Les bandes d'Haití amenacen amb fer un cop d'estat després d'alliberar milers de reclusos

BarcelonaEl govern d'Haití, immers en una crisi de seguretat, ha decretat l'estat d'emergència després d'una nova onada de violència a Port-au-Prince, la capital del país. La decisió arriba després que Jimmy Cherizier, líder d'una de les bandes criminals més actives del país caribeny, alliberés milers de reclusos en un assalt a dues presons. L'oficina del primer ministre, Ariel Henry, ha dit que l'estat d'emergència, que inclou un toc de queda durant tres dies, té com a objectiu "restablir l'ordre" i "prendre les mesures oportunes per recuperar el control de la situació".

Cherizier, que és expolicia i es fa dir Barbecue, ha afirmat que l'objectiu dels assalts als centres penitenciaris –que segons Efe van causar una quinzena de morts– era capturar el cap de la policia haitiana i enderrocar així el primer ministre del país. La policia haitiana ha dit que farà servir "tots els mitjans legals a la seva disposició per fer complir el toc de queda i detenir tots els infractors". Els enfrontaments entre policia, bandes criminals i presos fugits a l'àrea metropolitana de la capital han forçat 15.000 persones a fugir de la ciutat, segons l'Organització Internacional per a les Migracions.

Tot i que el Col·lectiu d'Advocats per la Defensa dels Drets Humans apunten que el 97% dels presos s'han escapat després de l'assalt, uns 3.597 detinguts, alguns reclusos han decidit quedar-se a les seves cel·les per por de morir en un intercanvi de foc. Entre els presos que van decidir quedar-se hi ha els disset soldats colombians detinguts per l'assassinat el 2021 de Jovenel Moïse, que era president del país. Els presumptes magnicides ja han sigut traslladats a "altres instal·lacions", segons fonts oficials.

En el moment de l'assalt, Henry, que a més de primer ministre és president interí des de l'assassinat de Moïse, era a Kenya demanant al país africà que enviés reforços policials a Haití per ajudar a revertir una situació de violència que fa temps que dura i que, segons l'ONU, va causar la mort de 800 civils només el gener passat. Henry havia promès que deixaria els seus càrrecs a principis de febrer i convocaria eleccions, però va ajornar la decisió al·legant que abans dels comicis s'havia de restablir la seguretat al país.