Tres fills i tres nets del líder de Hamàs, morts en un bombardeig al nord de la ciutat de Gaza

BarcelonaEn la jornada final del Ramadà, quan tradicionalment els nens musulmans reben caramels i dolços, almenys tres fills i tres nets del líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, han rebut l'impacte de bombes israelianes. En declaracions a la cadena de televisió Al-Jazeera, Haniyeh ho ha confirmat: "Estic agraït a Déu per l'honor que m'ha donat en la mort de tres dels meus fills i d'alguns dels meus nets". La informació sobre el nou cop de Tel-Aviv contra familiars directes del màxim responsable polític de Hamàs arriba quan les converses de pau que tenen lloc a Egipte pengen d'un fil. De moment, tant Hamàs com Israel han de decidir si intercanvien 40 ostatges per 900 palestins empresonats a Israel. En aquest sentit, en les mateixes declaracions telefòniques a la cadena de televisió qatariana ha assegurat: "L'assassinat dels meus fills no afectarà les demandes d'un alto el foc". Durant els sis mesos de guerra, els nens s'havien quedat a Gaza.

Haniyeh ha rebut la notícia de la mort dels seus fills mentre visitava els ferits a Gaza en un hospital de Doha, segons algunes imatges que ja circulen per les xarxes socials. En les mateixes declaracions telefòniques, el responsable polític de Hamàs també ha assegurat: "Ells [els israelians] creuen que si maten o assassinen líders o els seus familiars abandonarem el nostre poble i la resistència. S'equivoquen. Aquesta sang noble que es vessa, inclosa la dels meus propis fills, endurirà la nostra determinació i ens farà més desafiants, més inflexibles per continuar el camí de la lluita i la resistència fins que guanyem la nostra llibertat i es recuperin els drets legals dels pobles palestins".

Les característiques de l'atac suggereixen que s'ha tractat d'un cop premeditat i de precisió de les forces israelianes. Aquest tipus d'atac s'acostuma a dur a terme a partir d'informació d'intel·ligència que s'obté del senyal dels telèfons mòbils i els habituals sistemes de triangulació per localitzar el portador d'un número concret. Sembla, en conseqüència, molt improbable que qui hagi pres la decisió de l'atac sobre el vehicle en què viatjaven les víctimes no sabés qui eren, el parentiu que les unia a Haniyeh i el fet que podria impactar directament sobre les converses de pau.

L’ex cap de l’estat major de l’exèrci israelià, Yair Golan, ha alertat a X que “aquest tipus d’accions, a les portes d’un possible acord per l’alliberament dels segrestats, constitueix un altre greu dimensió d’il·legalitat”. 

Biden, gens satisfet

La mort dels tres fills i dels tres nets de Haniyeh ha tingut lloc hores després que el president dels Estats Units, Joe Biden, tornés a evidenciar a la matinada que Washington no està satisfet amb els tímids gestos que Israel ha fet els últims dies per rebaixar la tensió. La retirada de l'exèrcit de Khan Yunis (molt probablement temporal) i el lleuger increment del nombre de camions d'ajuda humanitària que es permet que entrin a Gaza no han fet canviar la posició del principal aliat internacional de Tel-Aviv. Biden, que la setmana passada va exigir per primera vegada un alto el foc, ha considerat que l'estratègia del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a la Franja és un "error". "El que està fent és un error. No estic d'acord amb el seu enfocament", ha dit en una entrevista a la cadena nord-americana Univisión.

Tot i que la qüestió de la guerra a Gaza ha ocupat pocs minuts de la conversa, les paraules de Biden serveixen per reafirmar el seu malestar amb un soci a qui fa sis mesos, després de l'atac de Hamàs en territori israelià, va prometre un suport que semblava incondicional. Però els atacs indiscriminats contra la població civil de Gaza –ja hi ha més de 33.000 morts confirmats i 70.000 ferits– i el bloqueig a l'entrada d'ajuda humanitària han comportat un canvi d'actitud respecte a Tel-Aviv, no només dels Estats Units, el seu principal aliat, sinó també d'altres socis, com la Unió Europea.

Biden ha tornat a mostrar-se indignat per l'atac israelià al comboi de l'ONG World Central Kitchen (WCK) i també ha tornat a reclamar que s'aturin les operacions a Gaza, si més no temporalment. "El que demano és que els israelians declarin un alto el foc; que durant les pròximes sis o vuit setmanes permetin un accés total a tot el menjar i les medicines". "Crec que no hi ha cap excusa per no cobrir les necessitats mèdiques i alimentàries d'aquestes persones. S'ha de fer ara", ha insistit.

Divendres passat, després de la mort de set cooperants de WCK i d'una trucada entre el president nord-americà i Netanyahu, la Casa Blanca va anunciar que Israel havia acceptat obrir noves vies per a l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja. Entre les mesures anunciades hi havia el compromís d'obrir el port d'Ashdod (a 37 quilòmetres al nord de Gaza) i el pas fronterer d'Erez per crear una nova ruta perquè l'ajuda humanitària arribi al nord de l'enclavament. Tot i això, no es va posar cap data per fer-ho efectiu i la situació de la població civil és cada vegada més desesperada.