Biden recorda el llegat de "pau" de Carter en un funeral marcat per les rialles d'Obama i Trump

WashingtonEl funeral de l'expresident Jimmy Carter a la catedral nacional de Washington ha precipitat una imatge que no s'esperava fins a la presa de possessió de Donald Trump el 20 de gener. Els expresidents Barack Obama, Bill Clinton i George Bush, juntament amb el president, Joe Biden, i Trump, han assistit a la cerimònia per donar l'últim adeu al 39è president dels Estats Units. El president electe ha coincidit amb els tres demòcrates que en reiterades ocasions l'han titllat d'amenaça a la democràcia i amb Bush, que va absentar-se durant la convenció republicana i no va donar-li suport en la cursa electoral.

Carter, que sempre va rebutjar la pompositat del càrrec i va voler mantenir-se fidel a les seves arrels com a granger de cacauets, ha rebut l'últim adeu en una cerimònia d'alt nivell aquest dijous. L'actual president ha estat l'encarregat de llegir el panegíric per a Carter. Biden era un dels pocs polítics presents a la cerimònia que ja estava en actiu durant la presidència de l'expresident, i va ser el primer senador demòcrata que va donar suport a Carter per presentar-se a les eleccions del 1976.

"Caràcter, caràcter i caràcter", ha dit Biden per definir la figura del 39è president, de qui ha recordat la seva "modèstia". "La meva amistat amb Carter em va ensenyar a través de la seva vida que la fortalesa del caràcter va més enllà del títol o el poder que ostentem", ha destacat Biden, que ha assenyalat "l'obligació de no donar cap refugi segur a l'odi". Tot i no ser una referència explícita, és impossible no relacionar-la amb la imminent presidència de Trump, que ha arribat a la Casa Blana impulsat per un discurs racista i xenòfob.

Contrast amb Trump

El record que ha teixit Biden per retre honor a la memòria de Carter ha estat un inevitable contrast amb la imminent presidència que està a punt d'inaugurar el país. "Un blanc del sud que va liderar la lluita pels drets civils, un veterà que va lluitar per la pau, un enginyer nuclear brillant que va liderar la no-proliferació, un granger que va liderar les batalles per la preservació de la terra i l'energia neta", ha dit Biden sobre Carter. Washington s'acomiada d'un president que va acabar convertint-se en un activista per la pau mentre el nou, encara sense haver inaugurat el mandat, ja ha dit que no descarta utilitzar la força per annexionar-se Groenlàndia i el canal de Panamà i també ha fet públiques les seves aspiracions expansionistes sobre el Canadà.

A pocs metres d'on s'asseia Trump hi havia l'ambaixador de Panamà, José Miguel Alemán, i el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau. L'ascens de Trump no només està suposant una amenaça per a la sobirania del Canadà, sinó que també ha precipitat la caiguda de Trudeau. El fins ara líder del Partit Liberal va anunciar la seva dimissió a principis de setmana, enmig d'una crisi política que fa temps que s'arrossega i que es va agreujar amb les amenaces d'una guerra d'aranzels fetes per Trump.

La presència de Panamà a la cerimònia no ha estat casual: va ser Carter qui va signar el tractat amb el qual s'entregava el control del Canal a Panamà a partir del 1999. Fins llavors la infraestructura havia estat sota el control dels Estats Units. En la caòtica roda de premsa en què Trump va anunciar que volia annexionar-se Panamà, també va criticar a Carter aquesta decisió.

El record de Harris

La imatge dels cinc homes acomiadant les restes d'un altre mandatari, també home, també ha estat un flagrant recordatori que tan sols fa uns mesos Kamala Harris aspirava a convertir-se en la primera dona a arribar a la Casa Blanca, una possibilitat que ja van descartar la meitat dels nord-americans per a la 47a presidència. La vicepresidenta, que va ser derrotada a les urnes per Trump, s'hauria assegut al costat del seu rival si no fos que al mig s'hi asseia el seu marit, Doug Emhoff.

Melania Trump, a qui es va veure en comptades ocasions durant la campanya (només a Milwaukee i al míting del Madison Square Garden), també ha estat present al funeral. La futura primera dama va insinuar en una entrevista amb la Fox al mes de novembre que no s'instal·larà a la Casa Blana a temps complet.

La interacció entre Harris i Trump ha estat pràcticament nul·la, tot i que poc abans que comencés la cerimònia s'ha pogut veure com el republicà parlava efusivament amb Obama. I somreien.

Després de la cerimònia a Washington, el taüt de Carter serà portat al seu poble natal, Plains, Geòrgia, on se celebrarà una última missa privada a l’església baptista Maranatha, on Carter va ensenyar classes dominicals fins ben entrada la dècada dels 90. Després serà enterrat a fora de la seva casa de camp, on va viure bona part de la seva vida fins al 29 de desembre, quan va morir amb 100 anys. El cos de Carter reposarà al costat del de la seva dona, Rosalynn, que va morir el 2023 amb 77 anys.