Cinc mil soldats de força de xoc i maniobres conjuntes: així serà el reforç militar europeu

Brussel·lesLa invasió russa d'Ucraïna ha fet "despertar" Europa en molt sentits. Un d'ells, com ha dit el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquest dilluns, és la necessitat de tenir veu pròpia en l'àmbit de defensa i militar per garantir així la seguretat de la seva ciutadania, "envoltada de perills des de Gibraltar fins a Ucraïna", en paraules de l'exministre espanyol, que ha anunciat amb orgull l'aprovació de l'anomenada brúixola estratègica, un full de ruta sobre la defensa i la seguretat europees que no podia ser més oportú. "Ara ja és obvi que Europa està en perill", ha dit per reclamar que cal invertir "més i millor" en defensa.

"Hem de demanar als ciutadans europeus més compromís com a contribuents perquè la UE pugui garantir millor la seva seguretat; si no, estarem en perill", ha reblat el polític català. A Versalles, els líders de la UE van comprometre's justament a augmentar aquesta inversió, sempre, però, insistint en la cooperació, la coordinació i la complementarietat amb l'OTAN, des d'on fa anys que es reclama més implicació econòmica d'Europa. Segons aquest full de ruta, que els líders ratificaran també aquest dijous en cimera, la UE comptarà amb una força de resposta ràpida de 5.000 soldats i els diferents exèrcits europeus faran exercicis de manera conjunta. "No volem crear un exèrcit europeu, però hem de coordinar-nos millor", ha aclarit l'alt representant de la UE.

Deixar de comprar petroli a Rússia

Però Ucraïna també ha sigut un "despertar" per a Europa en l'àmbit energètic, com ha reconegut el mateix Borrell. Europa ha hagut de posar-se a marxes forçades a buscar maneres per desfer-se de la dependència que té del gas rus. Ara suposa el 40% del total, cosa que implica que diàriament la Unió paga factures milionàries al Kremlin pel gas i el petroli que li compra. Per això, els països bàltics fa dies que reclamen que Europa aturi aquestes compres, però els més dependents, com Alemanya, Itàlia, Hongria o Bulgària, s'hi mostren reticents. Els ministres d'Exteriors n'han parlat aquest dilluns, en un debat "interessant" i "viu", segons Borrell, però no s'ha arribat a cap acord, malgrat que fa dies que s'allarga a Brussel·les.

"No podem cansar-nos d'imposar sancions. És inevitable començar a parlar de petroli", ha dit el lituà Gabrielus Landsbergis, una de les veus més contundents contra Putin entre els ministres d'Exteriors des que ha començat la guerra. Per això ha sigut un dels pocs que ha parlat de "línies vermelles" que Europa no pot permetre que Moscou traspassi, com ara l'ús d'armes químiques. "És la credibilitat d'Occident, el que està en joc", ha sentenciat.

Una de les claus en tot plegat i qui ha marcat el ritme de la capacitat de reacció de la UE és Alemanya, altament dependent del gas rus, però que també està buscant alternatives, per exemple amb acords amb Qatar, per poder esclarir aquesta via. Els Estats Units ja van anunciar que deixaven de comprar petroli a Rússia i per això la visita del president nord-americà, Joe Biden, dijous a Brussel·les també serà clau. Ho ha deixat clar el ministre eslovac Ivan Korcok, que ha explicat que sancionar el sector energètic rus és políticament complicat: "És molt difícil perquè en una situació en què depens gairebé al 100% del petroli i al 85% del gas russos necessites més temps; però políticament és el pas que hi ha d'haver damunt la taula, i espero que se'n parli quan vingui el president dels EUA". Tot i això, Borrell ha descartat que aquesta setmana puguin formalitzar-se més sancions.