Paulo Maldos: “Bolsonaro mirarà de legitimar un cop d’estat abans o després de les eleccions”

Anotin aquesta data: diumenge, 2 d’octubre. És el dia de la primera volta de les eleccions presidencials brasileres, que enfrontaran l’actual president, l’ultradretà Jair Bolsonaro, amb l’expresident d’esquerres Lula Da Silva. En circumstàncies normals, seria un duel històric, però aquest cop pot ser un duel a vida o mort. No es pot descartar que Bolsonaro, que està perdent a les enquestes, intenti deslegitimar les urnes, i fins i tot, el nostre convidat no descarta l’ús de la violència. Els presentem Paulo Maldos (São José Dos Campos, São Paulo, Brasil, 1953). Ha estat assessor del gabinet del president Lula i secretari de Drets Humans amb la presidenta Dilma Rouseff. Maldos ha passat per Catalunya convidat per la Fundació Pere Casaldàliga i l’Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga, de qui Maldos va ser amic personal durant dècades.

Què està passant a l’Amazònia?

— Fa quinze dies van desaparèixer l’indigenista Bruno Araújo Pereira i un periodista anglès Dom Phillips, i aquesta setmana en van aparèixer els cossos. Pereira era amic meu i estic profundament trist i indignat, perquè aquests crims demostren clarament que l’Amazònia està controlada per criminals, principalment del narcotràfic, i que aquest govern n’és còmplice. Pensi que la primera reacció del president Bolsonaro va ser dir que els dos morts havien estat imprudents. Quan va veure que l’escàndol era internacional, va recuperar els cadàvers. I el més trist és que fa molts anys que estem així.

De fet, em diu que no ha oblidat el dia que va conèixer Pere Casaldàliga fa 50 anys. Vostè en tenia 19.

— Sí, va ser el primer any a la Universitat Catòlica de São Paulo. Van venir uns quants bisbes de l’Amazònia i ens van parlar d’una cosa que encara no tenia nom però que acabaria sent la Teologia de l’Alliberament. El que em va impressionar de Casaldàliga és que va parlar d’un tema que estava absolutament censurat als mitjans per la dictadura militar brasilera. Resulta que un grup de joves activistes de la meva edat, que vivien a Araguaia i treballaven de pagesos, van ser descoberts per la policia i la majoria van ser assassinats o van desaparèixer. Imagini’s l’impacte d’un relat així.

Casaldàliga mateix va estar a punt de ser assassinat almenys en un parell d’ocasions.

— La primera vegada van matar un ajudant seu pensant-se que era ell. La policia havia torturat unes dones i el Pere, que ja era bisbe, va anar a la comissaria, acompanyat d’un capellà ajudant. I resulta que el Pere anava en mànigues de camisa i sandàlies i l’ajudant, que era progressista però que venia d’una família molt aristocràtica del Brasil, anava més mudat. Un soldat va pensar que el que anava més ben vestit seria el bisbe i va matar el capellà d’un tret al pit. Va morir als braços del Pere. Allò li va confirmar que el seu lloc al món era aquella regió del Brasil i tota Llatinoamèrica. Era una persona amb molt coratge, fins i tot davant les amenaces de mort.

I l’intent d’atemptat del 2012?

Aquest el vaig viure molt de prop. Jo treballava a la presidència de la República amb la presidenta Dilma Rousseff, i vaig ser el responsable de treure centenars d’invasors d’una terra indígena. Molts anys abans, 76 avions de la força aèria brasilera van aterrar, van capturar tots els indígenes, i els van transportar a 450 quilòmetres de distància, perquè es morissin de xarampió i de tristesa. La terra va acabar a mans de la petroliera italiana Agip i l’any 92 el govern italià va tornar aquest territori al govern brasiler. I a mi em va correspondre coordinar el que en dèiem la desintrusió, treure els intrusos. Els latifundistes van culpar Casaldàliga de ser l’impulsor de l’operació, i una nit em va trucar el cap de la policia de l’estat de Mato Grosso, que no sabia de la meva vinculació amb el Pere, i em diu així, tranquil·lament: “Els nostres serveis secrets han descobert que hi ha un pla per matar Casaldàliga”. Jo em vaig quedar glaçat, però li vaig anar estirant la llengua. De seguida vaig trucar al cap de la policia federal i vam muntar una operació de rescat del Pere i vam portar-lo lluny d’allà, a casa d’un amic, don Tomás Balduino, un altre bisbe vinculat a les lluites per la terra. O sigui que Casaldàliga, que ja tenia 84 anys i un Parkinson molt avançat, era víctima d’un pla per assassinar-lo.

El trànsit entre les presidències de Lula i Dilma i la de Bolsonaro deu haver estat d’un gran contrast.

— Lula va deixar la presidència amb un 83% d’aprovació per la societat brasilera i vam tenir Dilma, que va aprofundir en les reformes. D’aquí el cop calculat per fer-la caure. Quan van veure que Lula podria tornar, el van empresonar. Bolsonaro, amb el camí aplanat pel sistema, especialment pels mitjans, va aconseguir la presidència sense haver de fer ni un sol debat. El guru nord-americà de la ultradreta Steve Bannon, que a Espanya ha ajudat Vox i que als Estats Units va ajudar Trump, li va proporcionar milions i milions de fake news durant la campanya, sobre Dilma, sobre el Partit dels Treballadors, sobre Lula. I la justícia electoral no sabia com gestionar allò, perquè era una situació totalment nova.

