Barnier promet més mà dura contra la immigració, més presons i més impostos per als rics

ParísEl nou primer ministre francès, Michel Barnier, ja ha superat el seu primer examen parlamentari, no sense dificultats. En el seu discurs davant l'Assemblea Nacional per presentar les seves prioritats polítiques, Barnier ha tastat aquest dimarts per primera vegada les escridassades i els xiulets per part de diputats de partits d'esquerra, el bloc que s'ha quedat fora del govern tot i haver guanyat les eleccions legislatives. Els diputats de l'esquerra, sobretot els de La França Insubmisa (LFI), han mostrat el seu desacord amb el nou govern durant l'hora i vint minuts que ha durat el discurs de Barnier cridant i creant un enorme rebombori a l'Assemblea com a protesta per haver estat ignorats pel president Macron.

Amb els crits com a banda sonora, Barnier ha desgranat les línies mestres del seu mandat, orientades a satisfer l'extrema dreta de Marine Le Pen, de qui depèn la continuïtat del govern. La màxima prioritat per al primer ministre és més mà dura contra la immigració perquè, segons ha assegurat, França "ja no té un control satisfactori sobre la política migratòria". Barnier no ha donat detalls de les mesures que vol posar en marxa, però ha deixat clar que hi haurà més controls de les fronteres "tal com ho permeten les normes europees, i com acaba de fer Alemanya". De fet, França ja ha reinstaurat temporalment en més d'una ocasió els controls a les fronteres. L'última vegada va ser pels Jocs Olímpics de París.

El primer ministre, del partit conservador d'Els Republicans (LR) i excomissari europeu, també ha anunciat que vol restringir els visats per a aquells països que no accepten el retorn dels seus ciutadans si són expulsats de França i ha promès una agilització i compliment de les expulsions. També vol "facilitar" les pròrrogues excepcionals de retenció d'estrangers en situació irregular.

Més presons

L'anunci arriba pocs dies després de l'assassinat a París d'una estudiant universitària de dinou anys a mans d'un home de nacionalitat marroquina que tenia una ordre d'expulsió que no havia estat executada. Com és habitual, l'extrema dreta ha aprofitat l'assassinat per assenyalar el col·lectiu immigrant i fer campanya contra els estrangers. Barnier també ha anunciat la construcció de més presons per augmentar-ne les places –fa anys que estan saturades– i canvis legals perquè hi hagi penes de presó curtes que es compleixin.

Un dels problemes més greus als quals ha de fer front el nou govern és la situació econòmica del país, amb un dèficit públic que arribarà al 6% aquest any si no s'aproven noves mesures. El primer ministre ha reiterat que es planteja un augment dels impostos a les grans empreses i als contribuents més rics i ha anunciat que ajorna fins al 2029, dos anys més tard del previst, la reducció del dèficit públic per sota del 3%, el llindar màxim que permet Brussel·les.

Barnier també s'ha mostrat obert a retocar alguns aspectes de la reforma de les pensions que va impulsar Macron, però difícilment farà marxa enrere en retardar l'edat de jubilació. Amb tot, el nou govern ho tindrà difícil per aprovar qualsevol llei sense que sigui a cop de decret. Necessitarà sempre els vots de l'extrema dreta o de les esquerres.