Biden, 50 anys als passadissos del poder i una vida marcada per la tragèdia

El president de més edat dels Estats Units va començar la carrera política el 1972 i ara l'acaba foragitat pel seu propi partit

4 min
Biden repassant apunts i prenent notes abans d'una roda de premsa

WashingtonLa renúncia de Joe Biden a la nominació demòcrata marca el final de cinc dècades de carrera política. Biden, de 81 anys, ha estat el president més gran que ha tingut mai el país i deixa rere seu un mandat marcat per la pandèmia i la recuperació econòmica posterior, una inflació elevada, la retirada de les tropes de l'Afganistan, les guerres d'Ucraïna i de Gaza i l'aprovació d'una polèmica ordre executiva que posa en qüestió el dret d'asil a la frontera amb Mèxic. Biden també ha afrontat un dels moments més convulsos de la història dels Estats Units arran de l'assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021, que volia impedir la certificació de la seva victòria contra Donald Trump a les urnes.

Biden i Zelenski a la Casa Blanca

Nascut a Pensilvània el 1942, Biden va cursar dret a la Universitat de Delaware i a la de Syracuse. Mentre era universitari, els campus del país bullien amb les protestes contra la Guerra del Vietnam. Un panorama que ha ressonat quan era president amb les protestes universitàries contra la guerra a Gaza.

Un cop es va graduar com a advocat, va entrar ràpidament a la política i quan tenia 28 anys va guanyar les primeres eleccions al consell del comtat de New Castle (Delaware). Un any després es va presentar per ser senador de Delaware al Congrés nord-americà. Amb una campanya electoral dirigida per la seva germana Valerie i per a sorpresa de tothom, Biden va ser capaç de derrotar el republicà J. Caleb Boggs, que tenia 63 anys i feia dos mandats consecutius que representava l'estat a la cambra alta. Ara, el mateix estat que va veure com Biden començava la seva carrera política ha estat testimoni de la condemna del seu fill, Hunter Biden, per compra i possessió il·legal d'una arma.

El president dels Estats Units, Joe Biden, abraça el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu durant una conferència de premsa conjunta

L'alegria de la victòria va durar poc per a Biden: el Nadal del 1972 la seva primera dona, Neilia Biden, i la seva filla d'un any, Naomi, van morir en un accident de cotxe. Els seus altres dos fills, Beuau i Hunter, van sobreviure. Al cap de poc, Biden es va fer conegut a la capital per anar i tornar constantment de Washington fins a Delaware per poder cuidar-los. La tragèdia quasi va posar fi a la seva carrera, però va continuar perquè uns companys el van convèncer que no hi renunciés. L'accident de cotxe, per desgràcia, no seria l'únic episodi tràgic de la vida de Biden.

Senador durant 36 anys

El 1977 Biden es va casar amb la seva dona actual, Jill Jacobs, amb qui va tenir una filla, Ashley. Biden va ser senador durant 36 anys, fins al 2009. Durant aquella època va continuar vivint a Delaware i no es va desconnectar mai de la política local. El 1974 l'escàndol del Watergate feia caure el president Richard Nixon, amb qui Biden es va mostrar molt crític. També ho va ser amb el seu successor, Gerald Ford, per haver indultat el republicà.

Joe Biden parla amb els periodistes davant d'un vehicle blindat danès de l'ONU a l'aeroport de Sarajevo, Bòsnia l'any 1993

Algunes de les taques del seu historial com a senador són el suport que va mostrar a una llei de l'any 1994 que molts diuen que va contribuir a facilitar les detencions massives i a la injustícia racial. També va ser un dels responsables d'una altra llei, aquell mateix any, que prohibia les armes d'assalt i marcava un abans i un després en la seva regulació.

El 1991 va votar contra la primera Guerra del Golf. Però el 2002, just després de l'11-S, sí que va votar a favor de la invasió de l'Iraq. Anys més tard va dir que penedia d'aquell vot. Durant els anys 90 Biden va crear una àmplia agenda de contactes amb líders mundials, fins a 150 de prop de 60 països. Un detall que va destacar Barack Obama el 2008, quan el va presentar com el seu vicepresident.

Els candidats presidencials demòcrates, el senador Joe Biden i el senador Barack Obama, conversen abans del debat dels candidats presidencials del partit demòcrata de Carolina del Sud l'any 1997

La relació amb Obama va ser tan pròxima que alguns mitjans de l'època van començar a denominar-la bromance (de brother i romance). És per això que perdre el suport d'Obama durant la crisi interna dins el partit al voltant de la seva candidatura ha suposat un cop dur. Biden pensava postular-se com a candidat presidencial a les eleccions del 2015, però la mort del seu fill Beau per un càncer cerebral va deixar-lo fora de la cursa. Al seu lloc es va presentar Hillary Clinton, que va rebre el suport d'Obama. Clinton va acabar sent derrotada per Trump. I Biden, finalment, es convertiria en un president accidentat.

stats