Què ha sigut el pitjor de Bolsonaro?

— Sobretot, la manera de tractar la pandèmia en un país que ha tingut la segona taxa de mortalitat més alta del món. Bolsonaro va començar dient que el virus era com una gripeta. Estava en contra de les mascaretes, de la distància social, de totes les mesures que poguessin salvar vides, incloses les vacunes, tot i la pressió dels instituts d’investigació brasilers de salut pública. Ell deia que com més gent emmalaltís, millor, per assolir la immunitat de ramat i que, en la naturalesa, els més forts vencen. Agafava nens a braços sense mascareta, i abraçava gent. Bolsonaro va arribar a dir que la vacuna podia transformar la gent en un cocodril o que a les dones els sortiria barba, i aquestes coses, dites per un president, hi ha gent senzilla que se les creu.

O sigui que les eleccions de l’octubre Bolsonaro-Lula seran les eleccions del segle, al Brasil.

— Sí, Bolsonaro està molt amoïnat perquè ja fa un any que Lula es mou entre el 40 i el 48% d’intenció de vot, i Bolsonaro entre el 27 i el 32%. La probabilitat que Lula guanyi és molt gran i la desesperació de Bolsonaro i els seus seguidors significa un augment de la violència. La vida de Lula correrà perill durant la campanya, en què estarà més exposat. Hi ha clubs de tir amb la cara de Lula fent de diana, les amenaces corren per les xarxes... Hi ha preocupació, sí, pel que li pugui passar.

Quins negocis hi ha al darrere de Bolsonaro?

— Grups internacionals vinculats al petroli que voldrien obrir jaciments a grans profunditats marines descoberts en l’època de Lula i als quals Dilma es va oposar. Fins i tot es va saber que els Estats Units espiaven el telèfon de Dilma, l’acusaven de tenir una política exterior altiva. I el sector financer també ha ajudat molt Bolsonaro. Crec que Dilma no va voler sotmetre novament el Brasil a la lògica i als interessos dels Estats Units i d’aquí ve el vincle de Bolsonaro amb Trump i amb els Estats Units. No sé si aquí se sap, però a l’ONU Bolsonaro va intentar trobar-se amb Trump i Trump no li feia cas, fins que Bolsonaro va cridar-li per un passadís: “I love you!”. Un president d’un país de la dimensió del Brasil va cridar “I love you!” a Donald Trump...

Si tornés a guanyar a Bolsonaro, hi ha algun perill irreversible?

— Jo crec que sí, i no soc l’únic que ho pensa. Seria gairebé com la destrucció del país perquè totes les polítiques públiques, de drets humans, tot el que es va construir des de la fi de la dictadura, la Constitució, tot això està en perill. I està en perill l’Amazònia. Els latifundistes han aprofitat els mesos d’estiu al Brasil, amb tot molt sec per la calor, per cremar el bioma pantanal, una part molt humida del país, bellíssima: el paisatge, rius, aigua, territori verd, és un bioma molt important per al Brasil. L’estiu del 2021 el 40% de tot aquest bioma va ser aniquilat pel foc. Són incendis criminals, provocats per gent vinculada a Bolsonaro. Fins i tot a l’agost hi va haver un “dia del foc” anunciat a les xarxes, que tot fa pensar que es va coordinar al més alt nivell. Volen plantar-hi soja, portar-hi bestiar, treure els indígenes del seu territori, treure els pescadors, els pagesos... Aquesta és la visió de Bolsonaro.

Si guanya Lula, Bolsonaro acceptarà el resultat?

— Aquest és el problema, que si les enquestes continuen així, podria ser que Lula guanyés la presidència ja a la primera volta. Quan falten quatre mesos mai s’ha revertit una distància tan gran en la intenció de vot entre dos candidats, però la capacitat de Bolsonaro de polaritzar l’opinió pública i de fer servir les xarxes és tan gran que encara no hi ha res fet. De fet, Bolsonaro està donant senyals cada cop més freqüents que no acceptarà la derrota, està parlant de probable frau del vot en urnes electròniques, i diu que el 7 de setembre el poble es manifestarà indignat contra les eleccions “fraudulentes”.

Què passa el 7 de setembre?

— És la festa de la independència de Portugal, i precisament aquest any és el bicentenari, i jo crec que Bolsonaro intentarà fer el que l’any passat no li va sortir bé, que és una gran manifestació als carrers per legitimar un cop d’estat abans o després de les eleccions.

Aquest anell negre que porta, l’hi va regalar Casaldàliga?

— No, però és un símbol dels que tenen compromís amb els pobles indígenes del Brasil. El Pere el feia servir, i també el teòleg Leonardo Boff. L’anell està fet de tucum, un arbre típic del Brasil, una palmera que dona un petit coco d’allà, i els militants de Sense Terra, de la lluita indígena i pagesa, utilitzem aquest símbol.