El partit d'Evo Morales guanya les eleccions de Bolívia, segons el sondeig a peu d'urna

BarcelonaEl candidat del Moviment al Socialisme (MAS), Luis Arce, serà amb tota probabilitat el nou president de Bolívia, després d'haver-se imposat a les eleccions celebrades aquest diumenge. Tot i que els resultats oficials no s'esperen fins d'aquí uns dies, els sondejos a peu d'urna atorguen una victòria clara al candidat del partit de l'expresident Evo Morales (refugiat a l'Argentina des de finals de l'any passat), amb un 52,4% dels sufragis per un 31,5% del seu principal rival, Carlos Mesa, que ja havia presidit el país entre el 2003 i el 2005 i que concorria com a candidat de la coalició Comunidad Ciudadana. El fet que Arce superi el 50% dels vots farà innecessària una segona volta i el convertirà automàticament en president electe.

L'òrgan electoral del país andí ha reprès aquest dilluns al matí (migdia, hora catalana) el procés de recompte de vots, sense que de moment s'hagi anunciat quan està previst que es puguin anunciar els resultats oficials. Amb poc més del 20% escrutat, Mesa se situava al capdavant, amb un 43,4% de les paperetes, mentre que Arce n'havia obtingut un 36,9%. Malgrat tot, tothom dona per feta la victòria del candidat del MAS, i fins i tot la presidenta interina de Bolívia, Jeanine Áñez, que va assumir el càrrec fa un any, quan Morales va dimitir pressionat per la policia, l'exèrcit i també manifestacions als carrers, va reconèixer diumenge a la nit el triomf d'Arce i del seu candidat a la vicepresidència, David Choquehuanca. En un tuit, Áñez els ha felicitat i els ha demanat que governin "pensant en Bolívia i en la democràcia".

Mesa, per la seva banda, ha reconegut també la seva derrota aquest dilluns: "El resultat és molt contundent i molt clar. La diferència entre el primer candidat i nosaltres és àmplia", ha afirmat, i ha afegit que acceptava les xifres que recollien els sondejos perquè "la distància no canviarà quan es conegui el resultat oficial".

"Hem recuperat la democràcia"

Mentrestant, Luis Arce ha assegurat que amb aquests comicis el poble bolivià "ha demostrat una vegada més que és savi". "Hem recuperat la democràcia, hem recuperat l'esperança. Governarem per a tots els bolivians i construirem un govern d'unitat nacional. Avui ha estat per al poble el que és del poble", ha assegurat el futur president. "El nostre compromís és treballar, portar endavant el nostre programa. Construirem un Govern d'unitat nacional, construirem la unitat d'aquest país", ha afegit, amb to calmat.

Evo Morales, per la seva banda, ha assegurat que "la voluntat del poble s'ha imposat". "Tornem a ser milions i ara tornarem la dignitat i la llibertat al poble", ha sentenciat, a través de Twitter.

Les felicitacions a Arce s'han multiplicat entre els líders de l'esquerra llatinoamericana, des del veneçolà Nicolás Maduro fins a l'argentí Alberto Fernández o l'expresident del Brasil Lula da Silva. També des d'Espanya, el vicepresident segon del govern i líder de Podem, Pablo Iglesias, s'ha mostrat satisfet pels resultats electorals de Bolívia. "Han deixat votar els bolivians i ho han tornat a dir molt clar. Nova victòria històrica del Moviment al Socialisme i lliçó ciutadana al colpisme", ha tuitejat.

Retorn a la normalitat

Les eleccions d'aquest diumenge tanquen un parèntesi d'un any en què Bolívia ha viscut en la interinitat i enmig d'un clima de forta tensió. Evo Morales, que presidia el país des del gener del 2006, va guanyar les eleccions del 20 d'octubre del 2019, amb uns resultats que, per poc, l'eximien de sotmetre's a una segona volta. L'oposició, però, va denunciar frau, i la situació va desembocar en fortes protestes arreu del país que van acabar amb 37 morts i més de 800 ferits. Finalment, a petició de l'exèrcit i la policia, Morales va renunciar a la presidència el 10 de novembre i es va exiliar primer a Mèxic i posteriorment a l'Argentina, on viu actualment en qualitat de refugiat polític.

Paral·lelament, la senadora conservadora Jeanine Áñez va assumir el càrrec de presidenta interina, a l'espera d'unes eleccions que s'havien de celebrar al maig però que la pandèmia de coronavirus va obligar a ajornar primer fins al setembre i finalment fins aquest diumenge.

Malgrat la tensió dels últims mesos, els comicis es van desenvolupar sense incidents remarcables i l'acceptació dels resultats recollits pels sondejos per part dels principals candidats sembla descartar la possibilitat que es repeteixin les acusacions de frau de fa un any.