Emergència Climàtica

Biden hipoteca la seva agenda climàtica amb un polèmic megaprojecte petrolier a Alaska

El projecte Willow, ideat durant l'era Trump, alliberarà l'equivalent a 276 milions de tones mètriques de CO2 en tres dècades

Una plataforma de perforació de petroli a Prudhoe Bay, Alaska
3 min

WashingtonJoe Biden ha aprovat un dels plans d'extracció de petroli i gas més grans de la història d'Alaska, l'anomenat projecte Willow, ideat durant l'era Trump i que ha aixecat la condemna unànime dels grups ecologistes. L'acusen de trencar de soca-rel la seva agenda climàtica, considerada fins ara la més ambiciosa de la història dels EUA.

El projecte, dirigit per ConocoPhilips, perforarà un terreny equivalent a l'estat d'Indiana a la recerca de fonts d'energia fòssil. L'explotació ja ha estat descrita com una "bomba de carboni", perquè es preveu que produeixi 180.000 barrils de petroli diaris, uns 600 milions durant tres dècades. Queda lluny la promesa que va fer Biden als votants: "No hi haurà més perforacions petrolieres en terres federals, punt!"

Durant la fase d'extracció, el projecte Willow alliberarà fins a 276 milions de tones mètriques de CO2e (diòxid de carboni equivalent), segons estimacions de l'Oficina d'Administració de Terres dels Estats Units. És l'equivalent a posar en circulació simultàniament dos milions de cotxes. L'Àrtic és una de les zones del planeta que més nota l'efecte del canvi climàtic.

Aquest pla, ple d'arguments en contra ambientals, té la seva justificació econòmica: comportarà uns ingressos d'entre 8.000 i 17.000 milions de dòlars a les arques federals. També contribuirà a l'impuls de la producció d'energia i disminuirà la dependència del petroli estranger. A més, segons ConocoPhillips, millorarà la "seguretat energètica" i redundarà en beneficis per a les comunitats natives, amb la creació de milers de llocs de treball i l'augment de la inversió local. Tot això, argumenta la petroliera, servirà per reduir la inflació que ha assolat el país l'últim any.

Descrèdit ambiental i indigenista

Grups ecologistes locals (Alaska Wilderness League), federals (Sunrise Movement) i internacionals (Greenpeace) ja han mostrat un rebuig frontal al projecte, com també organitzacions indigenistes com NDN Collective: "L'administració Biden ha aprovat el projecte malgrat l'oposició de la tribu més pròxima, els inyupiat, a la vila de Nuiqsut", denuncien.

En conjunt, les organitzacions ecologistes lamenten que el pla hipoteca el llegat mediambiental de Biden, que l'estiu passat va aprovar la principal inversió climàtica de la història dels EUA, la Llei de Reducció de la Inflació (IRA). Malgrat quedar lluny de les seves exigències, aquesta i altres mesures del govern havien estat ben rebudes per l'ecologisme, que ara està enfadat.

"En lloc de cenyir-se als seus propis objectius climàtics i escoltar els milions de joves que han mantingut el partit [demòcrata] durant els tres últims cicles electorals, Biden està permetent que la indústria fòssil se surti amb la seva", ha tuitat Sunrise Movement, el moviment juvenil que va participar en els grups de treball que van dissenyar l'agenda política del president.

Límits a l'explotació de l'Àrtic

Al mateix temps que aprovava el pla, per mirar de calmar l'ànim el mandatari ha anunciat també que més d'1,2 milions d'hectàrees del mar de Beaufort, a l'oceà Àrtic, estaran "indefinidament fora dels límits" de la perforació i l'extracció de petroli i gas. D'aquesta manera, es busca protegir "de manera perpètua" l'hàbitat de balenes, foques, óssos polars i més animals salvatges.

"Amb aquestes accions, Biden continua complint l'agenda climàtica més agressiva en la història dels Estats Units", assegura la Casa Blanca en un comunicat. No obstant això, els activistes climàtics ho consideren un clar cas de greenwashing institucional: "Els EUA ja són el principal productor mundial de petroli i gas, malgrat les fortes campanyes de relacions públiques de la indústria petroliera i gasística", recorda una petició a Change.org que ja recull més de 3 milions de signatures.

stats