Biden commuta la pena de mort a 37 presos abans que Trump reactivi les execucions federals
El perdó deixa fora tres presos condemnats per assassinats massius i actes d'odi, com els atemptats a una sinagoga, una església i la marató de Boston
WashingtonEl president dels Estats Units, Joe Biden, ha commutat aquest dilluns les condemnes de gairebé tots els presos que hi ha en el corredor de la mort a escala federal, i ha salvat la vida de 37 homes només un mes abans que Donald Trump torni al Despatx Oval amb la promesa de reiniciar les execucions federals.
Els afectats per l'acció de Biden, tots ells condemnats per assassinat, compliran cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional en lloc d'enfrontar-se a l'execució. Només tres homes, cadascun dels quals va dur a terme assassinats massius notoris, romandran en el corredor de la mort federal.
El president Biden va fer campanya el 2020 per posar fi a la pena de mort. Tot i que la legislació proposada no va avançar al Congrés durant la seva administració, Biden va ordenar al Departament de Justícia que dictés una moratòria sobre les execucions. En canvi, tretze presoners en el corredor de la mort federal van ser assassinats durant el primer mandat de Trump.
"Estic més convençut que mai que hem d'aturar l'ús de la pena de mort a escala federal", ha dit Biden aquest dilluns en un comunicat. "Actuant amb consciència, no puc no fer res i deixar que una nova administració reprengui les execucions que vaig aturar". Biden ha dit que les commutacions eren coherents amb la norma que ha imposat per aturar les execucions "en casos diferents del terrorisme i els assassinats massius motivats per l'odi". "No us equivoqueu: condemno aquests assassins, em dol per les víctimes dels seus actes menyspreables i em dol per totes les famílies que han patit una pèrdua inimaginable i irreparable", ha dit Biden.
La decisió de Biden s'aplica només sobre les condemnes de tribunals federals. I és que als Estats Units hi ha dues jurisdiccions: federal (afecta el conjunt del país) i estatal (que és la pròpia de cada estat). Biden només té competències per anul·lar penes de mort dictades pels tribunals federals. De fet, hi ha més de dues mil persones sentenciades a mort per tribunals estatals segons el Centre d'Informació sobre la Pena de Mort, i el president no té competències en aquests casos per demanar l'anul·lació de la condemna.
La Casa Blanca ha publicat declaracions de suport de líders religiosos, grups de drets civils i agents de l'ordre, així com d'amics i familiars dels assassinats per homes en el corredor de la mort. "Matar la persona que va matar el meu company policia i millor amic no m'hauria portat cap pau", va dir Donnie Oliverio, un agent de policia jubilat, en la seva declaració, en la qual al·ludia al fet que Biden és catòlic. "El president ha fet el que és coherent amb la fe que ell i jo compartim", va afegir. El seu company, Bryan S. Hurst, va ser assassinat a trets mentre estava de servei per Daryl Lawrence durant un intent de robatori a un banc a Columbus, Ohio. Lawrence va ser condemnat a mort l'any 2006.
Dels 37 homes que veuran ara la pena de mort commutada, 15 són blancs, 15 negres, sis llatins i un asiàtic. Van ser condemnats a 16 estats, inclosos tres estats que ja han abolit la pena de mort. Nou estan condemnats a mort per matar altres presos federals.
Els tres homes que ha deixat fora Biden i que encara s'enfronten a l'execució federal són Robert D. Bowers, de 52 anys, que el 2018 va matar 11 fidels a la sinagoga Tree of Life de Pittsburgh; Dylann Roof, de 30 anys, el supremacista blanc que el 2015 va obrir foc contra feligresos negres en una església de Charleston, Carolina del Sud, i va matar nou persones; i Dzhokhar Tsarnaev, de 31 anys, un dels dos germans que l'any 2013 van dur a terme l'atemptat a la marató de Boston que va matar tres persones i en va mutilar més d'una dotzena.
Conversa amb el papa Francesc
Diversos grups havien demanat al president Biden que commutés les penes de mort, inclosos membres del seu partit i diverses organitzacions de drets civils. Biden també va mantenir una trucada telefònica amb el papa Francesc la setmana passada, que aquest mateix mes pregava perquè als presos federals nord-americans que s'enfrontaven a l'execució se'ls commutés la condemna. En un article sobre la trucada, l'agència de notícies del Vaticà va dir que el Papa estava "preocupat pels corredors de la mort". Els bisbes catòlics dels Estats Units també havien demanat que es commutessin les condemnes.
Trump dona suport a la pena de mort, i durant la campanya presidencial n'ha demanat una expansió suggerint que s'havia de condemnar a "narcotraficants i traficants de persones" i abusadors sexuals de nens. Durant el seu primer mandat, Trump va reiniciar les execucions federals després d'una pausa de gairebé 20 anys. Les 13 execucions es van dur a terme en els últims sis mesos de la seva administració. Ara, però, no ha dit com ampliarà la pena de mort a nous delictes federals.
Després de no haver-ho aconseguit al Congrés, Biden no va repetir la seva promesa d'acabar amb la pena de mort durant la seva campanya electoral del 2024. Però com a president, va ordenar una moratòria a les execucions i va demanar als fiscals federals que no demanessin la pena de mort. Tanmateix, en un canvi de rumb, aquest gener el Departament de Justícia va anunciar que demanaria per primera vegada la pena de mort en un cas federal contra l'home armat que el 2022 va matar 10 persones negres en un tiroteig racista i motivat per l'odi en un supermercat de Buffalo. L'home, Payton Gendron, ja ha estat condemnat a cadena perpètua per càrrecs estatals.
Segons el Death Penalty Information Center, des de 1973 almenys 200 persones als Estats Units que van ser condemnades a mort han estat exonerades. Sovint, apel·lar al president és l'última acció que pot salvar la vida d'un pres. Però els poders de clemència del president es limiten als que van cometre delictes federals, una petita part de les persones condemnades a mort als Estats Units.