Biden, "disposat" a reunir-se amb Putin si dona senyals que vol acabar amb la guerra

WashingtonPer primera vegada des que Joe Biden ocupa la presidència dels Estats Units, s'ha pogut sentir aquest dijous a la Casa Blanca la tradicional salutació presidencial de 21 bales de canó, una litúrgia establerta el 1842, utilitzada en senyal de respecte a les visites oficials de caps d'estat. L'homenatjat ha sigut Emmanuel Macron, l'actual president de "l'aliat més antic" dels EUA i un "soci indestructible en la causa de la llibertat", segons s'hi ha referit Biden, fent palès el paper clau que va tenir França en la guerra d'independència contra el Regne Unit. Es tracta de la segona visita d'estat del president Macron al país, després d'assistir a la invitació de Donald Trump l'any 2018. És, de fet, el primer mandatari a rebre aquest honor en dues ocasions des de la fundació de la cinquena república francesa l'any 1958.

Els dos presidents han transmès un missatge d'unitat davant reptes globals com el canvi climàtic, la inflació o la ciberseguretat, però especialment pel que fa a l'agressió russa d'Ucraïna. "Com a aliats a l'OTAN, juntament amb la Unió Europea i el G-7, França i els EUA estem fent front a l'ambició de conquesta de Vladímir Putin i a la brutal guerra de Rússia contra Ucraïna, que un cop més ha destruït la pau al continent europeu", ha dit Biden durant la cerimònia oficial.

Amb l'objectiu d'avançar cap a la pau, el mandatari nord-americà ha afirmat que estaria disposat a reunir-se amb el seu homòleg rus. "Estic disposat a parlar amb Putin si decideix que està preparat per buscar formes d'acabar amb la guerra", ha manifestat, tot i que ha afegit que abans, ho consultaria amb els aliats de l'OTAN. Amb tot, ha deixat clar que, fins ara, el líder rus no ha mostrat cap senyal que faciliti aquesta trobada, per la qual cosa, de moment, és "absolutament decisiu" donar suport a la població ucraïnesa. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha respost que el fet que els EUA no reconeguin els "nous territoris" russos –les províncies ucraïneses annexionades il·legalment al setembre– "dificulta considerablement la recerca de qualsevol denominador comú que possibiliti un debat conjunt".

Macron ha emfatitzat la defensa dels drets humans i la democràcia que els dos països pregonen i ha afegit que, en la defensa d'Ucraïna, França i els Estats Units s'hauran de convertir "un altre cop en companys d'armes". "Volem construir una pau sostenible i duradora –ha dit Macron–. I això passa pel respecte a la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna". El president francès ha subratllat que va ser Putin qui va voler començar la guerra al febrer, i ha considerat "legítim" que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, estableixi condicions prèvies a una negociació de pau.

Missatge europeu al proteccionisme americà

Les deferències i la pompositat cerimonial han donat pas a la reunió bilateral al Despatx Oval, on Macron ha traslladat al seu homòleg un missatge provinent d'Europa: els impactes de la guerra d'Ucraïna estan sent més devastadors al Vell Continent que a Nord-amèrica, i és, per tant, el moment d'impulsar la cooperació entre les dues parts i fugir del proteccionisme.

Macron ja va lamentar dimecres a Washington les mesures "superagressives" impulsades per Biden, especialment la llei de reducció de la inflació (IRA, per les sigles en anglès), que deixa la indústria i el comerç de la UE en una situació "desfavorable" i que podria "dividir Occident". En la compareixença conjunta d'aquest dijous, els dos líders han escenificat un acostament de postures sobre aquesta llei, sobre la qual Biden ha identificat "alguns errors" que ha afirmat que treballarà per esmenar.

Aquesta norma, aprovada a l'estiu al Congrés i ratificada per Biden, incentiva la fabricació de cotxes elèctrics, sempre que sigui en territori nord-americà. Preveu la inversió de gairebé 400.000 milions de dòlars en energies netes i la lluita contra el canvi climàtic, principalment a base d'incentius fiscals i subvencions massives a les empreses que obrin fàbriques al país. L'IRA ha estat durament criticada per part dels socis comunitaris, que temen que les empreses europees optin per instal·lar-se al país nord-americà, en un moment en què la UE està trobant dificultats per desenvolupar la seva pròpia indústria en el sector del vehicle elèctric.

Biden s'ha referit a la preocupació europea apuntant que França i els EUA han tingut "lleugeres diferències", però mai pel que fa als assumptes fonamentals de la llei. "Els Estats Units i la UE comparteixen l'objectiu de construir un futur verd i sostenible –ha dit–, i la intenció mai ha sigut excloure els socis que estan treballant amb nosaltres, sinó enfortir la nostra indústria". Per la seva banda, Macron ha reconegut un acostament de postures durant la trobada amb el seu homòleg, en què han compartit una "molt bona discussió" sobre aquest assumpte. De fet, ha sortit amb una promesa: "Resincronitzarem els nostres enfocaments i agendes en sectors com l'hidrogen o els semiconductors".

Macron, l'interlocutor europeu

"Macron no és només el líder de França –ha dit Biden–. És un dels líders d'Europa". El fet que el primer president a rebre la salutació tradicional de les 21 bales de canó des que Biden ocupa el Despatx Oval sigui ell, i no el flamant primer ministre britànic Rishi Sunak o el canceller alemany Olaf Scholz, és significatiu. És el reconeixement del paper central de França a la UE –és l'únic soci comunitari al Consell de Seguretat de l'ONU– i un símbol del retorn de l'aliança transatlàntica "al centre de l'estratègia dels EUA al món". Durant tota la roda de premsa, els dos presidents han fet referència a la seva "amistat", i Macron ha emulat el paper que havia tingut la cancellera Angela Merkel. De fet, s'ha referit a Biden amb la mateixa expressió que ella solia utilitzar: "Estimat Joe".

Malgrat l'acostament de postures de cara a la galeria, la relació entre els dos no ha sigut la millor des que són presidents. L'any passat, per primera vegada a la història, Macron va cridar a consultes els presidents dels Estats Units i Austràlia, després de l'anunci d'una aliança entre aquests països i el Regne Unit (AUKUS), gestada a l'esquena de França, per defensar els seus interessos a l'Indo-Pacífic. Fa temps que Macron demana una major "autonomia estratègica" de la UE i, per tant, una desvinculació dels EUA, pel que fa a defensa, energia i aliances comercials. La trobada d'aquest dijous escenifica un acostament entre els dos presidents, afavorit per la guerra a Ucraïna, però està per veure de quina manera se solidifica.