Borrell s’acomiada de la UE rebent un ‘nein’ a trencar l’acord amb Israel

Brussel·lesEl cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, és una de les veus més propalestines de la Unió Europea i el líder comunitari que s'ha erigit en el contrapunt a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que té un posicionament clarament proisraelià. Des de l'atac de Hamàs de l'octubre de l'any passat, el líder català sempre ha pressionat perquè el global del bloc comunitari doni suport a Palestina i empenyi en la mesura del possible el govern de Benjamin Netanyahu a, com a mínim, respectar el dret humanitari i internacional.

Tanmateix, els fruits de la seva lluita han sigut més aviat escassos. El màxim que han aconseguit Borrell i els governs més propalestins de la UE, com Espanya, Bèlgica o Irlanda, és multar els colons violents de Cisjordània i, entre d'altres, demanar altos el foc que han quedat en paper mullat. Tot i això, el dirigent socialista no s'ha rendit i ha intentat acostar el bloc comunitari a posicions més propalestines fins a l'últim moment, fins i tot sabent que seria en va.

En aquest sentit, Borrell ha volgut tenir un gest polític en el darrer Consell d'Exteriors que dirigirà, i proposarà en la trobada ministerial d'aquest dilluns a Brussel·les que la UE trenqui l'acord d'associació amb Israel, encara que tot apunta que no fructificarà. De fet, als passadissos de Brussel·les tothom dona per fet que la iniciativa no tirarà endavant. "Es necessita unanimitat. No sortirà", admet a l'ARA una font diplomàtica favorable a trencar aquest pacte amb Tel-Aviv.

De fet, hi ha diversos estats membres que hi estan completament en contra. I un dels més destacats és Alemanya, que per motius històrics és un dels socis europeus més proisraelians. La seva ministra d'Exteriors, Annalena Baerbock, ja ha avançat en declaracions als mitjans de comunicació alemanys que el seu país hi votarà en contra. Ara bé, el nein d'Alemanya no és l'únic i també és més que previsible que s'hi sumin la resta d'aliats defensors de l'estat d'Israel a la UE, com són Hongria, Àustria o Txèquia.

L'argument de Borrell és clar: de què serveix mantenir aquesta finestra de diàleg si Netanyahu fa com si sentís ploure? Per això, demana que almenys l'acord vagi vinculat al respecte al dret humanitari i internacional. Per l'altre costat, però, diferents delegacions diplomàtiques d'estats membres consideren que s'han de mantenir tantes portes obertes a dialogar amb Israel com sigui possible, encara que fins ara no hagi resultat gaire fructífer.

Cal recordar que l'Acord d'Associació de la UE amb Israel va molt més enllà del diàleg que puguin mantenir pels conflictes armats. Es tracta d'un pacte eminentment econòmic i, de fet, el bloc comunitari és el principal soci comercial de Tel-Aviv.

Per aquest motiu, fa temps que els estats membres més propalestins demanen posar fi a aquest acord comercial amb Israel mentre Netanyahu incompleix el dret humanitari i internacional. Espanya i Irlanda van demanar a la Comissió Europea de Von der Leyen que anul·lés el pacte el febrer passat, però Borrell, que sap que no té els suports suficients entre els estats membres, no s'ha sumat a la petició fins al seu últim Consell d'Exteriors de la UE. És a dir, ha volgut acomiadar-se amb un gest polític a Palestina tot i saber que rebrà un altre rebuig per part d'Alemanya.