Recel a Europa per l'intercanvi de presoners amb l'Iran

BarcelonaEl 24 de febrer, Olivier Vandecasteele, un treballador humanitari belga, va ser detingut a Teheran. Des de llavors està reclòs a la infame presó d'Evin, a la capital iraniana, coneguda també amb el sobrenom d'Universitat d'Evin per la quantitat d'intel·lectuals, presos polítics i periodistes que hi ha a les seves cel·les. Poc després del seu arrest, acusat d'espionatge, el govern d'Alexander De Croo va començar a negociar en secret amb les autoritats iranianes un acord que permetés l'extradició mútua de presoners, que va ser aprovat al Parlament belga envoltat de polèmica a finals de juliol.

No va ser fins que va començar el tràmit parlamentari que no va sortir a la llum que el cooperant era en aquesta presó iraniana, acusat d'espionatge i en règim d'aïllament. El govern belga i la seva família ho van fer públic per defensar les seves gestions amb Teheran, davant de les crítiques d'alguns partits polítics i organitzacions d'exiliats iranians. Diverses veus han alertat que, amb aquest acord, l'Iran pretén utilitzar Vandecasteele com a moneda de canvi contra Assadollah Assadi, un diplomàtic del país islàmic que l'any passat va ser condemnat a vint anys de presó per terrorisme en un jutjat d'Anvers. Assadi, que tenia estatus diplomàtic a Àustria, va ser considerat el cervell darrere d'un pla per bombardejar un acte polític d'un grup d'opositors iranians.

L'acord permetrà que ciutadans iranians condemnats a Bèlgica compleixin la seva condemna al seu país d'origen, i viceversa, però també permet que els dos països amnistiïn els presos extradits, i els crítics asseguren que l'Iran recorrerà a aquesta opció per absoldre Assadi.

Precedent perillós

Diversos diputats belgues i un grup de jutges retirats han avisat que aquest pacte pot establir un precedent perillós i pot encoratjar l'Iran a detenir ciutadans europeus amb l'objectiu d'utilitzar-los com a eina de negociació. El ministre de Justícia de Bèlgica, Vincent van Quickenborne, ha insistit que l'acord no detalla cap presoner en concret i va defensar que no s'ha fet per alliberar Assadi. Amb tot, va admetre que tan bon punt el diplomàtic iranià va ser detingut, els "interessos" de Bèlgica i els seus 200 nacionals a l'Iran es van convertir en objectiu de possibles represàlies. "Des del primer dia hem notat la pressió de l'Iran i la situació de seguretat dels nostres interessos s'ha deteriorat sistemàticament", va afegir.

Durant el debat parlamentari, membres de la comunitat de dissidents iranians a Bèlgica van protestar als carrers de Brussel·les. El Consell Nacional de Resistència de l'Iran (NCRI, per les sigles en anglès) –una organització política d'exiliats iranians– ha titllat l'acord de "vergonyós" i ha alertat que dona ales a una "escalada de terrorisme en sòl europeu i a la presa d'ostatges entre ciutadans europeus i amb doble nacionalitat per fer xantatge". "La resistència iraniana condemna amb vehemència aquest acord escandalós amb el règim clerical, l'estat patrocinador del terrorisme més actiu del món", diu l'NCRI en una carta oberta, amb més de 120 signatures de suport, entre les quals hi ha organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional i diputats d'arreu del món.

El primer ministre belga, Alexander De Croo, va respondre a les crítiques amb aquesta pregunta: "Què direu a la seva família, que deixarem que es podreixi a la cel·la?" En un missatge de vídeo, la família de Vandecasteele va instar les autoritats a fer "tot el possible" per alliberar-lo, subratllant que la seva salut física i mental s'està deteriorant. "Mai és un acord just, amb un terrorista, però tampoc és just mantenir un home innocent a la presó", va dir Olivier Van Steirtegem, un amic que fa de portaveu de la família.

Possible sortida per a un condemnat a mort

Quan les negociacions entre Bèlgica i l'Iran van sortir a la llum, alguns mitjans van assumir que el pacte podria involucrar Ahmadreza Djalali, un metge i investigador suec-iranià que des del 2016 està empresonat també a Evin. Condemnat a mort, fa anys que organitzacions humanitàries i el govern de Suècia (país del qual és ciutadà i on viu la seva família) reclamen el seu alliberament i temen que l'execució es produeixi en qualsevol moment. Abans de conèixer el cas de Vandecasteele, els mitjans belgues i suecs especulaven que aquest acord entre Bèlgica i l'Iran podria buscar l'alliberament de Djalali perquè abans de ser detingut a Teheran era professor de la Universitat de Brussel·les. Un cop publicats els termes del pacte, però, no sembla que l'horitzó de l'investigador s'hagi aclarit gaire, ja que l'acord afecta només ciutadans de nacionalitat belga.

El destí de Djalali segueix, doncs, en mans de les autoritats iranianes, que al maig van anunciar que l'execució seria aquell mateix mes. Alguns experts han alertat que un esdeveniment recent pot empitjorar les seves cartes: fa poques setmanes, un tribunal d'Estocolm va condemnar a cadena perpètua Hamid Noury, un exoficial iranià acusat d'executar milers de presos polítics a la massacre del 1988. Amnistia Internacional ha alertat que l'Iran hauria anat posposant l'execució de Djalali per negociar l'alliberament de Noury i que, ara que ha estat condemnat, l'Iran pot tornar a amenaçar amb dur a terme l'execució o intentar aconseguir un intercanvi de presoners amb Suècia.