Biden eleva el sostre d'acollida a 62.500 refugiats però admet que no hi arribarà

BarcelonaFa dues setmanes va dir el contrari, però finalment ha fet marxa enrere. Joe Biden ha anunciat aquesta matinada que elevarà a 62.500 persones l'acollida de refugiats als Estats Units, després que li ploguessin les crítiques per haver dit que mantindria el topall en 15.000, el mínim històric que havia fixat Donald Trump. Era una de les seves promeses de campanya i, arran del terrabastall dins i fora de les files del Partit Demòcrata, i l'acusació que traïa els migrants que el van ajudar a guanyar les eleccions, Biden ha acabat recuperant el compromís, tot i que l'ha aigualit.

En un comunicat ha proclamat que "esborra la xifra històricament baixa fixada per l'anterior administració, que no reflectia els valors dels Estats Units, un país que dona la benvinguda i fa costat als refugiats". Per a Jacqueline Bhabha, professora de la Harvard T.H. Chan School of Public Health, les vacil·lacions de Biden s'expliquen per "les pressions polítiques antiimmigració que havien relacionat cínicament la situació a la frontera amb Mèxic amb la dimensió de l'acollida de refugiats": "Però es tracta de dues coses totalment diferents: l'una és un procés espontani i l’altra un procediment centralitzat i gestionat. Afortunadament, les veus progressistes han instat l’administració Biden a complir els seus compromisos electorals i a reconstruir el sistema de protecció dels refugiats que Trump va destruir".

Però el president ha admès tot seguit que aquest any no es podria assolir l'objectiu perquè el sistema no és capaç de processar totes aquestes sol·licituds. Es calcula que unes 115.000 persones estan pendents que es resolguin les seves peticions, pel bloqueig administratiu imposat per l'administració republicana. Fins ara l'alta comissaria de l'ONU per als Refugiats havia concedit l'asil només a 33.000 persones, que ja estan a l'espera de poder viatjar als Estats Units. Només 2.000 han rebut aquest any fiscal la carta verda. L'enrevessada tramitació pot allargar-se dos anys. I Biden al·lega que no és tan fàcil destrumpitzar la política migratòria: "Intentarem àrduament completar els rigorosos processos de selecció dels refugiats que estan a l'espera, però la trista realitat és que no arribarem a les 62.500 admissions aquest any". Biden es refereix a anys fiscals, que als Estats Units van de setembre a setembre. De fet, al programa electoral Biden s'havia marcat un objectiu molt més ambiciós: una quota de 125.000 admissions el setembre del 2022, una fita que també ha considerat "difícil d'assolir".

John Palmer, professor del grup d'immigracions de la UPF, posa la xifra en context: "És una millora clara sobre el límit de 15.000 refugiats que va fixar l'administració Trump i és un pas important per restablir el programa d'acollida després de l'intent de Trump de desmuntar-lo. Però 62.500 és una xifra molt petita comparada amb la necessitat de reassentament de refugiats a tot el món, i és molt menys que els llindars anteriors" al pas del republicà per la Casa Blanca: el 1981, Ronald Reagan va fixar un topall de 217.000 refugiats acollits.

Polarització als EUA

Biden es troba en el foc creuat de la polarització nord-americana. Així com els republicans, encara imbuïts de l'America First, li recriminen l'augment de les arribades de migrants sense papers a la frontera amb Mèxic (Texas va registrar el març el nombre més gran d'arribades dels últims quinze anys), la seva base vol que trenqui amb un dels capítols més foscos del llegat de Trump. És cert que el programa d'acollida està desballestat i que necessita recursos i organització, però Palmer recorda que no es tracta només d'un problema de temps: "La qüestió és fins a quin punt l'administració està disposada a defensar políticament l'acollida". Per a l'expert en migracions, malgrat les millores que ha introduït Biden, "els grans problemes del sistema migratori dels Estats Units es mantenen: causa un dany inadmissible a un gran nombre de persones".

Un dels problemes més espinosos dels primers cent dies de Biden a la Casa Blanca en matèria migratòria han sigut les anomenades expulsions per l'article 42, emparades en una obscura llei de salut pública del 1944 i sota el pretext de la pandèmia, que ha suposat l'expulsió massiva de migrants que havien travessat la frontera de Mèxic sense papers: amb la nova administració, 240.000 persones han estat expulsades dels Estats Units en virtut d'aquest article en quatre mesos (Trump en va expulsar 630.000 en prop de vuit mesos, des que va començar la pandèmia). Segons denunciava fa uns dies Los Angeles Times , dones i criatures indefenses han quedat exposades a bandes criminals després de ser deportades a Mèxic i les seves famílies als Estats Units han estat extorsionades.

Per la professora de Harvard, "amb una xifra històrica de refugiats al món i menys de l’1% de reassentats, tots els estats rics tenen l’obligació moral d'una acollida generosa. Com un dels països més grans i rics, els EUA tenen l’obligació particular de demostrar la seva solidaritat empàtica amb els qui s'han vist obligats a deixar casa seva, les famílies i tot allò que fa que la vida valgui la pena".