Immigració

Biden continuarà les expulsions en calent a la frontera de l'era Trump

La Casa Blanca eliminarà el dret d'asil per a tothom qui entri il·legalment al país, una mesura que ha indignat les organitzacions de drets humans

Frontera entre Estats Units i Mèxic vista des de l'estat de Chihuahua a Mèxic
4 min

WashingtonEl govern de Joe Biden ha desvelat aquesta setmana el seu pla més agressiu contra l'arribada de migrants irregulars a la frontera sud. L'administració pretén eliminar el dret d'asil de tots aquells sol·licitants que hagin entrat al país de manera il·legal o que no hagin demanat la protecció en altres estats amb anterioritat. Els departaments de Seguretat Nacional i de Justícia, que van anunciar dimarts aquesta mesura, preveuen que entri en vigor l'11 de maig, coincidint amb la fi del polèmic Títol 42 impulsat durant la pandèmia de covid-19 i que encara permetia les expulsions en calent a la frontera per motius sanitaris.

L'executiu nord-americà assegura que aquesta nova mesura "omplirà el buit" que deixarà la fi de la norma sanitària, implementada per Donald Trump, que ha servit per realitzar més de dos milions d'expulsions en calent a la frontera, principalment durant l'administració Biden. D'aquesta manera, la Casa Blanca busca frenar l'arribada massiva de migrants prevista quan perdi vigència el Títol 42, que un jutge va ordenar que expirés el 21 de desembre passat però que el Tribunal Suprem va allargar al·legant risc imminent de crisi humanitària.

La gestió fronterera s'ha convertit en una de les patates calentes del mandat del president, que ha reiterat en nombroses ocasions el desig de facilitar "un camí cap a la ciutadania" als migrants de la frontera sud. Ara justifica aquesta mesura, que a la pràctica servirà per tancar les portes del país a milers de persones, afirmant que busca reduir el flux de migrants que arriben a la frontera amb Mèxic i rebaixar la seva dependència dels grups de traficants de persones.

Una mesura trumpista

"Estem reforçant la disponibilitat d'un camí segur, ordenat i legal perquè arribin als EUA", assegurava el director de Seguretat Interior, Alejandro Mayorkas. Tanmateix, les organitzacions de drets humans no s'acaben de creure aquest discurs i critiquen que la mesura, la més restrictiva de l'administració Biden i que està previst que duri almenys els pròxims dos anys de mandat, recorda l'estil trumpista. De fet, Trump ja va intentar aplicar una norma similar l'any 2019, però es va veure impedit per l'acció del Tribunal Federal d'Apel·lacions.

La Unió per les Llibertats Civils (ACLU, en les sigles en anglès), una de les principals organitzacions de defensa dels drets humans als EUA, ha denunciat la vulnerabilitat que tindran els sol·licitants d'asil arran de l'aplicació de la norma, que "negarà la protecció a milers de persones". “És l'últim d'una sèrie d'atacs contra el dret fonamental de buscar seguretat als EUA", ha dit l'organització en un comunicat, on ha avisat que està disposada a emprendre accions legals, com va fer amb l'anterior president: "Ja vam aconseguir aturar les prohibicions d'asil de Trump amb la nostra demanda i ho tornarem a fer si l'administració Biden finalment promulga aquesta norma antiasil", va dir el director adjunt, Lee Gelernt.

L'executiu ha deixat un marge de 30 dies per a les al·legacions i observacions del públic i les institucions a càrrec de la política migratòria. Quan acabi aquest període, la mesura agafarà la seva forma definitiva, però les línies mestres del pla publicades aquesta setmana mostren la intenció de Biden de mantenir-se ferm davant la immigració il·legal.

Amnistia Internacional s'ha sumat a les crítiques afirmant que "aquest nou veto bloquejaria la protecció per a qualsevol que no hagi sol·licitat l'asil durant el seu pas cap a tercers països". El mes passat, l'oficina de duanes i control fronterer va llançar una aplicació mòbil per als sol·licitants d'asil, que han d'omplir un formulari digital des del país d'origen, abans de començar el perillós viatge cap a la frontera nord. Un cop s'apliqui la nova mesura, en cas que no ho hagin fet, seran expulsats cap a tercers països, la qual cosa "soscava el dret humà a l'asil", segons conclou Amnistia.

Mèxic: el destí dels sol·licitants d'asil

Al gener, en els dies previs a visitar El Paso, ciutat fronterera amb Mèxic, Biden va aconseguir un pacte crucial amb el president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, que es va comprometre a acceptar fins a 30.000 migrants il·legals expulsats pels EUA cada mes. La ciutat d'El Paso ha registrat aquest hivern l'arribada d'un nombre rècord de migrants davant l'esperada caiguda del Títol 42, fet que ha augmentat la pressió sobre Biden per alleugerir la situació. Però en comptes d'ampliar l'asil per regularitzar els migrants que han entrat al país il·legalment, el govern federal ha optat per limitar-lo.

Quan va arribar al govern, Biden va eliminar algunes de les mesures migratòries més restrictives de l'era Trump (2017-2021), com l'Acord de Cooperació d'Asil (ACA) amb el Salvador, Guatemala i Hondures. Conegut com l'acord del "tercer país segur", la seva aplicació permetia als EUA deportar refugiats que arribaven però no havien demanat l'asil al primer país després de sortir del seu lloc d'origen.

En una trucada amb periodistes, una font de l'administració ha assegurat que la nova norma no té res a veure amb la de Trump: "Estem oferint una presumpció refutable i no prohibint l'accés a l'asil, com va fer l'administració anterior”. D'aquesta manera, la normativa “permetria a les persones sol·licitar asil als EUA sempre que ingressin a través d'una via legal”, es defensa l'executiu.

Tanmateix, aquest discurs ha rebut la desaprovació d'importants exmembres del govern. És el cas d'Andrea Flores, que va ser directora de gestió de la frontera durant el primer any de mandat de Biden. "Quan em vaig incorporar a l'administració buscàvem preservar l'accés a l'asil, no només perquè era la llei, sinó perquè la prohibició de nous sol·licitants d'asil no és una solució operativa al repte de la immigració irregular. En lloc d'avançar en la gestió de la migració massiva, l'administració Biden ha ressuscitat una prohibició que normalitza la creença dels nacionalistes blancs que els sol·licitants d'asil de certs països són menys mereixedors de protecció humanitària".

stats