònia ha anunciat que deixarà d'emetre visats als russos per estudiar, treballar i tenir negocis al país; és a dir, que la mesura no es limita només al turisme. Ha sigut l'últim estat a sumar-se, aquesta setmana, a una decisió que ja han pres, amb més o menys abast, Letònia, Lituània i la República Txeca, que han deixat d'emetre visats a la majoria de russos. La frontera directa que comparteixen tots aquests països amb Rússia els converteix en una de les portes d'entrada preferides per als russos cap a l'espai Schengen europeu, especialment ara que les sancions econòmiques europees per la guerra d'Ucraïna han tancat l'espai aeri de la Unió Europea a les línies aèries russes.

Altres països nòrdics, com Finlàndia, debaten fer el mateix, sobretot després que el 15 de juliol passat s'aixequessin totes les restriccions per covid i els ciutadans russos inundessin les carreteres d'entrada a Finlàndia per fer turisme o per agafar allà un avió cap a alguna altra destinació europea. La companyia d'autobusos que fa el recorregut des de Sant Petersburg fins a la capital finlandesa, i després a l'aeroport, ja té tots els bitllets venuts per a tot l'estiu. Així i tot, Hèlsinki s'ha limitat fins ara a demanar a la Unió Europea que impulsi una prohibició de manera conjunta per a tot el territori.

Una allau d'arribades russes que també està experimentant Estònia. "Hem vist un augment enorme del nombre de ciutadans russos que entren o passen per Estònia", va dir el ministre d'Afers Exteriors Urmas Reinsalu en un comunicat. En plena picabaralla diplomàtica entre els països europeus i el Kremlin, a compte de la invasió russa d'Ucraïna, que ha generat alhora un conflicte energètic per la dependència del gas rus, el fet que molts ciutadans russos se saltin les sancions imposades amb rutes alternatives d'entrada a Europa genera malestar en els governs dels països limítrofs.

"La possibilitat que tenen oberta per visitar Estònia, i de viatjar després a altres parts d'Europa a través d'Estònia, no s'ajusta massa als principis de les sancions que hem imposat" a Rússia, admetia el ministeri d'Afers Exteriors d'Estònia en un comunicat. Era la seva argumentació per explicar la dràstica mesura de prohibir visats a la majoria de ciutadans russos, que entrarà en vigor a partir del 18 d'agost.

Entre les excepcions que preveu el govern estonià hi ha els russos que tenen permisos de residència de llarga durada o que hi entren per motius humanitaris, els visitants de familiars pròxims, els diplomàtics i les seves famílies i els treballadors del transport internacional de mercaderies i passatgers, segons informa Reuters. Tallin també ha anunciat que permetrà que els estudiants russos que ja estan al país acabin els seus estudis. "Per a molts [estudiants], atesa la situació actual, tornar a casa pot ser perillós si s'han pronunciat en suport d'Ucraïna i han criticat el règim rus i la seva agressió", afegia el ministre de l'Interior, Lauri Laanemets.

Alhora, Estònia mantindrà la vigència en el seu país dels visats emesos en altres estats del club comunitari europeu, i és per això que se suma a la petició que ja han fet altres països com Finlàndia perquè la Unió Europea prengui una decisió per a tot l'espai Schengen.

Debat a la Unió Europea

Però la Comissió Europea de moment no veu clar imposar una prohibició general per a l'entrada de ciutadans russos, una mesura que aquesta mateixa setmana li ha reclamat el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, per a tota la Unió Europea. La petició de Zelenski ha portat Brussel·les a assegurar que estudiarà aquesta possibilitat. L'executiu comunitari apunta que hi ha algunes categories que haurien de mantenir la possibilitat de rebre visats, com familiars de ciutadans russos residents a la UE, periodistes o dissidents polítics, per exemple. Però la República Txeca, que ostenta actualment la presidència europea, és un fervent defensor d'aquest veto. De fet, Praga va ser la primera a prohibir visats als russos immediatament després de l'inici de la invasió a Ucraïna.

El debat obert en el si de la UE ha generat ja una primera reacció en el govern rus. L'ambaixador rus davant de la UE, Vladímir Chizhov, ha demanat als governs europeus "sentit comú" per "no permetre que aquesta iniciativa prosperi", en al·lusió a un veto general a tota la UE per als visats a ciutadans russos. "En cas contrari, assistirem a l'autoaïllament de la UE de la resta del món", ha advertit.