Boko Haram reivindica el segrest de més de 300 nens d'un internat de Nigèria

Barcelona"Soc Abubakar Shekau i els nostres germans estan darrere del que va passar a Katsina". Amb aquestes paraules, i a través d'un missatge de veu de quatre minuts i mig, el grup jihadista Boko Haram ha reivindicat el segrest de més de 300 estudiants d'un institut atacat divendres a l'estat de Katsina, al nord-oest de Nigèria. "El que hem fet a Katsina ha sigut per promoure l'islam i desanimar les pràctiques antiislàmiques com l'educació occidental, que no és el tipus d'educació permesa per Al·là i el seu profeta [Mahoma]", continua la nota, que ha sigut difosa aquest dimarts a través dels canals habituals del grup terrorista i on se sent la veu lleugerament distorsionada d'un home.

Els fets van tenir lloc divendres. Desenes d'homes van arribar de nit, en motocicletes i armats fins a les dents, a l'Escola de Secundària de Ciències del govern, un internat masculí situat a la localitat de Kankara, a l'estat de Katsina. Un cop allí, van desenfundar els fusells AK-47 i, després d'un tiroteig, van segrestar desenes d'adolescents. Les xifres encara no són clares, però segons ha informat aquest dimarts el governador estatal, com a mínim 333 joves continuen desapareguts. Hi ha la possibilitat, però, que alguns estiguin encara amagats pels boscos dels voltants, on molts van refugiar-se escapant de les bales.

L'assalt és especialment fosc. En primer lloc, perquè recorda moltíssim el segrest de l'abril del 2014 en una escola del Chibok, on 276 nenes van ser capturades per Boko Haram. A hores d'ara, gairebé la meitat de noies continuen en parador desconegut, i moltes de les que van ser alliberades van tornar a casa embarassades o amb fills fruit de violacions. "És un atac potent, que suposa un cop d'efecte a nivell internacional: tornen a segrestar nens", comenta Oriol Puig, investigador del Cidob. "Possiblement, es vol aconseguir tornar a posar al mapa un conflicte que havia desaparegut una mica de l'agenda internacional, i que havia quedat limitat a un àmbit més regional", continua Puig.

En segon lloc, el segrest és també particularment rellevant perquè és la primera operació a gran escala dels jihadistes al nord-oest de Nigèria. El grup sol centrar els seus atacs al nord-est, la zona que els va veure néixer i que fa anys que pateix la brutal violència de l'organització extremista. L'assalt, sempre que se'n confirmi l'autoria, pot indicar l'ampliació de la capacitat operativa de la marca jihadista.

En les últimes setmanes, de fet, l'activitat de Boko Haram -el nom, traduït del haussa, vol dir "l’educació occidental és pecat"- s'havia incrementat a la zona est. A finals de novembre, centenars d'agricultors van ser assassinats -molts d'ells, directament decapitats- mentre treballaven als camps d'arròs de Maiduguri, a l'estat de Borno. Dilluns, les autoritats de Diffa, a la frontera entre Nigèria i Níger, informaven de l'assassinat de 28 persones -algunes cremades- en una altra massacre amb el seu segell. Eren els últims d'una llista molt més llarga.

I és que el grup va començar a caminar el 2002 de la mà del líder espiritual Mohammed Yusuf amb el propòsit de denunciar l'abandonament a què les autoritats havien sumit un marginat i empobrit nord del país. Primer només atacaven objectius policials o militars, però a partir del 2009 –i arran de la mort de Yusuf a mans de l’exèrcit nigerià– van emprendre un camí sense retorn cap al radicalisme més violent. En els últims 11 anys, Boko Haram i la seva escissió Estat Islàmic de l'Àfrica Occidental, així com la resposta militar per combatre'ls, han provocat uns 36.000 morts i dos milions de desplaçats, una situació que afecta Nigèria, Níger, el Camerun i el Txad.

Resposta del govern

Mentrestant, el governador de Katsina, Aminu Bell Masari, es va reunir dilluns amb el president de Nigèria, Muhammadu Buhari, a la ciutat de Daura, al mateix estat, per abordar el rescat dels nois segrestats. La intenció de les autoritats, que en un principi van atribuir l'arrest a grups de bandits armats, és "retornar els alumnes a casa seva" i que tornin "il·lesos". Si s'agafa d'exemple el segrest del Chibok, el procés pot ser lent i confús.

De moment, a les xarxes socials, alguns nigerians ja fan servir l'etiqueta #BringBackOurBoys [Torneu-nos els nois], en al·lusió a la campanya després del segrest el 2014 de l'internat de Chibok. El 'hashtag' també l'utilitzen per reclamar al govern central que posi fi a un martiri que fa anys que dura. Buhari ha tornat a prometre mà dura amb els terroristes del nord. Però molts ja no el creuen. El mateix Buhari va arribar a afirmar fa cinc anys que Boko Haram havia sigut derrotat. Evidentment, no és així.