Les bombes turques destrueixen un temple de 3.000 anys d'antiguitat a Afrin
El jaciment d'Ain Dara, construït entre el 1300 i el 1000 aC, estaria enderrocat en un 60%
BarcelonaNo només l'Estat Islàmic destrueix patrimoni històric. També les bombes llançades per l'exèrcit turc a Afrin estan afectant el llegat d'arameus, hittites, babilonis, àrabs i kurds al nord de Síria. La víctima ha sigut el temple hittita d'Ain Dara, que dataria de l'any 1300 abans de Crist. Ho ha denunciat l'Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH), amb seu a Londres però amb una àmplia xarxa de contactes a la zona.
El temple d'Ain Dara va ser descobert l'any 1954 i, segons els arqueòlegs, tindria semblances amb el temple de Salomó de Jerusalem, el lloc més sagrat per als jueus. Datat de l'Edat de Ferro, l'edifici ocupava una superfície d'uns 30 m2 i, possiblement, va estar destinat a l'adoració d'Ixtar, la deessa sumèria de la fertilitat. Entre els seus elements més importants i singulars destacava l'escultura d'un lleó de basalt descobert el 1955 en bon estat de conservació, i relleus d'esfinx i lleons. Segons l'OSDH, el 60% del temple estaria destruït.
L'ofensiva turca sobre Afrin, que ja fa 9 dies que dura, s'ha cobrat la vida de prop d'un centenar de civils i una setantena de soldats morts als dos bàndols, segons l'OSDH. El govern turc, liderat per Recep Tayyip Erdogan, assegura que tota l'operació respon a un intent del seu país per posar fi a "l'amenaça" que representen per a la seva seguretat les milícies kurdes de la zona. Els kurds, per la seva banda, denuncien que l'agressió turca suposa una invasió i que té com a objectiu acabar amb la presència kurda a Afrin. Denuncien també que l'ofensiva té en el punt de mira els civils, i que uns 5.000 àrabs i kurds ja s'han vist obligats a fugir.
Pel que fa a l'atac concret sobre el temple d'Ain Dara, les forces peixmergues (YPG) que controlen la regió d'Afrin van denunciar el bombardeig turc dissabte; tot i que no va ser fins diumenge que organitzacions com l'OSDH ho van confirmar. Turquia ha restat silenciosa. El departament d'antiguitats del govern sirià ha denunciat l'atac i ha assegurat que "reflecteix l'odi i la barbàrie del règim turc contra la identitat siriana i contra el passat, el present i el futur del poble sirià".
En declaracions de l'ex cap d'antiguitats del govern sirià, Maamoun Abdul Karim, a l'agència de notícies AFP, el grau de destrucció d'Ain Dara estaria en "el mateix nivell d'atrocitat" que el que es va veure a Palmira, destruïda per l'Estat Islàmic. Abdul Karim ha expressat també la seva preocupació pel destí d'altres antiguitats en pobles pròxims a la línia de front, al sud de la regió d'Afrin. Al novembre, la UNESCO va alertar que "els sis Patrimonis de la Humanitat de Síria han estat afectats per la guerra, i Palmira, i la llegendària ciutat d'Alep, una de les més antigues del món, han sigut reduïdes a runa".
La UNESCO inclou des del 2013 en la seva llista de patrimoni històric en perill diversos pobles del nord de Síria afectats per l'ofensiva turca. Alguns dels quaranta llogarrets inclosos a la llista estan molt a prop del front de guerra i allotgen esglésies d'època bizantina, temples romans i pagans, monuments funeraris i d'altres construccions que, segons la UNESCO, proporcionen una visió coherent i excepcionalment àmplia dels estils de vida rurals i de la vila a la fi de la Antiguitat i el període bizantí" a la zona.