Bayrou: parlant i defensor de l'occità i biògraf d'Enric IV de França

ParísNo se n'ha pogut estar. En les seves primeres paraules com a primer ministre, François Bayrou (Bordères, 1951), ha fet referència al rei Enric IV de França, figura que el nou cap de govern admira molt, fins al punt que en va escriure una biografia fa trenta anys. El llibre encara es pot trobar a alguna llibreria de segona mà. Bayrou és alcalde de Pau, la ciutat occitana on va néixer Enric IV, figura pragmàtica i considerada el primer centrista de França. Una mica com el nou cap del govern francès.

El Borbó va ser educat com a protestant i es va convertir posteriorment al catolicisme. El seu matrimoni amb Margarida de Valois representava la reconciliació entre protestants i catòlics a França en ple segle XVI. Bayrou, com a nou primer ministre, també té davant el repte d'acostar posicions entre la dreta i l'esquerra en un país profundament fracturat. "Si puc, al meu torn, intentaré servir a aquesta necessària reconciliació", ha dit aquest divendres. Però la història del matrimoni d'Enric IV no va acabar bé: va desencadenar la massacre de protestants del Dia de Sant Bartomeu, un dels successos més foscos de la història de França.

François Bayrou, de 73 anys, és un dels polítics més veterans. Porta més de 40 anys a l'arena política, primer com a militant de formacions conservadores –ha estat ministre en dos governs de dretes– i després com a líder de MoDem, el partit de centre o centredreta que ell mateix va fundar el 2007. Etern candidat a president –ha optat a la carrera presidencial, sense èxit, en tres ocasions–, va ser una de les claus de la victòria d'Emmanuel Macron a les presidencials del 2017, quan va accedir a l'Elisi per primera vegada. Bayrou es va retirar i va donar el seu suport a un jove Macron. Des d'aleshores, sempre ha estat un dels suports parlamentaris del macronisme, tot i que les relacions entre l'un i l'altre no sempre han estat del tot bones.

Defensor de la immersió lingüística a les escoles

François Bayrou és llicenciat en llengües clàssiques i parla bearnès, una varietat de l'occità, i és un dels principals defensors del que a França es coneix com a llengües regionals, com el català, l'occità o el bretó. Quan el Consell Constitucional francès va tombar el 2021 la immersió lingüística a les escoles dels territoris que tenen llengües regionals, Bayrou es va posar les mans al cap i va reclamar un canvi constitucional. "Les llengües són tresors", va reivindicar aleshores.

Tot i que ideològicament estan lluny, Bayrou ha defensat públicament la líder d'extrema dreta Marine Le Pen en diferents ocasions. En nom de la democràcia va arribar a avalar la candidatura de Le Pen a les presidencials del 2022 i recentment l'ha defensat en el cas del judici contra el Reagrupament Nacional per haver utilitzat irregularment fons del Parlament Europeu. Bayrou també va estar acusat –i absolt per falta de proves– pel mateix delicte, però encara queda per resoldre el recurs de la fiscalia a la seva absolució.

Bufetada a un nen

Un dels capítols més polèmics de la carrera del nou primer ministre va tenir lloc el 2002 quan feia campanya per a les presidencials a un barri de la perifèria d'Estrasburg. Davant de totes les càmeres de televisió, el candidat a president va clavar una bufetada a un nen d'11 anys, sense mostrar cap tipus de remordiment. Bayrou el va acusar d'intentar robar-lo. En el seu primer dia com a primer ministre, aquest divendres diversos mitjans francesos han rescatat aquelles vergonyoses imatges.