Macron diu que nomenarà un nou primer ministre "els pròxims dies"
El president francès ha culpat l'oposició de la situació d'inestabilitat: "No assumiré mai la responsabilitat dels altres"
ParísL'endemà de la moció de censura que ha fet caure el govern francès, el president de França, Emmanuel Macron, ha demanat uns dies per nomenar un nou primer ministre. La seva idea era fer-ho 24 hores després de la moció per evitar que la crisi política s'agreugi i aquest dijous ha tingut una agenda intensa, però encara necessita fer més consultes i està previst que divendres s'entrevisti amb els presidents d'alguns grups parlamentaris. "Nomenaré un primer ministre els pròxims dies", ha promès aquest dijous al vespre en un discurs televisat. Dimecres els diputats d'extrema dreta de Marine Le Pen es van sumar a la moció de censura presentada per les forces d'esquerres i van fer caure l'executiu.
El fins ara primer ministre, Michel Barnier, ha acudit a l'Elisi aquest dijous al matí a presentar la seva dimissió davant del president de la República, després de la moció de censura que l'obligava a fer-ho. Barnier s'ha reunit durant una hora amb Macron i el president ha acceptat la seva dimissió, tot i que el govern estarà en funcions fins que hi hagi un nou executiu. En el seu discurs, Macron ha agraït a Michel Barnier la tasca durant els tres mesos que ha ocupat el càrrec de primer ministre. "Ha estat a l'altura del moment quan molts altres no ho han estat", ha valorat.
El president, que encara no havia parlat del resultat de la moció, ha estat molt crític amb l'extrema dreta de Marine Le Pen i amb els partits del bloc d'esquerres, que ahir van fer prosperar la censura al govern. Macron ha culpat "l'extrema dreta i l'extrema esquerra" de la situació d'inestabilitat al país, per haver-se unit en "en un front antirepublicà" per tombar els pressupostos i el primer ministre. "No assumiré mai la responsabilitat dels altres", ha assegurat.
Le Pen defensa la censura
La líder del Reagrupament Nacional ha reaccionat immediatament a les paraules de Macron advertint que la moció de censura està prevista a la Constitució. "No és antirepublicana", ha escrit Le Pen a X. "No defensem una causa comuna [amb les esquerres]", ha negat el número dos de Le Pen, Jordan Bardella.
Des de França Insubmisa (LFI), el seu líder, Jean-Luc Mélenchon, ha assegurat que Macron "no ha entès res" i ha tornat a reclamar que faci un pas al costat i convoqui eleccions presidencials anticipades. Segons ha dit Mélenchon, "no és Barnier qui ha estat censurat, és el senyor Macron". En el discurs televisiu, el president ha tornat a deixar clar que no pensa dimitir, tot i les pressions de la dreta, i esgotarà el seu mandat "plenament fins al final".
Primer ministre de l'esquerra
Després de la censura, el bloc dels partits d'esquerres reclama al president que, ara sí, els deixi governar. El Nou Front Popular, que va guanyar les eleccions legislatives, ha advertit que tornarà a presentar una moció per fer caure el govern si el nou primer ministre és d'un altre color polític. De nou, el nom de Lucie Castets, la candidata a cap de govern del bloc d'esquerres, torna a estar damunt la taula.
L'inquilí de l'Elisi, però, sembla que optarà per un perfil de centre o de dreta. Entre els noms que sonen amb més insistència com a candidats a substituir Michel Barnier hi ha el de François Bayrou, una figura propera a Macron. Bayrou, liberal, va ser ministre de Justícia amb el govern conservador d'Édouard Philippe i és líder del partit MoDem (Moviment Demòcrata), un dels socis parlamentaris delsmacronistes.
El seu perfil és més centrista que el del conservador Barnier. Bayrou ha estat aquest dijous a l'Elisi per dinar amb el president, segons la premsa francesa. Altres noms que sonen com a futur primer ministre és el del ministre de Defensa, Sébastien Lecornu, i el ministre de l'Interior, Bruno Retailleau, una figura de l'ala més conservadora d'Els Republicans.
El govern més breu
Barnier, un polític veterà que abans va ser el negociador del Brexit per a la Unió Europea, serà el primer ministre que menys temps ha governat en la història moderna de França, només tres mesos. També és el primer que tomba l'Assemblea en sis dècades: cap govern francès havia perdut un vot de confiança a la V República des del de Georges Pompidou el 1962.
Amb la caiguda del govern només tres mesos després del seu nomenament i amb una Assemblea més fragmentada que mai, França obre una nova etapa d'inestabilitat que Macron vol tancar ràpid amb el nomenament d'un nou primer ministre i un govern. L'objectiu és que es posin a treballar immediatament per refer els pressupostos del 2025 i aconseguir tramitar-los al Parlament per evitar una altra moció de censura. Macron ha anunciat que a mitjans de mes presentarà una llei especial per prorrogar els actuals comptes mentre el nou executiu negocia els pressupostos.
L'extrema dreta de Marine Le Pen vol donar una oportunitat al nou executiu, sigui quin sigui –no presentarà una moció de censura immediatament com sí que farà el bloc d'esquerres–, però ha insistit que els pressupostos han d'incloure les seves propostes, com tornar a vincular la pujada de les pensions a la inflació. El nou govern, si vol que l'Assemblea aprovi els pressupostos, haurà de tenir en compte les exigències de l'extrema dreta. O negociar-los amb el bloc d'esquerres.