Ucraïna torna a desafiar Rússia atacant-la també amb míssils de llarg abast britànics

BarcelonaVint-i-quatre hores després que l'exèrcit ucraïnès disparés per primera vegada míssils de llarg abast nord-americans –els balístics ATACMS– contra territori rus, aquest dimecres han sigut els Storm Shadow britànics –les diferents versions tenen un abast d'entre 250 i 560 quilòmetres– els que Kíiv ha llançat sobre la regió russa de Kursk, en un nou missatge de desafiament de Volodímir Zelenski a Vladímir Putin.

El president rus havia advertit als aliats occidentals de Kíiv que el permís per fer servir aquest armament ben endins de la frontera russa suposaria una escalada considerable del conflicte. Arran d'això, de fet, Moscou ha canviat la seva doctrina d'atac nuclear. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha assegurat que Moscou interpretaria qualsevol atac contra el seu país dut a terme per un estat no nuclear amb armes subministrades per un estat nuclear com un assalt conjunt.

Les informacions sobre l'ús dels Storm Shadows, que difon la premsa britànica, però que ni Downing Street ni Kíiv comenten "per raons operacionals", s'han conegut poc després que, a mig matí, hora local, els Estats Units, Espanya, Itàlia i Grècia haguessin tancat al públic les seves ambaixades pel risc d'un important atac aeri contra la capital ucraïnesa, sumant-s'hi posteriorment Irlanda, amb la recomanació al seu personal de treballar des de casa. Espanya, però, ja ha reobert la seva legació a primera hora de la tarda. El Regne Unit en cap moment no l'ha tancada, però sí que ha examinat exhaustivament la situació de seguretat dels seus diplomàtics a la ciutat.

Encara que no hi ha –ni hi haurà– cap confirmació sobre l'ús dels Storm Shadows, un blog militar rus ha publicat a Telegram imatges del que s'assegurava que eren fragments d'un d'aquests míssils. L'atac hauria tingut lloc sobre objectius propers al poble de Marino, a la regió de Kursk, parcialment ocupada per Ucraïna des de l'agost. Alexei Smirnov, el governador regional, va dir que les defenses antiaèries russes havien abatut dos míssils ucraïnesos.

La mateixa amenaça que els altres mil dies

Quant al tancament d'ambaixades, criticat per Kíiv, el ministeri d'Afers Exteriors ucraïnès ha assegurat que les possibilitats "d'un atac important" sobre la capital i sobre qualsevol altra ciutat del país són, "malauradament", una realitat diària. L'amenaça d'avui és "tan rellevant com els mil dies anteriors". El portaveu Heorhii Tykhyi ha reblat: "Creiem que seria correcte que els socis reaccionessin el dia 1001 de la mateixa manera que els mil dies anteriors, sense cap pressió informativa addicional", en altres termes, sense reaccionar d'una manera que alarmés més la població. Les autoritats, en tot cas, ha recomanat extremar les precaucions, "continuar atents" i no ignorar les sirenes dels atacs aeris.

L'ambaixada nord-americana ha estat la primera a fer el pas després de rebre "informació específica sobre un potencial atac aeri important" durant el dia. "Que els ciutadans nord-americans estiguin preparats per refugiar-se immediatament en cas que s'anunciï una alerta aèria", ha afirmat en un comunicat en què recomanava seguir les notícies dels mitjans locals, identificar refugis propers i seguir les instruccions dels funcionaris ucraïnesos en cas d'emergència.

Poca estona després, l'ambaixada espanyola ha enviat un correu als ciutadans residents a Ucraïna anunciant-los que "no prestarà serveis durant aquest dimecres pel risc augmentat que es produeixin atacs aeris", segons recolli l'agència Efe. Al missatge, on es puntualitza que es continua donant servei a través del correu electrònic, es recullen les mateixes recomanacions de seguretat emeses pels EUA. L'ambaixada italiana ha estat la tercera en tancar per al públic "per precaució", mesura també presa per Grècia. El govern britànic ha afirmat des de Londres que avaluava de manera "increïblement curosa" la situació i ha deixat clar que farà "tot el possible per mantenir segurs els ciutadans britànics", en paraules del ministre de Ciència i Tecnologia, Peter Kyle.

