Batalla pel "tots, totes, 'totis'" a l'Amèrica Llatina

Santiago de XileCada vegada és més freqüent llegir "tots, totes, totis [todes, en castellà]" a les xarxes socials o sentir-ho al carrer entre el jovent (i no tan joves) dels països de l'Amèrica Llatina. El no binarisme ha pres força i cada cop són més les persones que no s’identifiquen amb cap dels dos gèneres i demanen que se les tracti amb un pronom neutre, com ara elli (elle, en castellà). Més enllà de la qüestió purament lingüística, l’ús de la e per referir-se al gènere neutre s’ha convertit en una batalla política i cultural a l’Amèrica Llatina. En països com el Perú, l’Uruguai, Mèxic, l’Argentina i el Brasil se n’ha prohibit o limitat l’ús, mentre que a Colòmbia i a Xile, els seus respectius governs d’esquerres el promocionen.

“És una nova manera d’entendre el gènere, no tant des de la idea de transitar de l’un a l’altre, sinó d’imaginar com si fossis un gra de sorra dins una caixa plena d’altres grans i que cadascú és lliure i únic en la seva pròpia expressió”, explica Vic Maggiolo, estudiant xilè de 21 anys. Elli –pronom amb el qual Maggiolo demana que se l'identifiqui en aquest article– va sentir a parlar per primer cop del gènere no binari fa només quatre anys: “Abans jo em reia del llenguatge inclusiu i se’m feia aliè perquè la e em semblava innecessària”, reconeix. Dos professors, però, van ensenyar-li un altre discurs. “Em vaig adonar que seguia per inèrcia moltes definicions que m’havien donat, però que no m’havia autodefinit a mi mateix”, comenta. Segons diu, fer el pas li va suposar “un alliberament”: “Establir una diferència entre el que t’han imposat i el que vols per tu mateix”, destaca.

Presa de consciència

Per a Maggiolo, utilitzar el llenguatge no binari i inclusiu té a veure amb prendre consciència que “existeixen moltes persones marginades i discriminades” per la manera d’expressar el seu gènere. “Faltar al respecte a les existències i els desitjos dels que no es troben dins el binarisme i que s’oposen al fet que el masculí equivalgui a l’universal i a la mesura de totes les coses, és una forma d’invisibilització i de menyspreu”, apunta Dolores Curia, editora de la revista Soy, de l’Argentina, especialitzada en diversitat sexual i comunitat LGBTIQ+. “És una forma de violència contra aquestes identitats que està a la base de l’iceberg de les violències”, afegeix. Per a Maggiolo, que lamenta les dificultats per fer servir el llenguatge neutre en espais com la universitat i les institucions, “és una lluita diària i constant per poder existir, considerant la meva decisió de ser lliure de rols de gènere”.

Conflicte amb l'acadèmia

Un altre dels principals detractors de les formes neutres és l’acadèmia. A Xile, la subsecretària de la Infantesa va emetre una instrucció al maig perquè es fes servir la paraula niñes a l’hora de referir-se a menors d’edat. La crida va generar infinitat de crítiques a les xarxes socials, i la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) s'hi va haver de pronunciar: “L'ús de la lletra e és, a més d’aliè a la morfologia de l’espanyol, innecessari, perquè el masculí nens ja compleix aquesta funció com a terme no marcat de l’oposició de gènere”.

En un informe del 2020, la RAE ja va considerar l’ús de la e i d’altes formes que s’utilitzen com la @ o la x com a “alienes a la morfologia de l’espanyol”. Segons Soledad Chávez, acadèmica del departament de lingüística de la Universitat de Xile i membre de l’Acadèmia Xilena de la Llengua, els morfemes de gènere i els usos pronominals són dels aspectes “més difícils de canviar en una llengua” i pot resultar “complex i incòmode”. La lingüista considera que, si bé l’acadèmia sol anar “una mica pel darrere” de la societat, la RAE accepta els canvis en el llenguatge quan “el fenomen lingüístic s’assenta i és emprat per bona part de la població”. Per a Curia, l’objectiu dels usuaris del llenguatge inclusiu no és “discutir-l'hi a la RAE, ni fundar una nova gramàtica, sinó cridar l’atenció sobre una exclusió existent”.

Un tema polític

“El llenguatge és una eina ideològica i política que permet sumar o excloure determinats grups i les seves creences”, apunta Chávez. Maggiolo ho sintetitza així: “Tot i que a la gent li costi i el canvi requereixi temps, la millor manera de mostrar aquesta realitat és fer-la visible a través de l’ús de la e amb valentia”.