Bernardo Arévalo o el camí més difícil per ser president d'un país

Ciutat de GuatemalaBernardo Arévalo assumirà la presidència de Guatemala aquest diumenge, malgrat els obstacles que ha hagut d'esquivar en els últims mesos. El seu calvari judicial va començar després de quedar en segon lloc a la primera volta de les eleccions celebrades el 25 de juny. El mateix dia que es van oficialitzar els resultats, el jutge Fredy Orellana va ordenar que el Tribunal Suprem Electoral (TSE) suspengués la personalitat jurídica del Moviment Llavor, el seu partit. Tot això arran d'una investigació en què, suposadament, el partit d'esquerres, que va irrompre sorprenentment als comicis, es va constituir a través de firmes falses i rúbriques de persones mortes.

Les indagacions estaven dirigides per la fiscal general del Ministeri Públic, Consuelo Porras, i el cap de la Fiscalia Especial Contra la Impunitat, Rafael Curruchiche, tots dos inclosos a la Llista Engel dels Estats Units d'actors corruptes i antidemocràtics. D'aquesta manera, va començar l'atac de la vella política per impedir que governi Arévalo, que promet “netejar el país del pantà de la corrupció”, cosa que amenaça els interessos de l'statu quo.

La justícia va intentar posar contra les cordes la democràcia de Guatemala pretenent deixar la ciutadania sense la possibilitat de votar Bernardo Arévalo a la segona volta el 20 d'agost. Tot i això, el TSE es va negar a il·legalitzar el partit fins que finalitzés el període electoral, cosa que va permetre que el Moviment Llavor i el seu candidat poguessin participar i vèncer el seu rival, la dretana Sandra Torres.

La seva contundent victòria, després d'obtenir 2,4 milions de vots, lluny d'apaivagar els ànims, va reactivar l'ordre judicial perquè fos suspès el Moviment Llavor, que va ser considerat “il·legal i anticonstitucional” per part del govern sortint, que va denunciar un “cop d'estat” per impedir-ne la investidura. En acabar el 31 d'octubre el procés electoral i oficialitzar-se els resultats de la segona volta, el TSE va acatar l'ordre del jutge Orellana i va deixar sense partit Arévalo.

Tota aquesta persecució va provocar que milers de persones sortissin al carrer en defensa de la democràcia i comencessin i sostinguessin una aturada de país indefinida, liderades per les autoritats indígenes, que, des del 2 d'octubre, mantenen una resistència pacífica davant del Ministeri Públic a Ciutat de Guatemala, que tenen previst finalitzar aquest diumenge, un cop assumeixin el poder les noves autoritats.

La població va ressuscitar així l'esperit del 2015, quan hi va haver manifestacions massives contra la corrupció que van desencadenar en la caiguda del llavors president Otto Pérez Molina, que el 3 de gener passat va sortir de la presó, on era des del 3 de setembre d'aquell any.

Un últim intent

L'últim intent de les elits polítiques de Guatemala va ser sol·licitar anul·lar les eleccions. Per això, el fiscal Curruchiche va presentar una investigació amb suposades “irregularitats” en el recompte de vots per part del TSE, al qual acusa de confabular-se amb el partit d'Arévalo per aconseguir la victòria. Tot i això, el Tribunal Electoral ha recordat que els resultats estan “validats, oficialitzats i inalterables”. Els observadors internacionals van verificar també que les dues voltes electorals es van celebrar de manera transparent i sense cap mena de frau.

En declaracions a l'ARA, Arévalo remarca que cal "netejar el país d'aquesta banda de criminals que el tenen ocupat". Per això, ha demanat repetidament a Consuelo Porras que renunciï, per la qual cosa espera que un cop ell assumeixi el poder, “tingui la decència de presentar la renúncia”. Denuncia que, a Guatemala, "no hi ha un estat de dret quan des de la Fiscalia es condueix la persecució política contra la gent que està lluitant contra la corrupció", si bé remarca que "el poble està determinat a rescatar i constituir la seva democràcia".