Borne, la filla d'un jueu deportat a Auschwitz que va estudiar gràcies a les beques
La primera ministra de França és la segona dona a ocupar el càrrec en la història del país
ParísSi la història d'Europa hagués recorregut un camí diferent i l'Holocaust no hagués existit, la nova primera ministra de França es diria Élisabeth Bornstein. Però la nova cap del govern francès passarà a la història com a Élisabeth Borne, un canvi que amaga un drama familiar estretament lligat a la història del segle XX a Europa. El pare de la nova primera ministra, Joseph Bornstein, procedia d'una família jueva d'origen rus que va arribar a França el 1939 fugint dels nazis. Joseph es va unir a la resistència i es va canviar el cognom pel de Borne per evitar ser descobert, però va acabar detingut i enviat primer al camp de Rivesaltes i posteriorment a Auschwitz juntament amb el seu pare i dos germans més. Només sobreviurien ell i el seu germà Isaac. Van tornar el 1950 a França, ja alliberada, on van ser naturalitzats com a francesos amb el cognom Borne.
Joseph Borne es va casar amb una jove de Normandia amb qui va tenir dues filles, però la família encara havia de viure un altre drama: el pare de la primera ministra s'acabaria suïcidant el 1972, quan la seva filla Élisabeth tenia 11 anys. França la va reconèixer com a "pupille de la Nation", un estatus que es dona als orfes francesos que han perdut els pares per la guerra o per atemptats terroristes i que dona dret a rebre beques per estudiar. "No sempre ha estat fàcil. Vaig perdre el meu pare quan era petita i ens vam quedar amb la meva mare, que tenia dues filles i que no tenia ingressos", recordava Borne en una entrevista, una de les poques vegades que ha parlat de la seva vida privada.
Gràcies a les ajudes públiques, Élisabeth Borne va poder estudiar a la prestigiosa Escola Politècnica francesa, on va fer enginyeria. Després començaria una meteòrica carrera a l'administració pública fins a arribar a ser la màxima responsable de RATP, l'empresa de transports públics de París, i la cap de gabinet de la socialista Ségolène Royal quan era ministra d'Ecologia.
"Élisabeth Borne és un exemple clàssic de la meritocràcia republicana. Borne arribarà al lloc més alt de la formació, a l'elit de l'administració francesa", tot i ser orfe i procedir d'una família amb pocs recursos, sosté l'historiador francès expert en memòria de l'Holocaust Denis Peschanski. "Això és essencial per entendre d'on ve ella, però també per entendre què suposa la República com a oportunitat, per entendre què és França", destaca.
El nomenament de Borne com a primera ministra ha anat acompanyat aquesta setmana de cròniques periodístiques explicant la seva història en un moment en què l'extrema dreta, en auge a França, intenta blanquejar el règim de Vichy, el règim polític instaurat per Philippe Pétain a França que va col·laborar amb l'ocupació nazi. "La història de Borne és la millor resposta que podem donar a tots aquells que neguen el règim de Vichy i tot el que han estat la resistència i el sistema de col·laboració de França amb els nazis. I això és important en la vida política actual, és una qüestió absolutament crucial", apunta Peschanski.
Tecnòcrata d'esquerres
Borne, de 61 anys, abans de ser nomenada primera ministra era titular de Treball, però també havia ocupat amb anterioritat els càrrecs de ministra de Transports i de Transició Ecològica. La premsa francesa la descriu com una tecnòcrata d'esquerres, compromesa amb la justícia social i la igualtat d'oportunitats. Els qui han treballat amb ella asseguren que és molt treballadora, competent i exigent, i que està més interessada pels dossiers que pel joc polític. Macron l'ha triat precisament pel seu perfil tecnòcrata i amb experiència governamental, amb poc pes polític -difícilment tindrà l'ambició de fer ombra al president- i perquè coneix bé els sindicats, un element important a l'hora de negociar amb els agents socials les reformes que vol impulsar Macron, com ara la de les pensions.
La nova primera ministra és la segona dona a ocupar el càrrec en tota la història de França, després de la socialista d'Édith Cresson (1991-1992). Macron, en aquest segon mandat, ha volgut donar més pes polític a les dones en el nou govern que ha nomenat aquest divendres. Al costat de Borne, hi haurà dones ministres en ministeris amb gran pes polític, com Catherine Colonna, la nova titular d'Exteriors, o Olivia Grégoire, la nova portaveu del govern d'Élisabeth Borne. "M’agradaria dedicar aquest nomenament a totes les nenes. A elles els dic: «Lluiteu pels vostres somnis». Que res no freni el combat perquè les dones ocupin el lloc que els correspon a la nostra societat”, va destacar la nova primera ministra en el seu primer discurs.