Biden i Netanyahu tornen a parlar després de setmanes per discutir l'imminent atac a l'Iran

Enviada especial a HaifaCinquanta minuts de conversa telefònica crucials per al Pròxim Orient. Benjamin Netanyahu ha parlat amb Joe Biden i Kamala Harris, per primer cop en setmanes, quan el món està pendent del cicle de represàlies entre Israel i l'Iran. Ara és el torn de Netanyahu: en el macabre joc de ping-pong li toca respondre a l'atac que Teheran va llançar la setmana passada amb centenars de míssils. Tothom diu que no vol una guerra descontrolada a la regió, però continuen jugant amb foc. A menys d'un mes de les eleccions als Estats Units, Biden no vol ser arrossegat a un combat directe, mentre veu com els preus del petroli s'enfilen.

La pregunta no és si Israel tornarà la pilota, sinó quan i com. L'1 d'octubre Teheran va venjar els assassinats dels seus aliats –el líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah i del de Hamàs, Ismail Haniye– amb una onada de 181 míssils contra territori israelià. La majoria de projectils van ser interceptats per les defenses aèries israelianes, i l'única víctima mortal va ser justament un palestí de Gaza que havia estat deportat a Cisjordània. No queda clar, però, l'abast dels danys en diverses bases militars israelianes. L'exèrcit proclama que l'atac no va impedir el funcionament de cap de les seves instal·lacions. La premsa internacional ha analitzat imatges de satèl·lit que indiquen que almenys dues bases van ser afectades.

Netanyahu va prometre que l'Iran pagaria un preu molt car per l'atac, i aquest dimecres el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, ha dit que serà "letal, precisa i, sobretot, sorprenent. No entendran què ha passat ni com".

Des d'aquell atac de l'1 d'octubre, Israel està preparant el següent cop. La guerra contra Hezbollah ha fet que més israelians s'emboliquin amb la bandera i donin suport al govern, però ara comencen els dubtes sobre la invasió del Líban, perquè cada dia moren soldats israelians i no s'atura el llançament de coets de Hezbollah sobre les ciutats del nord. Precisament aquest dimecres el Kremlin assegurava que la milícia xiïta libanesa, que ha estat la seva aliada a Síria per defensar el règim de Bashar al-Assad, conserva la seva cadena de comandament i la capacitat operativa. Sense poder presentar grans èxits en l'ofensiva terrestre al Líban, Israel ha emprès aquests últims dies el que sembla l'assalt final sobre el nord de Gaza.

Apologetes de la guerra als platós

Des de l'1 d'octubre exmilitars i altres apologetes de la guerra recorren els platós de televisió a Israel competint per qui la diu més grossa sobre com hauria de ser la recontrarèplica israeliana: n'hi ha que parlen de destruir les refineries de petroli de l'Iran; altres, d'atacar les seves instal·lacions nuclears. I fins i tot hi ha qui defensa enderrocar el règim dels aiatol·làs. Convé no oblidar que el 2002, un any abans de la invasió de l'Iraq, Netanyahu es va adreçar al Congrés dels Estats Units per dir-los que: "Si feu fora el règim de Saddam, us garanteixo que hi haurà reverberacions enormement positives a la regió". Després de liquidar Saddam Hussein, enfonsar la regió en el caos i empantanar els Estats Units en una guerra que no van poder guanyar, Netanyahu no ha parat de reclamar que el pròxim objectiu sigui l'Iran.

"Ara o mai", és la frase més pronunciada pels advocats de la guerra. Amb Hezbollah malferit, Israel ha debilitat la primera línia de defensa de l'Iran i té llum verda dels Estats Units per assestar un cop dur que debiliti per molt de temps el seu arxienemic. Com va recordar en el seu megalòman discurs davant de l'ONU el mes passat, Netanyahu té al cap una nova configuració de tot el Pròxim Orient que elimina els palestins i els enemics regionals d'Israel (l'Iran i els seus proxies) i abraça una aliança amb l'Aràbia Saudita i els seus aliats.

Més enllà de les proclames, Netanyahu ha de calcular els seus pròxims passos. De moment s'ha volgut atribuir tot el protagonisme, humiliant el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, que havia d'haver viatjat a Washington aquest dimecres per reunir-se amb el seu homòleg Lloyd Austin. Però el primer ministre li va prohibir agafar l'avió fins que ell no hagués parlat personalment amb Biden.

És possible que l'Iran hagi gastat ja un terç dels seus arsenals en els atacs contra Israel de l'abril (en resposta al bombardeig de la seva ambaixada a Damasc) i de la setmana passada. Teheran treu pit, però la realitat és que en els dos atacs, el mal que ha fet a Israel és sobretot psicològic. Tot i que també ho és que la intercepció de míssils balístics, de creuer o d'avions i drons, de què s'ocupen els sistemes de defens antiaèria David's Sling (Fona de David) i Arrow (Fletxa), tenen un elevat cost econòmic. Tel-Aviv també ha de calcular les conseqüències de l'atac: si opta per les instal·lacions nuclears podria accelerar la cursa de Teheran per obtenir bombes atòmiques; si ho fa per les refineries, Teheran podria respondre tancant l'estret d'Ormuz, per on circula el 20% del petroli que s'extreu al planeta i el 35% del que s'exporta per mar.

Relacions deteriorades

Tots aquests elements són els que estan sobre la taula de Netanyahu i els seus responsables militars. L'administració Biden segueix patrocinant el dret d'Israel a defensar-se, esborrant els precedents. El president sortint va dir la setmana passada que no donaria suport a un atac sobre les instal·lacions nuclears o petrolieres iranianes. Però Netanyahu sap que Biden no li retirarà el suport, i menys poques setmanes abans que Harris es jugui la reelecció. Tant li fa com de deteriorades estiguin les relacions personals entre tots dos. Segons explica el periodista Bob Woodward, l'estatunidenc va escridassar l'israelià el juliol per no haver-lo advertit d'un atac que va matar un alt càrrec de Hezbollah a Beirut: "Bibi, what the fuck?" va ser l'expressió textual.

Abans de parlar amb Biden, Netanyahu ho va fer amb Donald Trump, que la setmana passada el va "felicitar per les intenses i decidides operacions que Israel va fer contra Hezbollah", segons el relat del gabinet de premsa de Netanyahu. La campanya de Trump no va deixar escapar l'oportunitat per proclamar que "els líders del món volen parlar amb Trump perquè saben que aviat tornarà a la Casa Blanca per restaurar la pau i la seguretat a tot el món".