Bolívia vota polaritzada sota l'ombra de Morales i el fantasma del frau

BogotàBolívia sencera aguanta la respiració. Un any després de les eleccions fallides del 20 d'octubre passat, enterbolides per les acusacions de frau electoral que van desembocar en la renúncia forçada per l'exèrcit de l'expresident Evo Morales, els ciutadans han tornat avui a les urnes per escollir un nou govern i posar fi a la incertesa dels últims mesos.

Ha estat una cita electoral històrica per escollir president, diputats i senadors: per primera vegada en divuit anys, Morales, que viu a l'Argentina amb estatus de refugiat, no és candidat a la presidència. A més, el país encara travessa la pandèmia de covid-19, que ha deixat més de 8.400 víctimes mortals i endarrerit dues vegades els comicis, previstos inicialment per al maig i després per al setembre. Des de primera hora s'han vist llargues cues als col·legis, tot i que el país pateix la tercera taxa de mortalitat més elevada del món. Són les primeres eleccions a l'Amèrica Llatina sota la pandèmia.

Bolívia està més tensa i dividida que mai. D'una banda, el Moviment al Socialisme (MAS), el partit de Morales, busca tornar al poder que va ostentar durant 14 anys amb la candidatura de Luis Arce, un home proper a l'expresident i antic ministre d'Economia. D'altra banda, el centre i la dreta intenten acabar amb l'hegemonia del MAS i mantenir el rumb instaurat durant l'últim any pel govern interí de la conservadora Jeanine Áñez.

"Això no havia passat mai a Bolívia. És el primer cop que votem en aquest clima de tensió. Bolívia sempre ha tingut eleccions pacífiques i no hi havia aquesta mena de terror que sent molta gent", ha dit a Efe Aldo Ramiro després de votar en un col·legi d'El Alto. A dins dels col·legis, funcionaris ruixaven els electors amb desinfectant i es respectaven les mesures d'higiene, però a les cues a l'exterior era més difícil.

Les enquestes mostren el candidat del MAS a prop d'aconseguir una victòria a la primera volta: hauria de superar l'expresident Carlos Mesa per deu punts percentuals. Si hi ha segona volta el 29 de novembre, tot sembla indicar que Mesa tindrà més possibilitats de superar el socialista perquè aglutinarà el vot de rebuig al MAS.

"Guanyi qui guanyi hi haurà una insatisfacció molt gran. Hi ha dos bàndols amb postures molt rígides i això no es soluciona només amb unes eleccions", assegura Vivian Schwarz Blum, sociòloga i directora de l'ONG Ciudadanía.

Incertesa sobre el futur

La incertesa sobre el futur polític de Bolívia es mantindrà encara uns dies: el Tribunal Suprem Electoral ha anunciat aquest migdia que no donarà resultats preliminars al tancar els col·legis per evitar que, sense un escrutini definitiu, torni a esclatar al violència.

El fantasma del frau plana sobre les urnes amb acusacions creuades de manipulació dels resultats a banda i banda, a causa del precedent de les eleccions del 2019, en què l'oposició conservadora va denunciar frau, unes denúncies rebutjades pel MAS i encara investigades per la justícia boliviana i organismes internacionals.

Schwarz desestima que hi hagi un "frau orquestrat amb la complicitat del TSE", tot i que no descarta algun "intent de frau per part de diferents forces polítiques durant el recompte dels vots". "Però no crec que sigui possible que afecti significativament el resultat", afegeix.

El politòleg Franklin Pareja recorda que hi ha "molts ulls" sobre el procés, amb delegacions ciutadanes, de partits i d'organismes internacionals desplaçades a Bolívia per seguir els comicis. Tot i això, reconeix que hi ha una "manipulació de l'ànim electoral".

I és que les forces polítiques segueixen escèptiques. Adolfo Mendoza, sociòleg i exsenador del MAS, desconfia de la policia i l'exèrcit com a garants de la seguretat de les actes electorals, per exemple, i considera que la manipulació dels resultats podria servir per "escurçar la distància entre el MAS i Mesa" i forçar així una segona volta.

Aquest escepticisme crispa l'ambient. "Qualsevol situació anòmala pot detonar una resposta convulsa", adverteix Pareja. "No tenim garanties que s'acceptaran els resultats de manera pacífica. Molta gent té por que torni a haver-hi violència", recalca Schwarz. L'any passat les eleccions van acabar amb 37 morts i més de 800 ferits fruit dels enfrontaments entre partidaris dels dos bàndols polítics i de la repressió de les forces estatals.