Marc Marginedas: "A Barcelona hi ha espies russos"

BarcelonaMarc Marginedas (Barcelona, 1967) diu que Moscou és la seva segona casa. Com a corresponsal d'El Periódico hi va viure en dues etapes i va presenciar com la Rússia ferida per la caiguda de la Unió Soviètica es convertia en la Rússia ressentida de Vladímir Putin. Ara publicaRusia contra el mundo (Península), un llibre magnífic, fruit d'un llarg treball d'investigació, per explicar com el Kremlin ha utilitzat els mètodes més foscos i violents per consolidar el seu poder. El subtítol és també contundent: Més de dues dècades de terrorisme d'estat, segrestos, màfia i propaganda. Marginedas insisteix que el règim de Putin, amb tics cada cop més imperialistes, funciona amb mentalitat de gàngster. Els tentacles del Kremlin arriben molt lluny.

Diu que aquell qui truqui a la porta del Kremlin i demani ajuda estarà compromès per a tota la vida.

— Putin és un expert a fer xantatges i a explotar els favors que fa. És a dir, si el Kremlin et dona suport en algun moment, s’ho acabarà cobrant després d’alguna manera. Passa, per exemple, amb la majoria de grans empreses russes: totes deuen favors al Kremlin, per això Putin les coacciona i les controla amb tanta facilitat. I passa, també, al món. I això ha de ser un avís per a tots els mandataris i formacions polítiques que hagin tingut temptacions de buscar suport a Rússia. I parlo també de Junts per Catalunya.

A Rússia li interessava afavorir el Procés?

— Possiblement. Però en cap cas des d’un punt de vista ideològic. Rússia no és un estat ideologitzat, és un país que actua com una màfia i que és capaç de mostrar una façana diferent en cada cas per aconseguir els seus objectius. I el seu principal objectiu, com a mínim a Europa, és crear desestabilització i debilitats. I això ho pot fer donant suport al moviment independentista català o a l’extrema dreta de Vox per aconseguir que entrin en algun govern. Tant li fa.

Qui deu favors a Putin?

— Marine Le Pen, per exemple. El seu partit ha rebut diners i suport del Kremlin per a la campanya electoral. Segur que Putin ho té apuntat per si algun dia és presidenta. Trump també és a la llista, evidentment. No només per la suposada ingerència russa en les primeres eleccions, també per assumptes més personals. Un dels grans experts en finances de Trump explica que, el 2008, quan estava a la bancarrota, societats anònimes establertes a Moscou van començar a comprar apartaments de les seves torres i el van salvar de la ruïna. Potser els moviments que estem veient aquests dies a la Casa Blanca, que sovint van en contra dels Estats Units, responen a aquests peatges. 

Han dit que el seu llibre és essencial per entendre què és el putinisme. 

— El putinisme és un concepte de nació totalment imperialista, en què els russos no són ciutadans sinó súbdits. Hi ha una fusió entre les institucions polítiques i econòmiques i el crim organitzat que està disposat a fer servir tàctiques com atemptats de falsa bandera per aconseguir els seus objectius. I, tot plegat, amb una presència totalment aclaparadora dels serveis secrets, que ho vigilen tot, a fora i a dins. És un sistema totalitari amb elements de l'estalinisme i l'única excepció és el fet que l'economia no és una economia estatal, sinó una economia capitalista que, a més a més, està sustentada perquè la gent que té empreses sap que li deu favors a Putin, que és intocable.

Deunidó.

— Per això els europeus no podem estar tranquils i hem de començar a entendre que tenim una potència hostil a la nostra frontera oriental experta en tècniques de guerra híbrida. ¿Si Putin ha fet el que ha fet dintre de les seves fronteres, per què no ho farà a fora? En els propers anys, per exemple, hem de començar a sospitar que Moscou pugui estar darrere d’un atemptat jihadista a Alemanya o a França. Putin és expert en fabricar atemptats per aconseguir objectius polítics i sabem, a més, que el Kremlin ha comerciat i ha tingut infiltrats a dins de l’Estat Islàmic. Cada atemptat a Alemanya dona ales a l’extrema dreta i això a Moscou li interessa. No dic que això hagi de passar, però sí que Europa ha d’estar preparada per investigar cada cas tenint en compte aquesta hipòtesi.

Diu que ha notat l’alè del Kremlin a prop.

— Al principi de la corresponsalia no. Però amb els anys vaig començar a notar senyals que em feien pensar que el Servei Federal de Seguretat em tenia al radar: coses estranyes al meu telèfon, gent que s’oferia per treballar amb mi, i un altre incident, més decisiu, que no puc explicar perquè hi ha una altra persona implicada. Jo ara no podria tornar a viure a Rússia. I també tinc una llista de països, amics del Kremlin, on he decidit que és millor no anar.

Ara viu a Barcelona. Aquí arriben els tentacles de Putin?

— Evidentment. A Barcelona hi continua havent espies i altres enviats del Kremlin. Abans de la invasió hi havia molts diplomàtics russos que, a la pràctica, actuaven com a espies. Com? Generant bombolles de desinformació i buscant espais i moments de debilitat per poder incidir.

Qui és Putin, per a vostè?

— Un monstre. Crec que és una persona que no pateix per la resta, que no té cap sentiment d'empatia humana i que sent un menyspreu absolut per la vida humana. Ho estem veient a Ucraïna: els avenços que ha fet al front ha sigut a canvi de moltíssims, moltíssims soldats morts. També és un dictador a qui li agrada humiliar la gent. L’esbroncada de Trump i Vance a Zelenski al Despatx Oval semblava inspirada en com Putin tracta els seus ministres.

L’ha vist mai en persona?

— Sí, i em va sorprendre. Perquè a les imatges que el Kremlin difon se’l mostra idealitzat: més fort, més alt… La sensació que em va donar quan el vaig veure per primer cop va ser que era un home molt més baix que a la televisió, que li costava caminar, que no era gens esportista i que tenia la cara molt inflada. Ara, no sé per què, però sí que em va fer la sensació que era una persona que se sentia còmoda generant por a la resta.

Trump, en canvi, és bastant alt. Segons Google, fa un metre noranta.

— Mira, jo no penso que Putin i Trump siguin veritablement amics. En canvi, sí que poden ser socis per repartir-se el món. El retorn de Trump a la Casa Blanca és la prova que tornem a viure una dinàmica imperialista. Ell diu que vol el Canadà i Groenlàndia. Putin vol tornar a tenir molta influència a Europa, més enllà d’Ucraïna. I també és sorprenent els avenços que està fent a l’Amèrica Llatina, on, ara mateix, Moscou està molt més ben col·locada que en temps de la Unió Soviètica. El que hem de tenir clar és que el que més li importa a Putin és la Rússia imperialista. I una altra cosa: l’únic país que respecta és la Xina, perquè la continuïtat del règim depèn, en gran part, de Pequín. Rússia necessita Xi Jinping per poder continuar exportant petroli rus, que és la seva font d'ingressos fonamental.

Troba a faltar Rússia?

— Sí, moltíssim. Sobretot la primera Rússia que vaig conèixer, quan el putinisme encara no estava tan estès ni tan fort. Trobo molt a faltar Moscou des del punt de vista cultural, que és una capital de primer ordre en aquest sentit. A mi m'encantava anar al teatre, a l'òpera, al ballet… les sales sempre estaven plenes. Era molt estimulant viure a Moscou. Ara, probablement, ja no ho deu ser tant, perquè molta gent amb idees n'ha hagut de marxar. No sé quin Moscou ni quina Rússia en sortirà, de tot plegat.