De les banyes de búfal al barret de Melania

BarcelonaLes baixes temperatures de Washington el dia de la investidura de Trump semblaven intentar congelar el temps perquè no arribés el moment. La celebració a l’interior del Capitoli amb l’excusa del fred devia anar bé per raons de seguretat, però restava certa grandesa a l’esdeveniment. Les estretors del públic i les dificultats del cor de militars per desplaçar-se pel recinte eliminaven de la celebració l’espiritualitat que solen tenir els grans discursos a cel obert.

La investidura ens portava a la mateixa sala per on, quatre anys abans, vam veure desfilar un home amb banyes de búfal. Però aquesta vegada era el barret de Melania el que s’emportava el protagonisme i es convertia en una al·legoria de la jornada. Una dona que semblava amagar-se de la festa, com si li fes vergonya i intentés que no li veiéssim els ulls, gairebé com si estigués de dol. L’ala del capell li va servir, això sí, de protector per evitar el contacte amb el flamant president i marit. Donald Trump no va poder arribar a la galta de la seva esposa a l’hora de fer-li un petó i l’espetec de llavis va quedar suspès en l’aire. Un instant d’una fredor a joc amb la climatologia. El primer pla d’aquest moment es convertiria en carnassa viral en pocs segons.

Trump: de MAGA a MEGA

Les televisions públiques, com sempre, van marcar la diferència a l’hora d’aprofundir en l’anàlisi. Al 3/24, la taula d’antics corresponsals als Estats Units bullia en una frisança per aportar detalls, dades i matisos. Raquel Sans, Xesco Reverter i Geni Lozano van convertir la retransmissió en una tertúlia impacient sobre Trump. Cruanyes s’hi anava afegint puntualment des de Washington, i potser el més decebedor va ser la manera com Lídia Heredia, actual corresponsal als Estats Units, va desaparèixer de l’emissió especial. A La selva feien una retransmissió simultània, adaptant-ho al format més típic de magazín. L’especial de TVE es va oferir a través de La 2, on Anna Bosch sempre té l’anàlisi precisa i, segons com, la murrieria necessària per ampliar la perspectiva. Quan el tenor Christopher Macchio entonava dubtosament les primeres notes, la periodista subratllava: “Se’l coneix més pel seu suport a Trump que no pas per la seva trajectòria musical”. Mai s’havia vist tanta subtilesa a l’hora de valorar les aptituds musicals d’una estrella convidada.

Mentrestant, a les cadenes privades preferien recrear-se en les anècdotes. A Antena 3 Sonsoles Suárez donava tot el protagonisme a Melania Trump especulant sobre si en aquesta nova etapa hi haurà més estirabots de la primera dama contra el president, recuperant alguns dels instants més tensos del matrimoni. A Telecinco, Ana Rosa, amb el pilot automàtic, semblava il·lusionada amb tot el que el nou president representa –“Vuelve mucho más fuerte de lo que se fue”– i volia analitzar el poder d’atracció de Trump. En una taula d’inèrcia trumpista, el més crític era Xavier Sardà, expert en qualsevol cosa.

Tornant al Capitoli, durant l’inquietant discurs de Trump la realització s’encarregava de fer que l’audiència observés com el públic s’aixecava constantment per aplaudir el president. Era com si passés llista. Alternava les tres sales en què es distribuïen els convidats i tota la claca per transmetre sensació de multitud.

Hi va haver un instant curiós. El moment en què l’apassionat reverend Lorenzo Sewell, en la seva pregària, va semblar interpel·lar Déu mirant amunt, aixecant els braços i apujant el to de veu com si reclamés la seva presència. Automàticament, la realització va incloure un pla zenital des del sostre del Capitoli, com si el pare celestial contestés i li tornés la mirada.

Trump: "L'edat daurada de Nord-amèrica comença ara"