Què són els míssils de llarg abast i per què poden ser decisius per a Kíiv?

Biden respon finalment al prec de Zelenski de poder-los llançar a territori rus mentre França i el Regne Unit encara ho estudien

Una casa afectada per l'atac ucraïnès a la ciutat de Sudzha, a la regió de Kursk, a Rússia.
18/11/2024
5 min

BarcelonaEl president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s'ha tornat a sortir amb la seva i ha aconseguit que els Estats Units li permetin disparar els míssils de llarg abast que li han enviat contra territori rus. Feia mesos que hi havia aquesta discussió sobre la taula i el líder ucraïnès insistia que era necessari tenir aquesta autorització per poder-se defensar millor dels embats russos. A més de míssils estatunidencs, Ucraïna també ha rebut coets de llarg abast de fabricació britànica i francesa. De moment, però, Londres i París no han pres la mateixa decisió que Washington.

L'exèrcit ucraïnès va rebre aquests míssils fa mesos, però amb la condició que només podien fer-los servir contra objectius dins del seu territori o, com a molt, pocs quilòmetres més enllà de la frontera. Ara, sembla que el que ha pesat més per provocar un canvi de postura a la Casa Blanca ha estat la concentració de tropes russes i nord-coreanes per intentar recuperar els territoris ocupats per soldats ucraïnesos a la regió russa de Kursk.

De quins míssils occidentals disposa Ucraïna?

El Regne Unit i França han lliurat ja míssils de llarg abast a Ucraïna. Es tracta dels Storm Shadow (Scalp en la denominació francesa), que tenen un abast de 250 kilòmetres i que Kíiv ja ha utilitzat muntats en avions o des de terra per atacar objectius a la península de Crimea, sota ocupació russa, així com la flota militar que el Kremlin ha desplegat al mar Negre. Com que alguns dels components d'aquests projectils franco-britànics són de fabricació estatunidenca, Washington pot imposar restriccions al seu ús.

Abast dels míssils ucraïnesos

A

Míssils ATACMS (300 km)

Territori ocupat per Rússia abans del 24/02/22

B

Míssils Storm Shadow/Scalp (250 km)

C

Limitació actual (100 km)

Territori controlat per Rússia

Moscou

Territori que Ucraïna

diu haver capturat

194 km

Bases militars russes

RÚSSIA

Bases aèries russes

Lípetsk

Kursk

Sudja

Bélgorod

Kíiv

Míl·lerovo

DONBÀS

UCRAÏNA

Rostov del Don

mar d’Azov

mar Negre

Krasnodar

Crimea

Novorossisk

100 km

Moscou

194 km

RÚSSIA

Kursk

Kíiv

DONBÀS

UCRAÏNA

mar d’Azov

Crimea

mar Negre

Míssils ATACMS (300 km)

Míssils Storm Shadow/Scalp (250 km)

Limitació actual (100 km)

Territori ocupat per Rússia abans del 24/02/22

Territori controlat per Rússia

Territori que Ucraïna diu haver capturat

Bases militars russes

Bases aèries russes

Moscou

194 km

RÚSSIA

Kursk

Kíiv

DONBÀS

UCRAÏNA

mar d’Azov

Crimea

mar Negre

Míssils ATACMS (300 km)

Míssils Storm Shadow

/Scalp (250 km)

Limitació actual (100 km)

Territori ocupat per Rússia

abans del 24/02/22

Territori controlat per Rússia

Territori que Ucraïna diu haver capturat

Bases militars russes

Bases aèries russes

Funcionen de la següent manera: es llancen des d'un avió, volen fregant la velocitat del so fins a l'objectiu, cauen i detonen la seva potent càrrega. Se'ls considera les armes ideals per penetrar búnquers reforçats, dipòsits de munició o aeròdroms. Tenen un cost de gairebé un milió d'euros cadascun, i per això se'ls protegeix amb eixams de drons que despisten les defenses antiaèries. Fins ara Ucraïna els ha fet servir amb èxit contra objectius russos a la península ocupada de Crimea o al mar Negre.

La primavera passada, però, Biden va autoritzar a fer servir els sistemes ATACMS terra-terra lliurats l'any passat contra les bases militars russes, però només en un rang de 100 kilòmetres, tot i que aquestes armes tenen un abast de més de 300. Però el Kremlin va reaccionar movent el 90% de les bases des d'on s'enlairen els seus bombarders fora d'aquest rang. "Vam perdre l'oportunitat d'atacar-los quan encara els teníem a l'abast", explica al New York Times el coronel austríac Markus Reisner.

