Biden redimeix Bin Salman a canvi de petroli

JerusalemLa guerra a Ucraïna ha acabat amb l'ostracisme del príncep saudita Mohamed bin Salman, conegut com a MBS. El president nord-americà, Joe Biden, ha aterrat aquest divendres a Jiddah, on s'ha trobat amb l'hereu dels Saüd i el seu pare, el rei Salman bin Abdulaziz. Fa només dos anys, durant la campanya presidencial, Biden va prometre convertir els saudites en "els pàries que són en realitat". Llavors, l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi a Istanbul planava sobre MBS, a qui la CIA encara fa responsable de l'assassinat. Però els temps han canviat i, amb la crisi energètica causada pel conflicte d'Ucraïna, els Estats Units volen garantir-se el subministrament de petroli saudita. I a bon preu.

Entre els grans objectius de la Casa Blanca en aquest viatge hi ha el d'abaixar els preus del cru. L'Aràbia Saudita és el principal exportador de petroli del món (161.700 milions de dòlars), just per davant de Rússia (82.000 milions), de qui Biden no pot ni vol dependre. Tot i que inicialment s'hi va negar, Riad ja ha accedit a augmentar l'extracció de petroli, i tot just la setmana passada l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) va formalitzar un acord per augmentar-ne la producció al juliol i l'agost. Biden també ha posat sobre la taula la proposta d'una aliança regional contra l'Iran que inclogui Israel, vol millorar els sistemes de detecció de míssils per interceptar els coets i els drons iranians, i ha pressionat per assolir la fi de les hostilitats al Iemen.

Davant d'aquestes prioritats geopolítiques, la tortura, assassinat i esquarterament de Khashoggi -ordenats per MBS segons va concloure la CIA- passen a un segon pla. Tot i així, Biden va explicar després de la trobada que el tema sí que s'havia discutit a la reunió. "Ell bàsicament m'ha dit que no és personalment responsable d'això", ha dit Biden sobre Bin Salman. "Jo li he indicat que crec que sí que ho és", va afegir.

L'administració Biden no ha aplicat mai cap càstig sobre el príncep hereu, tot i que el febrer del 2021 la Casa Blanca va imposar sancions i restriccions de viatge a dotze persones del seu entorn. Ara la visita de Biden i les de l'ex primer ministre britànic Boris Johnson i el president francès, Emmanuel Macron, l'any passat deixen tot plegat enrere. La pandèmia del covid-19 i la guerra a Ucraïna han suavitzat el record de Khashoggi i una foto amb MBS no resulta tan dolorosa.

Tot i l'assassinat del periodista, del qual el príncep hereu sempre s'ha desvinculat, Bin Salman conserva l'aura de líder jove i reformador. Entre els seus objectius per a l'Aràbia Saudita es troben el d'impulsar una visió més moderada de l'islam i, sobretot, diversificar la seva economia, que depèn especialment del petroli. Algunes de les polítiques aperturistes que ja s'han aplicat al regne, com ara permetre que les dones puguin conduir o eliminar la segregació per sexe als restaurants, porten la seva signatura.

Tot i aquestes aparents llums, Bin Salman continua reprimint dissidents dins i fora del país, i imposa la seva voluntat amb duresa i autoritarisme, sigui destruint barris en nom de la modernitat o empresonant activistes. "És un dirigent paranoic", explicava aquest divendres a Le Monde l'opositor a l'exili Abdal·lah al-Awdah, fill d'un predicador empresonat per Riad: "Per imposar-se com a hereu al tron, va haver de desfer-se de molts prínceps amb més legitimitat que ell. La visita de Biden el reafirmarà una mica. Ara que ja ha acabat la seva quarantena em temo que es posarà encara més dur".

Reunió amb el president palestí

Abans de dirigir-se a Jiddah, Joe Biden ha visitat l'Hospital Augusta Victoria, a Jerusalem Est, i s'ha trobat a Betlem amb el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas. El president nord-americà ha volgut expressar amb aquest itinerari el seu "continu suport a la solució dels dos estats". Ha afirmat que "el poble palestí mereix un estat propi que sigui independent, sobirà, viable i continuat", tot i que ha admès que la solució dels dos estats "sembla molt llunyana". El president ha reconegut "l'afligiment i frustració" del poble palestí i ha promès que destinarà 316 milions de dòlars als palestins.

Abbas, per la seva banda, ha reclamat un posicionament més dur de la Casa Blanca respecte a "l'apartheid israelià" i ha exigit la fi dels assentaments a Cisjordània, de la violència dels colons i de la demolició de cases palestines. També ha demanat que els EUA reobrin el consolat a Jerusalem Est, que considerin la ciutat com a capital de Palestina i que treguin l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, de la qual és president, de la llista d'organitzacions terroristes. "No som terroristes", ha dit. En un comunicat, la Casa Blanca ha indicat que Biden ha recomanat al president palestí que "eviti mesures unilaterals", i li ha transmès que la posició dels EUA respecte a la capitalitat de Jerusalem "no ha canviat". "Jerusalem és la capital d'Israel", diu el text.

Durant la compareixença conjunta amb el president Abbas, en la qual periodistes locals han deixat una cadira buida amb el retrat de la reportera Shireen Abu Akleh, la corresponsal d'Al Jazira a Cisjordània assassinada per Israel, Biden s'ha referit al cas sense acusar ningú de la mort. Ha afirmat que els EUA "continuaran insistint en una explicació completa i transparent" i ha definit el traspàs de la periodista, de nacionalitat nord-americana i palestina, com "una pèrdua enorme". El 4 de juliol el departament d'Estat dels EUA va publicar una investigació en la qual afirmava que el mal estat de la bala mortal "impedeix arribar a una conclusió" sobre els autors del crim. El document també indicava que, probablement, Abu Akleh va morir a causa d'un tret "no intencionat", cosa que ha generat un gran rebuig a Palestina i a tot el món àrab.