Bombardejar la pizzeria Corleone: l'atac que desxifra l'altra estratègia de Putin a Ucraïna

BarcelonaSobtava trobar a Pokrovsk, una ciutat ucraïnesa del Donbass situada a quaranta quilòmetres del front de guerra, un restaurant dedicat al poble sicilià que va inspirar la trilogia d'El padrí: la pizzeria Corleone.

S'hi servien sobretot pizzes –evidentment–, però la carta, que tenia forma de fusell, era prou àmplia per abastir de batuts de nata i creps de xocolata els joves soldats acabats d'arribar de la zona de combat. El local s'havia convertit en un restaurant de guerra, com tants altres a Ucraïna; és a dir, que per culpa de la proximitat al front, pràcticament només era freqüentat per militars, periodistes i membres d'ONGs. Era considerat un lloc segur: un d'aquells establiments cèntrics que els corresponsals estrangers es recomanen els uns als altres a través de grups de WhatsApp. Els soldats ucraïnesos hi anaven a descansar, i molts aprofitaven la connexió del local per fer videotrucades amb la família. Els treballadors humanitaris hi esmorzaven i hi sopaven, perquè era al costat d'un dels pocs hotels que continuen funcionant a la regió de Donetsk.

Rússia va castigar aquest dilluns Pokrovsk. Això no és nou. La ciutat, que tenia uns 60.000 habitants abans de la invasió, és sovint blanc de les bombes de Vladímir Putin, motiu pel qual una part important de la població civil fa mesos que va decidir fugir. Però l'atac d'aquesta setmana ha tingut com a objectiu dos blocs residencials i ha colpejat també una seu governamental, una botiga, la pizzeria Corleone i l'hotel que hi havia a la vora. Els dos míssils Iskander, que van impactar amb 37 minuts de diferència entre les nou i les deu de la nit de dilluns, han deixat un paisatge dur: carrers plens de runa i edificis reduïts a esquelets. Com a mínim vuit persones han mort –cinc eren civils– i una vuitantena més han quedat ferides. Les tasques de rescat s'han reprès a primera hora d'aquest dimarts després que es decidís aturar-les durant la nit per por a nous bombardejos russos. Kíiv, que ho ha qualificat de "crim de guerra", denuncia que el segon míssil va impactar mentre s'estaven duent a terme operacions de rescat. Moscou es limita a dir que va atacar contra "posicions militars".

Les bombes contra la pizzeria italiana reafirmen una tendència: Rússia ha intensificat els atacs contra els objectius civils en els últims mesos.

El bombardeig a Pokrovsk recorda molt el de Kramatorsk a finals de juny, quan un míssil va colpejar una altra pizzeria plena de civils, periodistes i soldats i va matar onze persones. També evoca l'onada de més míssils russos que a principis de juliol va castigar una zona residencial de Lviv, ciutat refugi d'Ucraïna i a tocar de Polònia. O els atacs contra edificis residencials de la ciutat natal de Zelenski, Kriví Rih. O els de Kúpiansk el cap de setmana, que van matar dues persones després que un míssil caigués sobre un centre de donació de sang. I, evidentment, també recorda els atacs gairebé diaris que continuen martiritzant diverses localitats, especialment les que estan més a prop de les zones de combat i que tenen una pitjor cobertura dels sistemes de defensa antiaèria, com Kherson i Khàrkiv. En algunes d'aquestes regions els cops han estat més assidus des de l'inici de la contraofensiva ucraïnesa.

"Estratègia del terror"

No hi ha una lectura clara del perquè d'aquesta intensificació dels bombardejos. Alguns experts ho han relacionat amb els atacs amb drons que des de fa uns mesos colpegen Rússia i que fins i tot han afectat àrees cèntriques de Moscou. També podrien ser una resposta a l'ofensiva d'estiu de Kíiv, que de moment no comporta avenços importants en cap dels fronts. Però la visió més compartida, com escrivia la investigadora de War Studies Jade McGlynn, és que "respon a una estratègia del terror que ha estat present des de l'inici de la invasió".

En qualsevol guerra, els atacs contra zones civils busquen sembrar por i fatiga –components emocionals que poden traduir-se en pressió política– i accentuar el sentiment de desesperació que provoca sentir que cap lloc és segur. Ho va resumir breument la periodista ucraïnesa Julia Gorodetskaya en un tuit recent: "De nou, sona l'alarma antiaèria a Odessa. Rússia simplement està intentant cansar-nos fins que no puguem més no deixant-nos dormir cap nit".

Aquesta dinàmica també confirma l'enquistament del conflicte, un any i mig després que els primers tancs russos enfilessin cap a Kíiv. Militarment, fa mesos que no hi ha canvis rellevants i les posicions de russos i ucraïnesos estan ben fixades, amb línies de defensa difícils de superar i on cada metre guanyat costa vides. Els únics cops d'efecte que ara mateix pot provocar el Kremlin es redueixen a atacs d'aquest tipus. Diplomàticament, no sembla que hi hagi sobre la taula cap procés que pugui acostar Kíiv i Moscou cap a la negociació. Massacres civils d'aquesta magnitud no posen en risc les converses de pau perquè, almenys oficialment, no existeixen, però sí que fan grans les ferides i el trauma dels ucraïnesos envers el país invasor.

"Rússia és un estat terrorista", es limita a dir el soldat Timofi a través de WhatsApp. L'ARA el va conèixer durant una tarda a la pizzeria Corleone. "Sí, he vist que han bombardejat el restaurant. Rússia és un estat terrorista", repeteix. Diu que ell no era a prop de Pokrovsk, però que continua combatent al front contra les tropes russes. On? No ho dirà. "No puc donar informació", es justifica.