El Black Lives Matter també es fa sentir a Catalunya

Barcelona"He vingut perquè estic molt emprenyada. Soc afrocatalana i he vingut molts cops a aquesta plaça. Soc filla de Barcelona, he estudiat aquí, soc infermera en un hospital. Són molts anys lluitant i estic cremada que em diguin: "Integra't, no n'hi ha per a tant". Aquí hi ha racisme com a tot arreu, som benvinguts mentre ens donen caritat, però quan reivindiquem els nostres drets ja no ho som tant. Els meus fills saben que han d'anar un pas per davant, perquè si a un blanc se li exigeix un 10, un negre ha de donar un 12", denunciava aquest migdia a la plaça Sant Jaume Maria Teresa Martínez Asumu. Milers de persones han omplert de gom a gom la plaça del centre de Barcelona en una protesta en el marc de l'onada de mobilitzacions antiracistes a tot el món arran de l'assassinat a mans de la policia de Georges Floyd a Minneapolis. Organitzada pel col·lectiu CNAAE (Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Espanya), la protesta s'ha desenvolupat en un to reivindicatiu i s'hi han destacat els episodis de brutalitat policial contra persones negres o àrabs que s'han produït a Catalunya i Espanya.

Amb crits de "Black lives matter" [La vida dels negres compta], "Prou abusos policials" i "Llibertat!", els manifestants, la majoria joves, s'han fet sentir malgrat les mascaretes. L'organització recordava les mesures de seguretat, però era impossible fer respectar les distàncies. La plaça s'ha omplert i molta gent s'ha hagut de quedar als carrers adjacents.

"Quan vaig veure el que li van fer a George Floyd em vaig indignar. Passa el mateix a gairebé tot el món i això no pot continuar així. Hi hauria d'haver lloc perquè tothom pugui viure amb dignitat", deia l'Aliou, un camioner de 38 anys que en fa catorze que viu a Barcelona. "Aquí també hi ha racisme i l'he viscut en pròpia pell: el 2009 em van aturar tres agents de la Guàrdia Urbana perquè deien que traficava amb drogues. Em vaig passar una nit i un dia al calabós i el jutge em va deixar lliure perquè no en tenien cap prova. El racisme és odi i l'odi només sembra odi. Quan la gent es rebel·la és perquè ja no pot més. Hem de lluitar perquè hi hagi pau".

En la protesta s'han recordat episodis com la mort el 2012 de quinze nois a la platja del Tarajal de Ceuta quan agents de la Guàrdia Civil els van disparar bales de goma dins l'aigua o el cas d'Idrissa Diallo, el noi guineà mort el 5 de gener del 2012 al Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona. L'exigència del desmantellament definitiu d'aquests centres on s'empresona persones simplement pel fet de no tenir papers també ha estat present en la protesta.

"La comunitat negra, africana i afrodescendent, persones del poble gitano, magribins, musulmans i asiàtics, amb la resta de persones aliades contra el racisme, sabem que l'assassinat [de Floyd] no és una qüestió puntual, sinó que respon a la violència històrica i estructural a què estan sotmeses les persones negres", denunciava el manifest llegit en la protesta. Pel megàfon durant l'acte també ha passat el sindicat de manters i a la plaça s'han vist grups de treballadores de la llar.

Com passa als Estats Units, la pandèmia del covid-19 ha evidenciat encara més les desigualtats: "Aquest virus ha afectat amb duresa les nostres comunitats perquè els nostres cossos negres són els que estan als llocs de treball més precaris, se'ls nega l'accés a la sanitat i estan tancats en habitatges paupèrrims situats en barris insalubres".

També hi ha hagut manifestacions a Salt (on s'ha fet una marxa improvisada fins a Girona), Lleida, Granollers, València i Vilafranca del Penedès, a més de Bilbao, la base nord-americana de Rota, Madrid, Màlaga, Mallorca, Múrcia, Oviedo, Sitges, Vitòria i Saragossa.

Malgrat la indignació, l'Aliou, el camioner, està esperançat i fins i tot darrere la mascareta s'intueix un gran somriure. "Sempre hi ha hagut racisme als Estats Units, però ara la gent ha sortit massivament, blancs i negres, tots units per una causa: això vol dir que ara avancem. Sempre hi haurà racistes, però un dia cridaran i ningú els farà cas. I els pares i les mares han d'educar els seus fill ensenyant-los que ningú és superior a ningú".