El repte de Biden: evitar la factura d’haver marxat de l’Afganistan

BarcelonaNo és estrany que Joe Biden conclogués dimarts que la retirada de l'Afganistan havia sigut un "èxit extraordinari". El relat que Washington ha ofert durant vint anys d'ocupació ha resultat ser una enorme ficció, i l'epíleg escrit pel mandatari demòcrata no desentona de la resta de la narrativa. "Cap nació ha fet una cosa així en tota la història", va presumir Biden en un discurs en què va mirar de posar en valor la ràpida evacuació de Kabul de més de 120.000 persones.

Poques coses són més del gust nord-americà que un bon relat (victoriós), i Joe Biden ha trobat en l'èpica dels nombres i la logística el bàlsam amb què blanquejar la mala imatge (i, potser, calmar la consciència) del seu país. Als Estats Units, és més important fins i tot com expliques una cosa que com la fas. I el president s'ha defensat de les crítiques pel caos amb un relat heroic de l'operació sortida de Kabul i entonant, encara que sigui amb la boca petita, el "missió complerta ".

L'objectiu era Bin Laden i el líder d'Al-Qaida va ser executat el maig del 2011, va recordar el president dimarts. El matís és que, més enllà de neutralitzar el saudita, Washington ha fracassat en tots els objectius canviants amb què ha anat explicant dues dècades d'ocupació. És a dir, els Estats Units han perdut. Per lamentable que hagi sigut el final a Kabul, la Casa Blanca sap que els republicans no poden aferrar-se al caos afganès com a estratègia per fer mal a Biden i als demòcrates de cara a les eleccions de mitjà mandat de l'any vinent. Al cap i a la fi, va ser Donald Trump qui va pactar amb els talibans el febrer del 2020 i va deixar de banda el govern titella de Kabul.

Trump i Biden han esgrimit arguments semblants per justificar la sortida de país. Difereixen en la retòrica, però han coincidit en el propòsit de posar fi al somni dels neoconservadors d'intervenir en altres països per exportar el sistema democràtic. El dirigent demòcrata va anunciar que amb la sortida de l'Afganistan es posava fi "a una era de grans operacions militars per refer altres països". És a dir, Biden com a culminació de Trump.

Falta de consens

Les crítiques republicanes són unànimes davant el desastre de Kabul, però no hi ha consens en el diagnòstic. Queden encara peons de la vella guàrdia neocon que van iniciar la "guerra contra el terror" posterior a l'11-S. Mitch McConnell, líder de la minoria republicana al Senat, va declarar a Fox News que anar-se'n de l'Afganistan era "una de les pitjors decisions en política exterior de la història nord-americana", i advertia: "Deixem al darrere exactament el que vam anar a resoldre fa vint anys". Fins i tot un aliat fidel de l'expresident, el líder de la minoria republicana a la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, ha defensat una cosa i la contrària: tant la retirada completa de les tropes com demanar de mantenir-les a la base de Bagram, per poder vigilar la possible activitat terrorista.

La sort per al demòcrata és també que la ciutadania estava tipa de la guerra, la més llarga en la qual s'ha empantanegat Washington. L'ampli suport a la retirada no minva ni pels tretze compatriotes caiguts en l'atemptat de l'aeroport de Kabul ni per la sort que corrin les dones afganeses. "És una tragèdia, però no és la nostra tragèdia", resumia a The New Yorker el general Richard Fontaine, exassessor del difunt senador republicà i candidat a la Casa Blanca John McCain. "No hi ha gaires coses que hi puguem fer", declaraven fa poc a The New York Times diversos votants, tant republicans com demòcrates. I si no hi ha res a fer, només queda l'opció d'anar-se'n. El que ha fet Biden.

No obstant això, la premsa nord-americana ha sigut molt dura amb el president. Fins i tot hi ha gent al Partit Demòcrata que marca distàncies amb Biden. El mandatari està en el moment més baix de popularitat, però deu punts per sobre a aquestes altures de mandat respecte al seu predecessor en el càrrec, Donald Trump. Per preocupant que resulti la fotografia del moment, Biden sap que no és la política exterior la que determina la percepció dels votants.

Com apuntava a la cadena de televisió PBS l'analista Amy Walter, el fet que ja no quedin tropes sobre el terreny "vol dir que és improbable que tinguem diàriament l'atenció centrada en aquestes històries". És a dir, l'Afganistan deixarà d'existir ben aviat en el dia a dia dels nord-americans, més preocupats per tirar endavant una economia encara afectada per la pandèmia. Si Joe Biden aconsegueix fer els seus ambiciosos plans d'infraestructures, l'Afganistan quedarà sepultat sota els dòlars d'una massiva inversió pública.

Lluny del que és política domèstica, caldrà veure quines conseqüències té la sortida de l'Afganistan en la relació dels Estats Units amb els seus aliats. Donald Trump va posar cap per avall les relacions transantlàntiques i Joe Biden ha insistit que "tornava Amèrica", una frase que pretén ser una garantia sobre la fiabilitat i el lideratge de Washington. És clar que l'eslògan l'esgrimeix el mateix Biden que, tot just quan va començar la invasió de l'Afganistan, va declarar: "Si deixem l'Afganistan en el caos serà una altra bomba de rellotgeria a punt d'explotar".