L'alerta a la capital ucraïnesa s'ha produït després d'un nou moviment del president dels EUA, Joe Biden, en relació amb Ucraïna. Amb posterioritat a l'autorització a Kíiv l'ús de míssils de llarg abast nord-americans (ATACMS, per les seves sigles en anglès) contra territori rus, i quan falten dos mesos perquè Donald Trump li prengui el relleu a la Casa Blanca, el mandatari ha aprovat ara el subministrament de mines terrestres antipersona a Zelenski. Segons funcionaris de la seva administració citats per diversos mitjans estatunidencs, entre els quals el The Washington Post, l'objectiu és reforçar les defenses ucraïneses contra l'avanç de les tropes russes.

El citat rotatiu destaca que la decisió, com la dels míssils ATACMS, també és controvertida. No en va, més de 160 països -entre els quals no hi ha ni els EUA ni Rússia- han signat el Tractat d'Ottawa, que des del 1997 prohibeix l'ús de mines antipersona pels danys indiscriminats que poden causar sobre la població civil. Un funcionari citat en l'article assegura que es tracta d'un tipus de mines "no persistents", que s'autodestrueixen o queden inactives en uns dies i setmanes, i afegeix que el govern de Kíiv s'hauria compromès a no utilitzar-les en zones densament poblades. Tot i això, el diari recorda que experts en control d'armes hi continuen veient un perill per a la seguretat.

Biden, de fet, s'havia mostrat reticent amb l'enviament de mines a Ucraïna, reclamades pel govern del país i ja utilitzades en el conflicte per Rússia, però els progressos de Moscou al camp de batalla l'haurien fet canviar d'opinió. Tot plegat, quan es compleixen 1.000 dies de la guerra i un dia després que l'exèrcit ucraïnès llancés per primer cop míssils de llarg abast contra Rússia, un dels quals va impactar en una instal·lació militar. La resposta del president rus, Vladímir Putin, va ser aprovar una doctrina per habilitar l'ús d'armes nuclears en resposta a atacs convencionals per part de països amb suport de potències nuclears.

Moscou acusa Washington d'allargar la guerra

Rússia, de fet, ha acusat aquest mateix dimecres el govern dels Estats Units de fer "tot el possible" per allargar la guerra a Ucraïna. "Aposten per continuar la guerra i fan tot el possible en el temps que els queda", ha criticat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, després que transcendís l'aval nord-americà a l'ús de mines antipersona. Peskov s'hi ha referit com una decisió "peculiar", ja que Ucraïna és signant del Tractat d'Ottawa. Alhora, la Xina ha fet una crida a "mantenir la calma i exercir moderació" després de la recent aprovació per part de Rússia d'una nova doctrina nuclear. El portaveu del ministeri d'Exteriors xinès, Lin Jian, ha defensat que cal "promoure el diàleg [...] per alleujar tensions i reduir els riscos estratègics", així com per avançar cap a la "desescalada i una solució política".

Segons els analistes, els moviments dels Estats Units en suport a Ucraïna busquen una posició de força de Kíiv a la taula de negociació davant la possibilitat que Trump forci la pau amb Rússia. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va redoblar aquest dimarts la seva crida d'ajuda a Brussel·les, on va assegurar que el nombre de soldats nord-coreans al front "podria ascendir a 100.000", i aquesta passada nit s'ha dirigit a Washington. En una entrevista a la cadena Fox News, ha afirmat que si els EUA retallen els fons per al seu país, Ucraïna perdrà la guerra. "Crec que és molt perillós que perdem la unitat a Europa i, el que és més important, la unitat entre Ucraïna i els Estats Units", ha dit.