Per què Kíiv els reclama amb urgència?

Com explicava al setembre John Hoen, exmilitar estatunidenc i expert en municions en una revista de Rand, una corporació de tecnologia militar, "Ucraïna té pocs recursos per contrarestar les bombes planadores". Rússia ha intensificat l'ús d'aquest armament, molt barat perquè són bombes convencionals amb unes ales i un sistema de navegació per satèl·lit que amplia el seu abast i precisió. "Les bombes planadores són barates i Rússia n'està llançant milers cada setmana a les línies de front i més enllà sense necessitat d'exposar-se. Aquestes bombes són difícils de detectar als radars perquè no tenen un sistema de propulsió que emeti calor detectable".

L'expert assumeix que Ucraïna està millorant les seves capacitats amb les armes i la tecnologia que rep dels aliats, però alerta que "Occident ha de mostrar més flexibilitat en les condicions que estableix" a Kíiv per utilitzar-les. I assevera que "la millor manera de contrarestar les bombes planadores és destruir la plataforma de llançament, sigui a terra o a l'aire".

Storm Shadow / Scalp

Ucraïna té 30.000 soldats (incloses unitats d'elit) exposats des de l'ofensiva sorpresa d'aquest estiu sobre la regió russa de Kursk, mentre les tropes del Kremlin avancen sobre el Donbàs. Si Ucraïna pogués fer servir aquest armament en mode ofensiu, podria colpejar les bases militars des d'on s'enlairen els avions russos que bombardegen soldats, blocs de pisos o hospitals d'Ucraïna. A més, segons han alertat els serveis d'intel·ligència europeus i estatunidencs, el Kremlin està reomplint els seus arsenals amb projectils de fabricació iraniana.

Per què Washington s'hi havia negat?

Quan les converses van començar a tractar aquesta qüestió, el portaveu de Vladímir Putin va deixar clar que, si Occident canviava la doctrina, hi hauria la resposta "apropiada". En aquests més de dos anys i mig d'invasió russa a gran escala d'Ucraïna, els Estats Units i les potències europees sempre han tingut el recel que la seva implicació desencadenés una escalada que porti la guerra fora de les fronteres d'Ucraïna.

Però decisions anteriors, com enviar a Kíiv els caces F-16 o nous tancs, no han fet que les amenaces del Kremlin es concretessin en una escalada contra l'OTAN. Occident s'ha implicat cada cop més en el suport militar a Ucraïna, però sempre de manera gradual, reactiva i amb l'objectiu d'assegurar que Ucraïna no perd la guerra, però sense ser prou per foragitar les tropes russes del seu territori.

De quines altres armes disposa Kíiv per atacar territori rus?

Ucraïna ja ha atacat territori rus amb els seus drons, que fabrica massivament dins del país. I ho ha fet ben endins, fins i tot als afores de Moscou. També està provant ja els seus propis míssils terra-terra, que podrà fer servir sense haver de demanar permís a ningú. Aquesta producció domèstica és una de les raons que ha esgrimit l'administració Biden per mantenir les restriccions a l'ús de les armes lliurades.

Aquest estiu van arribar a Ucraïna els primers caces F-16 lliurats pels Estats Units, després de més de dos anys de guerra. Inicialment, els oficials ucraïnesos van dir que es farien servir per a tasques de defensa aèria, com abatre míssils de creuer, però s'espera que participin també en missions de combat per interceptar avions abans que llancin la seva càrrega mortal contra les ciutats ucraïneses. Aquests aparells tenen un rang d'uns 800 kilòmetres, però els països de l'OTAN que els han donat no permeten que volin fora del territori ucraïnès. Si obtenen llum verda, aquests caces poden ser carregats amb míssils d'abast mitjà (uns 50 kilòmetres) AMRAAM que ja han estat lliurats a Ucraïna. Washington també ha anunciat que enviarà altres míssils com els terra-aire JASSM, que tenen un abast de 370 kilòmetres i es poden llançar també des dels F-16, de manera que podrien atacar bases o dipòsits d'armes dins de Rússia sense sortir de l'espai aeri ucraïnès. Però, en qualsevol cas, aquests míssils encara trigaran mesos a arribar a Ucraïna.

stats